Xavier Antich: "El Govern pot comptar amb Òmnium per revertir el descens del català"

¿Quina relació tindrà Òmnium amb el nou Govern?

De respecte per la institució, sent conscients de les diferències. Òmnium és independentista, però reconeixem que la màxima institució del país va més enllà de la persona i el partit que l’ocupa. No renunciarem a incidir sobre els grans consensos: el dret a decidir, la llengua, la cultura i la cohesió social. Ho farem mani qui mani.

¿Té data per veure’s amb Illa?

Serà ben aviat.

¿Com valora que hi hagi una conselleria per al català?

Positivament. És un gest. Reconeix la importància de la llengua per vertebrar el país. El descens de l’ús social de la llegua és una preocupació molt generalitzada, que va més enllà de l’independentisme. Entenem que no només és un reconeixement simbòlic, sinó també un intent de donar resposta a l’emergència lingüística.

En matèria lingüística, ¿el Govern pot comptar amb Òmnium?

Per descomptat. Per a Òmnium, revertir el descens social de la llengua és estratègic. Que ara hi hagi una conselleria és un bon indici. Hem de veure quina és la capacitat que té d’incidir en les altres àrees del Govern. Som prudents, esperarem per veure com es materialitza i es concreta.

Hem sentit Illa parlar molt més català des que és president.

El càrrec fa la persona. És normal que el president sigui el primer que manifesti que a Catalunya es parla en català. En la seva presa de possessió va parlar de la llengua com a columna vertebral de la nació. Si això és l’orientació de polítiques concretes, anem pel bon camí.

¿Com pot ser que després de 14 anys de governs independentistes hi hagi aquest retrocés?

La batalla per la llengua no admet ni tolera deixar de considerar-la prioritària. I no ho ha sigut en les últimes dècades. Hi ha hagut inconsciència social. El país i el món han canviat. Fa 20 anys no existien les xarxes socials i ara són el principal canal de consum cultural. Ha faltat una reacció ràpida davant els canvis que s’estaven produint. No hi ha cap informe que digui que s’ha deixat de parlar català perquè es consideri una reivindicació independentista.

Pel que fa al referèndum, ¿com pot incidir Òmnium en el Govern?

Hi ha un Govern netament no independentista, cosa que fa que Òmnium hagi de modular la seva capacitat d’incidència, però no renunciem a la responsabilitat que tenim com a principal organització de la societat civil. Serà un punt clar de les converses amb el Govern, veure com pensa vehicular aquest gran consens.

Fa set anys de l’1-O, un aniversari al qual l’independentisme arriba sense majoria al Parlament.

El 2024 no és el 2017. Hem de sortir de la fase d’estancament i desànim i ser constructius i propositius. El que va caracteritzar l’èxit de l’1-O va ser la suma articulada de quatre potes: partits, institucions, ciutadania mobilitzada i societat civil organitzada.

¿Es poden teixir aliances avui amb els mateixos líders del 2017?

Òmnium va considerar que la renovació de lideratges era essencial i se l’ha aplicada. De les 30 persones que som ara en la junta directiva, només n’hi ha tres del 2017. I dels 52 presidents territorials, només en queden cinc o sis. La renovació ha sigut pràcticament completa.

¿Ha millorat la relació que té amb l’ANC des que Lluís Llach la presideix?

Les relacions són molt cordials, constants, fluides i lleials. Un fruit d’això va ser la Diada. Per primera vegada la manifestació va ser convocada per sis organitzacions i es va llegir un manifest pactat.

I, malgrat això, va ser de les menys freqüentades.

Estem al final d’un cicle de desmobilització. No podem estar satisfets. No és la causa del problema; és el símptoma. Cal tornar a vertebrar la societat civil i conscienciar que la independència implicarà millores en la vida quotidiana de la gent. S’ha produït una creixent abstenció, però no un canvi en l’adhesió. Cal abordar les causes del desànim.

Junts proposa una "entitat paraigua" per aglutinar l’independentisme. ¿Què li sembla?

Hem de veure la proposta. Des del 2018, a Òmnium no hem deixat d’afavorir espais per parlar i aconseguir una estratègia compartida amb bastant poca fortuna, excepte amb l’amnistia. És el nostre ADN. Òmnium serà l’últim pont que quedi en aquest país quan ja no quedin ponts.

¿Quina ha de ser la posició davant Aliança Catalana?

És un partit homologable a l’extrema dreta europea, és una línia vermella que no traspassarem mai. Catalunya ha de deixar ben clar que no compta amb ella en la seva aspiració a l’emancipació nacional.

¿Quina valoració fa de l’aplicació de l’amnistia?

Ho estem analitzant causa per causa. La llei va ser una gran conquesta, però ens trobem amb una anomalia: els jutges, en comptes de fer complir la llei, són els responsables que no s’estigui aplicant. Hi ha una doble vara de mesurar. La llei s’està aplicant a policies d’una manera gairebé automàtica i massiva, mentre que en les vulneracions de drets es fa amb comptagotes i utilitzant argúcies per demorar-ho.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Té cap càlcul?

Quantifiquem que més de 1.500 persones es podien beneficiar de la llei, però només s’ha aplicat a dotzenes de casos. S’acabarà aplicant a tots, però és insostenible que no s’aconsegueixi celeritat. L’executiu i el legislatiu no es poden mantenir passius davant un incompliment flagrant.