Illa garanteix avenços en finançament per reforçar els llaços amb Esquerra

El president va mirar de ser ràpid en el driblatge per escurçar el recorregut de les paraules de Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d’ERC. Dona per descomptat que haurà de lidiar amb el "paper incòmode" que els toca exercir als republicans, però necessita sortir d’aquest primer ring a la Cambra catalana projectant un camí d’estabilitat de la mà de la majoria que va fer possible la investidura.

Amb els Comuns hi ha sintonia a l’espera de la lletra menuda en matèria d’habitatge en els pròxims pressupostos, però el flanc republicà sembla el més dur de pelar per una carpeta, la del finançament, que no està estrictament només a les seves mans malgrat tenir-la encarrilada amb el PSOE.

Recaptar tots els impostos

Des del faristol, Illa va prometre que els pressupostos del 2025 en els quals treballa la consellera d’Economia, Alícia Romero, recolliran aquestes "concrecions" que li demana ERC i que va apuntar que aniran en la direcció d’incrementar els recursos de l’Agència Tributària de Catalunya, que hauria de ser l’encarregada de recaptar en el futur tots els impostos dels catalans fruit d’aquest nou sistema de finançament. "Ens hi deixarem la pell", va sentenciar malgrat reconèixer que es tracta d’un "assumpte delicat".

¿Per què és un assumpte delicat? El mateix Illa va explicar de forma indirecta per què. Ara mateix l’Agència Tributària de l’Estat té 4.000 treballadors a Catalunya i l’agència catalana en té 800. Si en el futur han d’intercanviar-se els papers en la recaptació –menys pes per a l’ens estatal i més pes per a l’ens català-, això implicarà canvis que mai són fàcils d’implementar. Però per a ERC no hi ha dificultats que valguin perquè en el compliment de l’acord a canvi de la investidura es juguen el seu futur en els pròxims anys. Un nou sí a Illa sol podran donar-lo, diuen, si hi ha fets més enllà de les paraules.

Els republicans donen per fet que no estaran en condicions de donar suport a uns pressupostos fins que no resolguin el 30 de novembre la pugna pel lideratge del partit, situació que fa trontollar el calendari del Govern, però un dels gestos que fa setmanes que venen reclamant com a condició sine qua non és que els comptes reflecteixin ja que s’avança cap al finançament pactat. Sigui com sigui, Illa va reiterar el seu compromís "explícit" que intentarà complir l’acord amb ERC i va posar com a garantia la seva relació "fluida" amb el president Sánchez. "I quan hagi d’elevar el to, ho faré", va concloure mirant de reforçar els llaços amb ERC.

Disciplina de vot

Precisament Junts, que a cops de colze amb ERC s’ha esforçat a marcar distàncies, va desafiar el president a "plantar-se davant el Govern de Sánchez per defensar els interessos catalans" i va situar el repartiment del sostre de despesa com la primera oportunitat de posar-ho en pràctica, amb trencament de disciplina de vot inclosa si és per aconseguir "més recursos" per a Catalunya. El president dels postconvergents al Parlament, Albert Batet, va donar per fet que Illa sempre "tornarà amb les mans buides" per la seva supeditació a Sánchez.

Sense despentinar-se, sense augmentar decibels, però sever, el president va replicar que es faran "mal tots" si es "barregen llibretes" entre el que es negocia al Congrés i el que es negocia al Parlament; i va preguntar a Junts si creu que amb un Govern "de Feijóo i Abascal" hi hauria hagut amnistia i a Catalunya li hauria anat millor. Illa va criticar a Batet que estiguin en la tessitura de "desestabilitzar" en lloc de ser hereus de la tradició del centredreta catalanista.

Després de reunir-se en el Palau de la Generalitat amb els expresidents Artur Mas i Jordi Pujol, el president, que voldria que Junts no se situés al córner parlamentari, sap com burxar en el principal dilema que recorre les bambolines postconvergents.

Retrets al PP

Notícies relacionades

Les candidatures d’ERC negocien celebrar dos debats en campanya

Puigdemont tindrà Turull, Castellà i Nogueras en la direcció de Junts

Distant va ser també despatxant amb el PP d’Alejandro Fernández, a qui, malgrat garantir-li una "amabilitat" en el tracte, va retreure que s’alineï amb l’"autoritarisme" i la "prosperitat excloent". I, com era de preveure, es va fer evident l’abisme amb la CUP, que acusa el president de mirar de "privatitzar" el dret a l’habitatge recorrent a les "receptes sociovergents".

Amb Vox i Aliança Catalana no només no hi va haver concessions, sinó que Illa, que va prometre desmuntar "un a un" els seus discursos "d’odi", va entrar al cos a cos. Als primers els va acusar de ser una "sucursal del trumpisme a Europa", i als segons els va qüestionar directament la seva "decència". Si hi ha un assumpte que compacta la majoria d’esquerres és el de trobar la tecla per combatre l’extrema dreta.