Puigdemont aposta per renovar els lideratges i missatges de Junts

Els diputats de Junts es van desplaçar ahir a Waterloo per abordar amb el seu líder, l’expresident Carles Puigdemont, l’inici del curs parlamentari i preparar el debat de política general que tindrà lloc la setmana vinent al Parlament. Però la trobada a Bèlgica també va servir al dirigent postconvergent per llançar un missatge de cara al congrés del partit que se celebrarà a finals d’aquest mes a Calella.

Puigdemont va evitar donar gaires pistes sobre els seus plans de futur: si vol tornar a recuperar la presidència orgànica de Junts i si assumirà el càrrec com a cap de l’oposició. Però sí que va dir que la seva aposta passa per "renovar els missatges, els discursos i els lideratges" i "ampliar l’espectre social" del partit, cosa que considera el camí per construir una "alternativa" al Govern socialista de Salvador Illa i també per liderar l’independentisme.

En aquesta línia, Puigdemont va definir l’Executiu del PSC com "fràgil", ja que considera que se sustenta en un pacte d’investidura "que no es creuen ni els que l’han firmat", i va instar els diputats de Junts a sortir de les "casernes d’hivern" i passar a l’"ofensiva".

El Parlament com a exemple

Encara en clau interna, l’expresident va posar la composició del grup parlamentari com a exemple de la diversitat d’"accents" que considera que ha de tenir el partit, que ja ha eliminat l’obligació de comptar amb un bagatge com a militant per aspirar a un càrrec orgànic. Just al setembre es va ampliar la direcció de la cúpula postconvergent al Parlament i s’hi van incloure independents com Anna Navarro, Ennatu Domingo i Agustí Colomines.

Puigdemont també va demanar "evitar malgastar energies en batalles estèrils" i ser conscients de quines són les "importants". A banda dels parlamentaris i l’expresident, també van participar en la reunió, avançada per EL PERIÓDICO, l’actual presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull.

Aquesta és la primera vegada que l’expresident es veu amb tots ells després de la seva tornada fugaç a Catalunya el dia de la investidura, una jornada que va deixar més d’un de descol·locat. S’hi va referir el mateix Puigdemont tot just començar el seu discurs, agraint el paper de tots els diputats que van anar a acompanyar-lo i disculpant-se per no haver-los informat prèviament dels seus plans. El líder postconvergent es va referir a la seva tornada i posterior fugida com un "èxit històric" i va argumentar que va servir per "fer evident que la narrativa de la normalització és mentida".

"Aquesta reunió l’hauríem de fer a la Catalunya sud amb tots presents, per anys que passin no ens acostumarem ni ens resignarem", va recalcar, després d’acusar el PSC d’utilitzar la paraula "normalització" com a "eufemisme" per "desnacionalitzar Catalunya". Puigdemont també va denunciar que el "monopoli" d’institucions en mans dels socialistes –Govern central, Generalitat, Diputació de Barcelona i els municipis més poblats– no reflecteixen la societat catalana, però va remarcar que això no els treu "ni una mica de legitimitat". Al que sí que els obliga, segons creu Puigdemont, és a pactar.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

En aquest sentit, el líder moral de Junts va voler aprofitar la trobada per recordar al Govern de Pedro Sánchez que ha de negociar si vol els seus vots al Congrés i que ha de fer-ho "sense intermediaris", ni econòmics ni mediàtics. "No fa falta que vagi al Cercle d’Economia perquè ens faci arribar no sé quin missatge, el que ha de fer Sánchez és parlar directament amb Junts", va dir.

Nou full de ruta. A votació en el congrés del partit

Proposta perquè el català sigui un «requisit» per als immigrants

Junts vol que el català sigui un requisit per als immigrants que arribin a Catalunya. Així ho explicita el nou full de ruta del partit que es votarà l’últim cap de setmana d’octubre en el marc del congrés que la formació ha convocat a Calella. En el text s’assegura que per protegir la llengua catalana és necessari disposar d’«un estat propi», però alhora també es recullen mesures per posar en marxa des de la Generalitat quan hi hagi un acord amb el PSOE per al traspàs d’aquestes competències. Així, el document reconeix que no es podrà «construir un model propi de ciutadania» des de la Generalitat, però sí «gestionar directament el gruix de les polítiques migratòries», i és en aquest marc que proposen, en cas d’arribar al Govern, introduir «el requisit del coneixement del català». El text, que se sotmetrà a votació durant el congrés i encara pot ser esmenat, no concreta per a què seria un requisit –si seria determinant per accedir als permisos de residència o treball– ni tampoc si hi hauria algun tipus de termini o carència per aprendre la llengua. Tot això quedaria en mans d’una Agència Catalana d’Immigració, de nova creació, que seria l’encarregada de gestionar la «fixació de quotes» i «les condicions d’arribada, acollida i integració dels nouvinguts». De la mateixa manera, Junts demana augmentar les classes de català que ofereix gratis el Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya perquè «ningú que vulgui aprendre català es quedi sense plaça». El document també defineix què és per a Junts ser «català». Segons el partit, no va lligat només a una cultura i una llengua d’obligat coneixement, sinó també a una sèrie de valors cívics provinents de la «Revolució francesa i de la il·lustració». En aquest sentit, s’apunta a un «marc cívic» que inclogui «drets i deures» i que, a més de la llengua i la cultura, integri «valors lligats a la convivència, el treball, l’esforç, l’educació o la igualtat de gènere».