Els Comuns busquen el seu full de ruta

Com recuperar el segell impugnatori que els va portar a sacsejar el mapa polític des dels carrers fa una dècada i que això sigui compatible amb ser "força de govern" en l’època del post-procés i també del post-Colau. Els Comuns arrenquen el procés per actualitzar el seu full de ruta després d’un cicle electoral advers en el qual, paradoxalment, són decisius en la governabilitat estatal i, després de la investidura de Salvador Illa, també en la de Catalunya.

Abraçats sense embuts al "federalisme plurinacional" i amb la recepta de "més i millor autogovern" per a Catalunya, el congrés que celebraran el 16 i 17 de novembre té un horitzó ben clar: que a partir de les municipals del 2027 la seva línia torni a ser ascendent. Però pel camí té grans carpetes que ha de resoldre: des dels lideratges a l’espera de la decisió de Jéssica Albiach i Candela López, a la relació amb Sumar després de la plataforma fallida de Yolanda Díaz.

El document reconeix que l’últim cicle electoral "no ha sigut positiu", però alhora són "imprescindibles" en el Govern, "determinants" al Parlament i decisius a Barcelona malgrat perdre l’alcaldia. La ruptura dels blocs del procés ho veuen com una oportunitat per "eixamplar" la seva base electoral en el catalanisme d’esquerres.

Entrar o no entrar en el Govern de Salvador Illa és un dels grans elefants a l’habitació dels Comuns. La resposta quedarà en mans d’unes bases, però el partit es declara "una força de lluita i govern". La qüestió és si "des de dins o des de fora", segons assenyala un redactor del document. A nivell estatal miren de fer-ho des de dins i a Barcelona des de fora. A Catalunya es veuen en una fase de "transició".

Consideren que el referèndum és l’"horitzó", però partint d’un acord previ entre els partits catalans. El focus el posen en "guanyar autogovern" amb el finançament singular i en un "catalanisme popular" que remi a favor que Espanya avanci cap al "República Federal Plurinacional".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aposten per la transició ecològica "justa", el feminisme, la reducció de la desigualtat potenciant els serveis públics i la cultura antiracista i un projecte nacional d’una Catalunya amb un autogovern més fort dins l’Espanya federal plurinacional que enarboren.

Aquest congrés se centrarà a la marca Comuns, un factor diferencial respecte al de fa tres anys, en el qual el seu full de ruta explicitava que guanyar passava per "fer a Yolanda Díaz la pròxima presidenta del Govern d’Espanya". La sonora ruptura amb Podem es dona per irreversible. Colau deixa la primera línia de la política sense descartar una tornada per a les municipals del 2027. El seu lideratge, admeten a Catalunya a Comú, és "inigualable" i "insustituïble", però els relleus han de propiciar-se i produir-se. Jéssica Albiach i Candela López anunciaran en les pròximes setmanes si volen continuar o no.