L’amnistia del 1977 impedeix investigar tortures, segons una sentència

L’Audiència de Barcelona ha conclòs que la llei d’amnistia de 1977 fa "inviable" obrir la via penal davant denúncies per tortures durant la dictadura i apunta que el dret a la investigació que recull la llei de memòria democràtica del 2022 "pot satisfer-se" fora dels tribunals. Així ho va acordar la secció segona de l’Audiència en una interlocutòria en què, en contra del criteri de la fiscalia, avala la decisió del jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona, que el març passat va rebutjar obrir una investigació arran d’una querella que van interposar dos germans bessons per tortures sofertes el 1971 a la comissaria de Via Laietana de Barcelona per part de quatre policies.

La sala remarca que en l’ordenament jurídic i penal espanyol no es va introduir el delicte de lesa humanitat –que no prescriu– fins a l’octubre del 2004 i que aquest precepte únicament es pot aplicar per fets esdevinguts posteriorment a la seva entrada en vigor i no de forma retroactiva.

Persecució penal "inviable"

Notícies relacionades

Felip VI crida a l’inconformisme com a resposta al "desordre global"

Salvament va contractar el rescat aeri a una empresa sense prou mitjans

A més, esgrimeix la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, que al·ludeixen a la llei d’amnistia de 1977 "com a font que faria inviable la persecució penal" en l’ordenament jurídic espanyol de fets com els denunciats pels germans bessons, que es van produir anteriorment que s’aprovés la llei del perdó a l’inici de la Transició.

En la seva interlocutòria, l’Audiència rebutja també que s’hagi d’obrir una causa judicial per les denúncies per tortures durant el franquisme en aplicació de la llei de memòria democràtica d’octubre del 2022, que disposa que l’Estat "garantirà el dret a la investigació de les violacions dels drets humans i el Dret Internacional Humanitari en ocasió de la guerra i la dictadura". La fiscalia i l’advocada dels dos bessons es van recolzar en la llei de memòria democràtica en els seus recursos perquè s’admetés la querella.