La Generalitat vol eliminar la cita prèvia en el sector públic en un any

La cita prèvia obligatòria té els dies comptats. En concret, segons preveu el Govern, 365 dies. En total un any després del qual hauria d’estar vigent una llei que garanteixi el dret a l’atenció presencial en qualsevol administració i organisme públic de Catalunya sense que sigui un requisit imprescindible que abans se sol·liciti una data. "Si era possible abans de la pandèmia atendre sense cita prèvia, fa només quatre anys, ha de ser possible fer-ho també després", va assegurar ahir el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que va donar el tret de sortida al pla per reformar l’administració pública que el president Salvador Illa li va encarregar accelerar durant els 100 primers dies del Govern. Un 14% de la plantilla de la Generalitat es jubilarà el 2030, i l’executiu considera que se l’ha de rejovenir, atraure talent i suprimir "cotilles normatives" obsoletes.

Aquesta reforma, que formalment serà aprovada avui en la reunió del Consell Executiu, estarà llesta per ser aplicada en 10 mesos. La comissió d’experts que s’encarregarà del seu contingut estarà capitanejada pel catedràtic Carles Ramió i inclourà un pla de xoc amb mesures d’"aplicació urgent". En total, 17 actuacions entre les quals destaca l’erradicació de la cita prèvia que es va estendre durant la pandèmia amb l’objectiu de millorar l’atenció ciutadana amb caràcter presencial i fer-la "més eficient", acostar la ciutadania a les administracions públiques i lluitar contra la fractura digital que dificulta a una part de la ciutadania fer els tràmits telemàticament.

Objectiu global

S’ha de dir que l’anterior Govern ja va aprovar al juliol la supressió de la cita prèvia obligatòria, a més d’impulsar mesures amb el mateix propòsit de millorar l’atenció. Ara, el compromís de l’executiu de Salvador Illa és que aquesta atenció presencial es garanteixi tant en la Generalitat com en la resta d’administracions –diputacions i ajuntaments– i que convisqui amb una millora del sistema de cita prèvia. "Qualsevol ciutadà s’ha de poder dirigir al conjunt dels serveis públics sense necessitat de tenir cita prèvia", va defensar Dalmau, que va concretar que la regulació que ha de posar fi a l’obligatorietat es desenvoluparà en la llei de mesures fiscals i financeres que acompanyarà els pressupostos del 2025, en aquests moments en negociació.

El Govern no contempla, a priori, un augment de la plantilla de funcionaris, tot i que s’obre a estudiar tots els àmbits que es demostrin "tensats". El conseller també va anticipar que això s’haurà d’abordar dialogant amb els treballadors públics sobre el seu sistema d’organització, que en aquests moments inclou dos dies de teletreball. "Hi ha funcions que no són aptes per al teletreball", va deixar caure, i va posar com a exemple els Mossos d’Esquadra o el personal mèdic. Precisament és a les comissaries o en els consorcis públics on la Generalitat detecta més dèficits de servei.

Atraure talent

Una altra de les mesures que Dalmau projecta a curt termini és la creació de 2.000 places de pràctiques remunerades per a joves estudiants amb l’objectiu de fomentar "noves vocacions professionals" en el sector públic, així com redissenyar el paper de l’Escola d’Administració Pública. "S’ha de produir un relleu generacional", va defensar amb la vista posada en els 27.000 treballadors públics que es jubilaran d’aquí a sis anys i en el fet que 77.000 dels 258.000 que hi ha en total tenen més de 50 anys.

Alhora, en aquest camí d’"atraure talent", va anunciar que la llei que acompanya els pressupostos també inclourà el desenvolupament normatiu per "professionalitzar" la direcció pública a la Generalitat. És a dir, que per arribar a ocupar un lloc d’alt càrrec sigui necessari un concurs. "Aquesta és una mesura important i esperada", va afirmar, a més d’afegir que això suposarà incorporar "diferents mètodes de selecció", però amb uns criteris que objectivin que el candidat està preparat per assumir aquesta responsabilitat.

Prestigiar el cos

Notícies relacionades

Tres pardals d’un tret

Trapero defensa l’ús de gas pebre durant la fuga de Puigdemont

Totes aquestes mesures de caràcter urgent s’aniran implementant durant els pròxims mesos, en paral·lel a la feina del grup d’experts que ha de definir l’estratègia de transformació de l’administració i de millora dels serveis públics (CETRA). Com ja va avançar el conseller en la seva intervenció davant el Parlament el 16 de setembre passat, hi haurà 12 grups de treball que abordaran des de la simplificació normativa a la digitalització integral, a més de l’atenció presencial garantida.

També abordaran la "professionalització" de la direcció pública, la transparència dels tràmits i serveis, l’ocupació pública de qualitat, adaptar l’administració a l’impacte demogràfic i el canvi climàtic, prestigiar el cos de funcionaris i garantir una comunicació clara, així com instruments d’avaluació, entre altres carpetes. "Es tracta d’una tasca molt diagnosticada i no volem més informes que s’acumulin als calaixos. Ha arribat el temps de fer i de passar a l’acció amb mesures concretes", va concloure el conseller.