Les bases republicanes trien a finals de novembre la nova direcció del partit. Hi ha dues llistes, la de Junqueras i la de Rovira, que contemplen mantenir els ponts amb els socialistes, mentre que les altres dues els rebutgen per donar un tomb a l’estratègia política.

Les quatre cares d’Esquerra

Les quatre cares d’Esquerra
3
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una de les qüestions que més turmenta ERC és fins a quin punt el seu fracàs electoral és atribuïble als pactes recurrents que en els últims anys ha firmat amb els socialistes, ja sigui amb el PSOE al Congrés –les investidures de Pedro Sánchez i els pressupostos estatals– o amb el PSC al Parlament –els pressupostos catalans i la investidura de Salvador Illa–. Hi ha en ERC els que pensen que aquests pactes són un dels factors decisius per explicar la seva crisi actual, mentre que d’altres repliquen que a la Catalunya actual no es poden defugir els acords amb els socialistes.

La formació celebra primàries per elegir la nova direcció el 30 de novembre i les quatre candidatures que aspiren a la victòria discrepen sobre quina relació cal mantenir amb el PSC.

Junqueras: pacte a Barcelona.

Qui més clar ha contemplat els pactes amb els socialistes ha sigut la candidatura d’Oriol Junqueras. El seu número dos, Elisenda Alamany, va explicar fa uns dies que, si aconsegueixen guanyar les primàries, portaran a terme una política de geometria variable: "El país és divers i hi haurà aliances diverses. En alguns llocs pactarem amb Junts, en altres amb els Comuns i, en d’altres, amb el partit socialista". De fet, ella és obertament partidària que ERC entri a formar part del govern socialista de Barcelona sempre que ho avali la militància. Alhora, descarta entrar en l’executiu d’Illa. ERC és el partit a Catalunya que més tipologies de pactes pot teixir. Per a mostra, la legislatura passada de Pere Aragonès. L’expresident va aconseguir ser investit amb els vots de Junts i la CUP, però després va governar amb el suport del PSC i els Comuns.

Nova Esquerra Nacional: distància sense trencar.

La candidatura del sector rovirista és una mica més escèptica amb els pactes amb el PSC, però no pot descartar-los. En primer lloc, perquè té el suport directe de membres que han participat directament de negociacions amb els socialistes com són Marta Vilalta, Marta Vilaret, Teresa Jordà i Josep Maria Jové. I en segon lloc, perquè són ferms defensors que Catalunya tingui un "finançament singular" i saben que això passa per sustentar com a mínim durant un temps més a Illa a la Generalitat i a Sánchez a la Moncloa. Sense això, no hi haurà una millora del finançament.

Foc Nou: rebuig per bandera.

La carrera per liderar ERC inclou altres dues candidatures que són outsiders, és a dir, amb molt pocs vincles o sense cap amb la direcció actual i que es presenten com a l’autèntica renovació en el partit. Entre les seves principals banderes inclouen el rebuig de continuar pactant amb el PSC. És el cas de Foc Nou, la candidatura d’Helena Solà i l’exconseller Alfred Bosch, que planteja que ERC recuperi la seva essència independentista. "Si nosaltres dirigim ERC, que es prepari el PSC", va dir ahir Bosch. El seu argument és que Esquerra ha recorregut tant al pacte amb els socialistes que "ara la república catalana gairebé s’associa més a Carles Puigdemont".

Notícies relacionades

Recuperem ERC: una oposició des del 2019.

El quart aspirant, la candidatura Recuperem ERC, aglutina el corrent crític que s’ha mostrat contrari a aquests pactes des del primer dia, el 2019, quan Esquerra va decidir investir Pedro Sánchez a canvi d’una taula de diàleg per abordar el conflicte polític. Se li atribueix a aquesta llista escasses possibilitats de guanyar, però reivindica que en l’organització hi ha un substrat gens menyspreable contrari als acords amb el PSC. Són el 44,8% de militants contraris a investir Illa que es van poder manifestar en la consulta interna que el partit va celebrar a l’agost.