La meitat dels espanyols avalen la investigació a Begoña Gómez

L’Audiència Provincial de Madrid acaba de posposar la seva decisió sobre la investigació a Begoña Gómez, dona del president del Govern, Pedro Sánchez, que està imputada per tràfic d’influències i corrupció en els negocis. L’ajornament es deu a un error en la documentació entregada pel jutjat del magistrat instructor del cas, Juan Carlos Peinado, l’actuació del qual continua sent motiu de confrontació entre el Govern i el PP. Cal recordar que aquest procés judicial va ser el que va portar Sánchez a amenaçar durant cinc dies de presentar la dimissió fa uns mesos.

Més enllà de la polseguera política, els espanyols estan una mica dividits sobre els arguments que sostenen aquesta causa judicial. L’Enquesta Política d’Espanya elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica conclou que poc més de la meitat de la ciutadania (51,5%) considera que la investigació a Gómez està justificada pels indicis que hi ha de possibles delictes de corrupció i tràfic d’influències. Per contra, un de cada tres espanyols (34,8%) creuen que la causa respon a una persecució política per perjudicar Sánchez. El 13,7% restant no es pronuncia.

No sorprèn en absolut que els votants de PP i Vox siguin els que recolzen amb més afany la investigació contra la dona del president. Ho fa el 93,5% de votants del partit ultra i el 87,4% de simpatitzants populars. La cosa canvia entre els electorats del PSOE i de tots els seus socis d’investidura, en qui la majoria veu una intencionalitat política darrere de les indagacions contra Gómez. El 56,1% de votants socialistes opinen que l’objectiu és perjudicar el cap de l’Executiu, tot i que no és menyspreable que tres de cada 10 persones que van votar Sánchez en les eleccions de l’any passat (29,3%) avalin la causa judicial.

La tesi de la persecució política supera el 70% entre els votants d’ERC (78%), Sumar (77,8%) i Junts (73,3%), i es redueix fins al 46,4% entre els que van votar altres formacions minoritàries. Entre els indecisos hi ha una majoria que sí que veu indicis per investigar Gómez (61,3%). Sigles a part, el suport al procediment judicial es dispara per sobre del 80% entre els entrevistats que es declaren de dreta o centredreta, i per sobre del 70% entre els que es consideren de centre. A l’esquerra i el centreesquerra, per contra, guanyen els que hi veuen una motivació política.

Per autonomies

Per comunitats, el suport a la causa judicial és majoritari a tots els territoris tret de Catalunya, on el 50,2% pensa que hi ha una intencionalitat política i el 30,4% veu justificada la investigació pels indicis que hi ha, i al País Basc, on el 49,1% alimenta la teoria de la persecució política i el 34,7% creu que hi ha motius per a les indagacions. En la resta d’autonomies s’avala la causa amb majories d’entre el 50% i el 60%, tot i que en moltes d’aquestes amb un percentatge d’indecisos que s’acosta al 20%. Entre les comunitats governades pel PP, l’oposició més forta al procés judicial es dona a la Comunitat Valenciana, (35,3%), la Comunitat de Madrid (33,8%) i Andalusia (31,3%)..

Falta el recurs íntegre

El jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, del qual és titular Juan Carlos Peinado, no va enviar a l’Audiència Provincial de Madrid el recurs íntegre de Begoña Gómez, en el qual la defensa argumenta les raons per arxivar la causa per la seva naturalesa prospectiva. A l’adonar-se’n, la Sala que va començar a deliberar ahir sobre la continuïtat o no de la investigació penal a la dona del president del Govern va suspendre la sessió.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’anàlisi va començar gairebé tres mesos després de la presentació de l’escrit per part de l’advocat Antonio Camacho, i pretenia respondre també a una iniciativa similar de la fiscalia, que insisteix en la falta de concreció de les indagacions de Peinado. La interlocutòria recorreguda assenyalava que el focus de la investigació inclou tots els actes «que s’han portat a terme, per la investigada, des que el seu marit és el president del Govern».

Això suposarà un retard d’entre tres quatre setmanes, que és quan es calcula que podran tornar a reunir-se els magistrats per tractar sobre la qüestió. C. G. / A. V.