Romero assumeix el diàleg amb els Comuns i ERC per accelerar els pressupostos

En la reunió del Govern a Poblet a finals d’agost, una primera trobada per compactar l’Executiu després de la presa de possessió, el president, Salvador Illa, va entregar una mission letter a cadascun dels consellers. Una carta en la qual deixava per escrit el que esperava de cada un d’ells. El primer encàrrec a la titular d’Economia, Alícia Romero, era clar i meridià: aconseguir l’acord per aprovar uns pressupostos per al 2025 i liderar personalment la negociació. Així ho ha fet. Les cites que el Govern, fins ara, ha mantingut amb ERC i els Comuns les ha encapçalat la consellera amb el seu secretari general, Juli Fernández, un patró que es mantindrà fins al desenllaç dels comptes.

Que sigui Romero qui porti les regnes marca un canvi de tendència respecte a l’anterior legislatura amb ERC en la Generalitat, quan la discussió dels números amb el PSC i els Comuns es va deixar, en bona part de les reunions, en mans del sottogoverno. Van ser els secretaris generals de Presidència i Economia –Núria Cuenca i Josep Maria Vilarrubia– i el director general de Coordinació Interdepartamental, Marc Ramentol, els que van lidiar amb els dos partits per mirar de quadrar els comptes, mentre que l’exconsellera Natàlia Mas i l’exvicepresidenta Laura Vilagrà es reservaven per als moments més importants de la negociació.

"Això era l’atípic", asseguren fonts governamentals, que remarquen la vocació de recuperar pes polític en la conselleria d’Economia. Romero, quan estava en l’oposició, havia lamentat no negociar més directament amb la responsable del departament. Així que ara està disposada a exercir el paper que llavors va reclamar a l’anterior Govern per intentar sortir victoriosa de la primera gran prova del cotó fluix de la majoria de la investidura.

Després d’haver exercit de mà dreta d’Illa al Parlament des de l’oposició, ara que s’ha girat la truita, la consellera coneix bé els seus interlocutors. Té una relació fluida a esquerra i dreta i vincles amb tots els grups, dels quals presumeixen a Economia i que es van fer evidents en la seva primera compareixença al Parlament per explicar les línies mestres del seu mandat. És clar que, a mesura que avanci el curs polític, amb les bones relacions no n’hi haurà prou.

Romero no s’asseurà a parlar només amb qui considera els socis prioritaris, que són ERC i Comuns, sinó que, una vegada superat el debat de política general, ella mateixa se citarà també amb Junts, el PP i la CUP. Però es preveu difícil que el Govern pugui complir el seu propòsit de tenir nous pressupostos vigents l’1 de gener del 2025. Sense anar més lluny, els republicans ja han donat dos tocs d’atenció que fan trontollar aquestes expectatives.

D’una banda, la direcció sortint de Marta Rovira, ja ha advertit que el seu sí està supeditat que es puguin exhibir avenços "rotunds" en el model de finançament singular. De l’altra, les dues principals candidatures que pugnen pel poder dins d’ERC donen per fet que no es podrà definir el posicionament sobre els comptes fins que el 30 de novembre es dirimeixi qui presidirà el partit, motiu pel qual cosa veuen inviable que es compleixi el calendari que voldria Illa. No obstant, des d’Economia mantenen el ritme esbossat, tot i que admeten que són conscients que, sent un Govern en minoria, alguns factors exògens poden alterar els seus plans.

A l’espera de Madrid

Notícies relacionades

¿El 2025 sense eleccions? El PP no ho té tan clar

El PP trenca la negociació amb el Govern per la crisi migratòria

L’Executiu espera també a veure "com sortirà Junts" del congrés que celebraran el 27 d’octubre, després que Carles Puigdemont hagi optat per deixar vacant el càrrec de cap de l’oposició. En les files socialistes, que no dubten que els postconvergents arrenquen la legislatura amb vocació de no fer concessions, encara tenen el dubte de si a mitjà termini aquesta renúncia pot obrir pas a acords amb Junts.

Romero està també a l’espera de si la majoria de la investidura de Pedro Sánchez es compacta o no en el Congrés per aprovar el sostre de despesa i els pressupostos estatals, que tindrien un impacte directe en els de la Generalitat. Així que, malgrat encarregar-se de la negociació, a la consellera i al president Illa els pot tocar esperar.