Illa manté en el seu Govern més de 60 alts càrrecs de l’etapa Aragonès

En gairebé tots els departaments continuen els directors de serveis, encarregats de la planificació i supervisió de les funcions que corresponen a cada àrea, i no hi ha una correlació entre més percentatge de continuïtat i l’adscripció política del conseller. A més, en ple pols pel poder intern a ERC i després de la petició de l’actual secretària general, Marta Rovira, que els seus militants sortissin del sottogoverno, aquest diari ha pogut constatar que entre els que s’han quedat hi ha partidaris d’Oriol Junqueras, però també simpatitzants de la candidatura que lidera Xavier Godàs, que precisament va ser cessat a principis de setembre com a Director general d’Acció Cívica i Comunitària.

"Professionalitat" com a criteri

Des de l’actual Govern s’ha defensat que la "professionalitat" i no l’afiliació és el criteri que s’ha tingut en compte. A l’espera que Illa tanqui l’estructura definitiva, els departaments en els quals segueixen més alts càrrecs que ja estaven en l’anterior Executiu són Presidència –11 de 36–, Economia i Hisenda –nou de 14– i Justícia i Qualitat Democràtica –sis de 10–.

Per contra, no ha quedat ni un alt càrrec dels que eren a Educació, i només un –el director de serveis–, a Igualtat i Feminisme. Al mig són Interior, amb la consellera Núria Parlon al comandament, en què no s’han rellevat cinc dels nou alts càrrecs que exercien amb Joan Ignasi Elena; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en què continuen cinc dels 14 membres del segon nivell del Govern, i Retanca i Universitats, conselleria liderada per Núria Montserrat, fitxada com a independent, en la qual es mantenen uns altres cinc dels set directors generals.

D’altra banda, queden els quatre directors que es mantenen a Salut, uns altres quatre a Territori, tres en Empresa i Treball, tres més en Cultura, tres més en Unió Europea i Acció Exterior i dos dels que hi havia a Drets Socials. Aquesta radiografia posa de manifest que no ha sigut a les conselleries de Polítiques Lingüísitiques i Cultura, en les quals van ascendir Francesc Xavier Vila i Sònia Hernàndez procedents del Govern d’Aragonès, on més alts càrrecs del mandat anterior es mantenen.

Aquesta mateixa setmana, el president Illa ha anunciat que crearà una direcció general de Gent Gran que dependrà de Drets Socials i una de Diàleg Social que penjarà de la d’Empresa i Treball, cosa que evidencia com encara no ha culminat tota l’estructura. No obstant, la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va apuntar fa tres setmanes que l’executiu tindria un total de 167 secretaris i directors generals –en l’anterior hi havia 176 alts càrrecs– i que d’ells se’n quedarien 47 que ja eren abans.

Retrets creuats

Notícies relacionades

ERC busca implicar el Parlament perquè el Govern colideri el Prat

Felip VI critica els que "acaben amb vides mentre redibuixen fronteres"

Es dona la circumstància que la majoria d’aquests noms són partidaris de Junqueras en la lluita pel control d’ERC, tot i que també n’hi ha roviristes. Aquesta situació divendres va generar retrets entre les candidatures. Des de la llista de Junqueras es va assegurar que aviat deixaran el càrrec i que no hi ha cap pacte amb Illa per mantenir-los, mentre que els seus rivals el van acusar de "nepotisme" i de no respectar les decisions del partit.

Segons ha pogut saber aquest diari, fa un parell de setmanes els alts càrrecs del Govern i els càrrecs nomenats durant el mandat d’ERC van rebre una carta firmada per la secretària general del partit, Marta Rovira, i per l’expresident, Pere Aragonès, en què se’ls agraïa els serveis prestats. Alguns la van llegir des dels seus llocs en la Generalitat socialista. A la carta, es recollia que "el període d’ERC en el Govern havia arribat al seu final". Uns dies més tard, Rovira va explicar que el partit analitzaria els relleus "pendents" i es pronunciaria. Aquest veredicte és el que determinarà si ERC està satisfeta amb el relleu o comença a demanar renúncies.