¿El 2025 sense eleccions? El PP no ho té tan clar

Pedro Sánchez continua evidenciant la debilitat parlamentària amb què ha de sobreviure. Les picades d’ullet als socis que li van permetre ser investit com a president són constants i encara no sap si seran suficients per tirar endavant els Pressupostos del 2025.

Mentre espera que Junts i ERC aclareixin el seu futur, està permetent que els dos puguin fer propaganda amb algunes de les cessions promeses, tot i que són encara castells en l’aire: Junts pot proclamar que aconseguirà més competències en immigració per a la Generalitat; ERC que ha aconseguit un "finançament singular" per a Catalunya. Per la seva banda, EH Bildu pot vendre canvis en la llei mordassa i el PNB té reservada la reforma de la norma de secrets oficials.

El que Sánchez té al cap

Sánchez sap que si no aconsegueix els Pressupostos, la pressió perquè convoqui eleccions serà brutal, un "marxi’s, senyor Sánchez" eixordador. A més del pes de l’hemeroteca, que li’n juga en contra perquè en el passat va defensar que sense comptes Mariano Rajoy no podia governar, els populars, i pot ser que també alguns dels quals són els seus socis ara, li comminaran que ho faci. El president li deia fa uns dies als parlamentaris del PSOE a una reunió que era "la primera vegada" en els sis anys que porta a la Moncloa que "es presenten 18 mesos sense eleccions a la vista" i que per això hi havia temps per "al diàleg i l’acord" amb els diferents partits. No ho pot dir gaire alt... Al PP alguns no pensen el mateix.

Pluja d’idees al PP

En una reunió aquest estiu del nucli dur d’Alberto Núñez Feijóo en què es va analitzar la ruptura dels governs de coalició PP-Vox, es va llançar una idea que ha començat a expandir-se entre els alts càrrecs del partit: ¿per què no utilitzar l’ampli poder territorial per pressionar Sánchez i que convoqui eleccions generals?

El raonament és que, si el socialista va anunciar el maig del 2023 que les avançava després de veure que el PP havia guanyat clarament els comicis autonòmics, ¿què hauria de fer si es criden les urnes de nou l’any vinent a diverses comunitats i guanyen els populars amb majoria absoluta? La resposta que es va donar: hauria d’assumir la debilitat i convocar generals de nou.

El raonament és que els presidents del PP poden trobar-se en la mateixa situació que la Moncloa i no tenir socis per treure els pressupostos autonòmics del 2025. Al juliol, Vox va sortir dels cinc governs de coalició i va deixar en minoria el PP als executius de Castella i Lleó, Múrcia, la Comunitat Valenciana, Aragó i Extremadura. Els sondejos donen que els populars s’acostarien a la majoria absoluta a l’Aragó, a Múrcia i, sobretot, a Castella i Lleó, avenços que aconseguirien traient vots al PSOE i també a la ultradreta. La jugada seria arriscada, però la idea ja ha començat a córrer entre alts càrrecs conservadors. Qui tothom en el partit dona per segur que avança eleccions, en qualsevol cas, és el polític de Salamanca Alfonso Fernández Mañueco. Toquen el febrer del 2026, però no vol tornar a celebrar-les a l’hivern i les convocarà abans d’octubre.

La temperància de Castro

Notícies relacionades

El PP trenca la negociació amb el Govern per la crisi migratòria

Els Comuns busquen el seu full de ruta

Aquests dies de notícies internacionals preocupants s’ha produït una en aquesta àrea en el si del PP que pot tenir un impacte a mitjà termini. De vegades el silenci no és notícia, però després de les últimes crisis diplomàtiques d’Espanya amb altres països i l’eco obtingut a les files populars, cal remarcar com els conservadors han baixat el diapasó amb el nomenament com a secretari de Política Internacional del diplomàtic Ildefonso Castro.

Ja no hi ha hagut més peticions de retirada d’ambaixadors així com tampoc s’ha seguit per la via de fer declaracions sobre Veneçuela nocives per al Govern de Sánchez. Castro va ser la mà dreta de Rajoy en política internacional i en aquests últims anys també havia tingut certa relació amb Feijóo, tot i que ara tindrà un paper més rellevant i fil directe amb el cap dels conservadors. No tot haurà de passar només pel vicesecretari d’Internacional, Esteban González Pons.