El Govern acusa el TS de qüestionar l’amnistia amb arguments "polítics"

L’Advocacia de l’Estat, en representació del Govern, considera que les raons esgrimides pel Tribunal Suprem (TS) per qüestionar la constitucionalitat de la llei d’amnistia "superen àmpliament el caràcter jurídicoconstitucional" propi de l’eina prevista perquè un tribunal consulti els seus dubtes constitucionals amb la cort de garanties, perquè desenvolupa "arguments de caràcter polític i doctrinal". Conclou per això que la seva petició davant l’òrgan presidit per Cándido Conde-Pumpido pateix de "vicis processals" que obliguen a no admetre-la, però aquesta qüestió d’inconstitucionalitat, l’única que de moment ha elevat l’alt tribunal, va ser admesa a tràmit pel ple del TC l’11 de setembre.

L’informe presentat al Tribunal Constitucional porta data del passat 2 d’octubre. Al llarg de les seves 37 pàgines els serveis jurídics de l’Estat argumenten que la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Suprem, en relació amb els delictes de desordres públics i atemptat a l’autoritat, ha de ser inadmesa a tràmit i, en el seu cas, desestimada. Al·leguen que la Sala Penal del Tribunal Suprem no fonamenta en quina mesura l’article 1 de la llei que impugnen suposa arbitrarietat per part del legislador. L’article esmentat és el que delimita l’"àmbit objectiu" de la mesura de gràcia, i inclou tots els actes encaminats a contribuir al procés en les dates concretes en què es calcula es van desenvolupar.

Argumenta l’advocacia en les seves al·legacions, a què ha tingut accés aquest diari, que la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per l’alt tribunal "pateix de diversos vicis formals perquè el seu contingut sembla més propi d’un recurs d’inconstitucionalitat al qüestionar la llei en el seu conjunt" que de l’elevació de dubtes davant l’aplicació prevista en una qüestió d’inconstitucionalitat.

De moment, la Sala Penal del Suprem només ha acudit al Constitucional pels seus dubtes a l’hora d’aplicar l’amnistia a dos condemnats per desordres públics i atemptat a Girona en protesta a la sentència del procés. El tribunal que va jutjar els líders independentistes ha iniciat el tràmit respecte del delicte de desobediència dels condemnats, però no ha plantejat la qüestió. Els jutges, igual com l’instructor d’aquesta causa a l’alt tribunal, Pablo Llarena, consideren que l’amnistia és aplicable a aquest delicte, però no al de malversació pel qual es va condemnar Carles Puigdemont.

Per a l’Advocacia de l’Estat les crítiques del Suprem van més enllà d’aquesta qüestió i considera que s’està qüestionant l’article 1 de la llei "en la seva totalitat".

Retard de la resposta

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Constitucional, per la seva banda, es veurà obligat a retardar la seva resposta a la llei d’amnistia davant l’allau de recusacions dels seus magistrats: 54, el major nombre de la seva història, segons va informar la cort de garanties. El primer incident per qüestionar la imparcialitat de Conde-Pumpido es veurà en el ple de la setmana vinent i en el debat no participaran ni ell ni els altres dos magistrats recusats, Laura Díez Bueso i José María Macías.

De les 54 recusacions, 27 es dirigeixen contra el president, Díez i Juan Carlos Campo, tot i que les d’aquest han decaigut a l’haver-se abstingut ell mateix del debat. Les altres 27 es dirigeixen contra Macías.