Sánchez exhibeix a Barcelona la seva aposta per l’habitatge assequible

Sánchez va voler visibilitzar l’aposta del seu Executiu pel dret a l’habitatge amb una visita (gairebé) sorpresa a una nova promoció de 72 pisos que es destinaran a lloguer assequible al barri de la Marina del Prat Vermell de Barcelona, i que el Ministeri d’Habitatge ha subvencionat amb 1,7 milions d’euros. Acompanyat per la ministra del ram, Isabel Rodríguez, i l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el president del Govern va conversar amb els veïns, alguns dels quals el van fer entrar a casa per ensenyar-li el pis.

184.000 pisos

"Aquesta legislatura volem impulsar 184.000 habitatges destinats a lloguer assequible. Ja n’hi ha més de 81.000 en desenvolupament. Queda molt per fer, però no descansarem fins a convertir el que per a alguns és un negoci en un dret per a tothom", va afirmar el president del Govern.

La promoció que va conèixer ahir Sánchez consta d’un edifici que té un consum energètic gairebé zero, ventilació, aclimatació intel·ligent i un 30% del sostre cobert amb vegetació, en una ubicació que disposa de bona connexió amb el centre de Barcelona i molt pròxima a la Zona Franca, segons va informar el Govern en un comunicat.

Els habitatges visitats s’han finançat a través d’una subvenció de 20 milions d’euros que el Govern ha atorgat a l’Ajuntament de Barcelona per destinar-los a un total de 18 promocions a la capital catalana, la majoria per a lloguer assequible i gestionades per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). En total, el Govern central ha invertit 62,3 milions d’euros en habitatges a la capital catalana.

L’alcalde de Barcelona, per la seva banda, va destacar que la ciutat manté la producció de nou habitatge públic i la localització de nous sòls edificables. Concretament, a la Marina del Prat Vermell, barri en transformació on s’ubica la promoció visitada pel president, està previst edificar al voltant de 2.200 habitatges de protecció oficial en els sectors que ja tenen el planejament i la gestió aprovats.

També ahir a Barcelona, Sánchez i el president de la Generalitat, Salvador Illa, van mantenir un dinar de feina amb la junta directiva del Cercle d’Economia, en una ambient "molt distès", segons fonts coneixedores de la reunió, que es va portar a terme a porta tancada a la seu d’aquest organisme, al carrer de Còrsega, davant la Pedrera.

Assistents

Encapçalava la representació del Cercle el seu president, Jaume Guardiola, acompanyat per la resta de la junta directiva, amb l’excepció de Marc Puig i Clara Campàs, que es troben de viatge. També van assistir almenys dos expresidents del Cercle, Antón Costas, actual president del Consell Econòmic i Social (CES); així com Javier Faus, president de Meridia Capital Partners, i Salvador Alemany, president de Saba.

Un dels temes sobre la taula en aquesta trobada va ser el finançament autonòmic, segons algunes fonts. En l’última reunió del Cercle, Guardiola va emplaçar Sánchez a abordar de manera "urgent" la reforma i "reconstruir" l’espai de diàleg i negociació amb el PP.

Sense recolzar explícitament la fórmula defensada per l’anterior Executiu català presidit per Pere Aragonès, d’ERC, pactada després amb els socialistes, el Cercle exigia una reforma "profunda" del model que, segons el seu parer, havia d’atorgar a les autonomies "suficient capacitat financera", així com fer-les "corresponsables dels seus ingressos i les seves despeses".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al PSOE, l’acord amb els republicans, que estipula la gestió, liquidació i recaptació de tots els impostos, començant per l’IRPF, els ha suposat maldecaps fins i tot dins de la seva formació, amb l’oposició de barons com Emiliano García-Page (Castella-la Manxa) i líders regionals com Javier Lambán (Aragó) o expresidents com el d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, entre d’altres.

El Cercle ja va llançar una proposta el 2018 centrada en les bases fiscals compartides entre les administracions central i autonòmica.