Salvament va contractar el rescat aeri a una empresa sense prou mitjans

El 23 de juliol de l’any passat, Salvament i Seguretat Marítima, organisme dependent del Ministeri de Transports, dirigit per Óscar Puente, va atorgar un contracte per realitzar serveis aeris d’emergències i seguretat marítima des de tres bases a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per la companyia d’origen malagueny World Aviation i Elit’Avia, proveïdor internacional de vols amb seu a Malta (refugi fiscal dins de la Unió Europea). Las Palmas de Gran Canaria, Santiago de Compostel·la i València eren les ubicacions en les quals s’havien d’instal·lar els treballadors d’unes companyies que no tenen capacitat per prestar els serveis de vigilància i rescat en el mar 24 hores tots els dies de l’any, tal com exigeix el contracte.

"Actualment, a la base de Las Palmas hi ha un avió i World Aviation compta amb una sola tripulació a Gran Canària", assenyalen les fonts consultades. Cal tenir en compte que, segons s’estableix al plec tècnic de l’esmentada licitació, cada missió ha d’estar tripulada per un pilot, un copilot, dos operadors de mitjans i un tècnic de suport al vol. Així, quan una tripulació està de guàrdia, els seus membres han d’estar disponibles per volar en una hora. És el mateix temps de resposta que estableix Salvament Marítim per executar l’ordre de mobilització.

Bases "cobertes"

No obstant, Salvament, en declaracions a aquest mitjà, va afirmar que les tres bases del servei "estan actualment cobertes i en servei". "De moment, les tripulacions no tenen una base específica assignada, sinó que roten depenent de les necessitats del servei", van afirmar.

L’UTE formada per World Aviation i Elit’Avia es va adjudicar un procés que des del seu assenyalament fins a la seva concessió va patir diversos incidents. Després que s’hagués de rectificar el document, el març del 2023, el Sindicat Lliure de Treballadors Aeris (SLTA) va interposar un recurs contra els plecs de contractació del servei aeri de salvament marítim al·legant que aquests no contemplaven la subrogació dels treballadors ni complien certes obligacions laborals, "com l’adequació dels horaris de treball". Així mateix, s’impugnaven clàusules relacionades amb els temps de descans i la falta d’un sistema de registre de jornades. No obstant, el tribunal va considerar que les obligacions laborals depenen del conveni col·lectiu i que les exigències del plec no vulneraven la normativa vigent, mentre que va confirmar la solvència tècnica requerida.

Salvament Marítim va continuar amb un procés en què l’UTE es va adjudicar un contracte valorat en 42 milions per poc més de vuit milions, cosa que suposa una rebaixa del 83% sobre el preu licitat. D’acord amb la legislació vigent, per complir amb els nivells d’operativitat i els horaris de funcionament exigits, de 24 hores, els set dies de la setmana, i respectant els principis de prevenció de fatiga, després de 12 hores de guàrdia, o després de cada missió de vol, els equips de cada unitat aèria estan obligats a descansar durant diverses hores.

La versió de la companyia

La companyia malaguenya assegura que "el servei s’està prestant de conformitat amb el contracte i amb la legislació vigent". "No és cert que el servei es deixi inoperatiu entre 12 i 13 hores en el cas més favorable, i fins a 16 en el més desfavorable", afirma. I assenyala que "l’avió destinat a les Canàries està en perfecte estat d’operativitat i en general tots els avions disponibles són suficients per prestar el servei amb normalitat i atendre la crisi migratòria actual".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Govern de les Canàries es mostra "preocupat" per la situació del servei de rescat aeri contractat per Salvament Marítim. La consellera de Presidència, Administracions Públiques, Justícia i Seguretat del Govern de les Canàries, Lady Barreto, lamenta que aquesta falta de recursos es produeixi "en un moment de plena crisi migratòria i més després de l’ocorregut amb la bolcada del cayuco", a poc més de sis quilòmetres d’El Hierro.

"Ens preocupa conèixer la situació en la qual es troba el personal i les seves condicions", va afirmar Barreto, que apunta que el que volen des de l’Executiu regional és "que això es resolgui i comptar amb tots els mitjans necessaris". Des de les Canàries, afegeix Barreto, sempre es reclamen més mitjans per atendre la "gravíssima crisi migratòria".