El deure del jutge Peinado

"A tu et pot faltar alguna cosa, una declaració, un dictamen, és clar que pot passar. Però el que falta és el recurs d’apel·lació de la imputada sobre el qual gira la deliberació dels magistrats. El mateix jutge hauria d’estar preocupat. És surrealista", explica un magistrat de llarga trajectòria a l’Audiència de Madrid. "En un cas tan notori [Begoña Gómez, dona del president del Govern] fan veure que tot és desastrós", afegeix. El 23 de juliol passat, la secció 23 de l’Audiència de Madrid va fixar la data del 30 de setembre per deliberar, votar i resoldre els recursos d’apel·lació presentats per Antonio Camacho, advocat de Begoña Gómez, i la Fiscalia de Madrid contra una resolució del jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat número 41 de Madrid en el cas de Gómez [delicte de "tràfic d’influències en cascada" i "corrupció en els negocis"].

Va ser el 8 de juliol quan l’advocat Camacho va decidir apel·lar directament a l’Audiència de Madrid. ¿Per què? Perquè la secció 23 de l’Audiència de Madrid va establir, el 29 de maig, un perímetre d’actuació del jutge, i va rebutjar "conjectures" del sindicat querellant Manos Limpias (el rescat econòmic d’Air Europa i l’activitat de l’empresa Globalia havien de quedar fora d’aquest perímetre d’investigació), i una altra part de la causa (fons europeus) havia de passar, com va passar, a la Fiscalia europea, que ho va exigir.

Com que va veure que el jutge va seguir endavant amb Air Europa, i vulnerava el perímetre apuntat, Camacho va preguntar en un escrit al jutge per què era investigada la seva clienta. Peinado va aclarir que s’investigaven "tots els actes, conductes i comportaments que ha portat a terme la investigada des que el seu marit és el president del Govern que es contenen en la denúncia inicial". Es referia a la denúncia de Manos Limpias i en deixava fora la part que havia passat a la Fiscalia europea.

Per això, Camacho va acudir directament a l’Audiència de Madrid a través d’un recurs d’apel·lació en què sol·licitava la resolució esmentada que pretenia la investigació de la vida i obra de Gómez. Ja havia advertit l’advocat que el jutge estava entossudit en una "investigació universal". L’advocat demanava que s’arxivés la causa.

També la Fiscalia de Madrid va recórrer en apel·lació a la secció 23 de Madrid, a la qual plantejava delimitar, per segona vegada, la instrucció, fent-se ressò que l’instructor havia expressat el que "podia semblar una causa general, o si més no [unes diligències] excessivament àmplies". La defensa de Gómez va presentar després que es fixés la data del 30 de setembre per part de la secció 23 un recurs de súplica urgint més celeritat. El 6 de setembre, els jutges de Madrid van desestimar aquest recurs i van mantenir la data del 30 de setembre per resoldre.

Tres dies després de ratificar la citada data, és a dir, el 9 de setembre, la secció 23 va demanar "testimoni íntegre" de la causa al jutge Peinado per poder resoldre els recursos. I va tornar a fixar la data de dilluns 30 de setembre per deliberar, votar i resoldre. El 13 de setembre, Peinado va fer arribar a la secció 23 el testimoni íntegre sol·licitat quatre dies abans, el 9 de setembre. El 30 de setembre, finalment, els tres magistrats –María del Rosario Esteban, Jesús Gómez-Angulo i Enrique Bergés de Ramón (ponent)– van interrompre la seva deliberació i van dictar una providència per explicar la suspensió.

Recurs directe

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

"Després de l’examen del testimoni remès a petició de la sala el passat 9 de setembre, rebut el 13, es comprova l’existència d’un recurs d’apel·lació directe contra la interlocutòria de l’1 de juliol per la defensa de la investigada, recurs a què no es feia referència en l’ofici remès [del jutjat 41] ni en el breu testimoni acompanyat. Per la qual cosa, al tenir rellevància per a la deliberació assenyalada el dia d’avui [30 de setembre], l’estat de tramitació d’aquest recurs haurà de ser aclarit per la lletrada de l’administració de justícia adscrita al jutjat 41 de Madrid, amb suspensió de la deliberació assenyalada per avui".

La pregunta és ¿per què es va confirmar el mateix dia de la deliberació la falta del recurs d’apel·lació? Des del 23 de juliol estava fixada la data del 30 de setembre i des del 13 de setembre la secció comptava amb el material enviat pel Jutjat número 41. En una setmana, ¿no va ser possible detectar que un dels dos objectes centrals de la deliberació, a saber, el recurs d’apel·lació directe contra la interlocutòria del jutge [que deia investigar tots els comportaments de Gómez des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa] no estava ni en les actuacions remeses ni el "breu testimoni" del jutge? ¿Com es va poder mantenir la deliberació el 30 de setembre si aquest recurs no havia arribat? "Al no unir els recursos a les actuacions, ni proveir-los i mantenir-los sense resoldre, amb l’excusa que una part està en paper i una part en aplicació informàtica, planteja un problema: es dificulta a l’òrgan superior exercir un control sobre la investigació", assenyala una font judicial.