El poder de Peinado en la legislatura

La notícia és aquesta: el procés d’instrucció del cas Begoña Gómez pel jutge Juan Carlos Peinado s’estendrà com a mínim fins al 26 d’abril del 2025. ¿Per què? Perquè la llei vigent així ho permet. La llei d’enjudiciament criminal, modificada el 2020, permet als jutges i als magistrats obrir diligències d’investigació durant el període d’un any i sol·licitar quan està a punt de vèncer aquest lapse de temps pròrrogues successives de sis mesos.

Va ser el 25 de juny del 2020 quan la Comissió del Congrés dels Diputats va acordar per majoria, amb l’oposició del PP i Vox, modificar els terminis d’instrucció penal. Anteriorment, el termini inicial era de sis mesos per finalitzar una instrucció i va ser substituït per un de 12 mesos.

Però el canvi legislatiu va anar més lluny perquè es va eliminar també el sostre de 36 mesos reservat per a causes especialment complexes: a partir de l’any d’instrucció, les parts podran instar "pròrrogues successives per períodes iguals o inferiors a sis mesos", indefinides, sempre que el jutge justifiqui degudament l’ampliació del termini. Això és un canvi important, perquè, quan les circumstàncies ho requereixin, permetrà la instrucció de causes sense restriccions temporals. És a dir: sense límit temporal per endavant. Per tant, la investigació del jutge Peinado, recolzada per la recent interlocutòria del 7 d’octubre, té un horitzó mediat d’un any, i un encara més ampli, il·limitat.

En la interlocutòria els magistrats assumeixen que es tracta d’un cas complex: "El delicte de tràfic d’influències, i sobretot la controvertida figura de l’article 430 del Codi Penal que denominarem venda d’influències o tràfic d’influències en sentit estricte, és de difícil concreció en la seva concreta conducta típica, sent de molt escassa aplicació pràctica, i de complexa prova tret que existeixi algun informant intern". I adverteixen: "La finalitat de la investigació ha de ser comprovar si estem davant resolucions lliurement adoptades, conforme a un procés de decisió adaptat a les normes empresarials i als usos de l’activitat del sector, a fi de pronunciar-se motivadament sobre si es presenten elements indiciaris suficients per fer avançar el procediment cap a una nova fase". No ens trobem encara en aquella fase

Perímetre de la investigació

En la mateixa resolució no s’al·ludeix a res nou que hagin donat les diligències del jutge Peinado. Ara bé, d’acord amb la descripció del que és el perímetre de la investigació, a saber, les presumptes activitats de tràfic d’influències de Begoña Gómez des del vèrtex, per dir-ho així, la seva càtedra a la Universitat Complutense de Madrid, codirigida amb Juan Carlos Barrabés, en qualitat de professor associat, davant una ingent tasca d’examen dels contractes adjudicats per l’administració pública. I en la seva interlocutòria, els magistrats, aporten per què. Per exemple, l’estudi de 99 expedients de contractació de la firma Innova Next via empreses públiques (Red.es, dependent del Ministeri de Transformació Digital, i d’altres). Perquè, afirmen, "sense oblidar que la perfecta adjudicació de les licitacions no impediria la comissió prèvia del delicte de tràfic d’influències. En les adjudicacions esmentades apreciàvem dades objectives en les quals es constatava la intervenció personal de la denunciada en suport de les empreses de Barrabés i que justifiquen la investigació".

A partir de la interlocutòria citada, és molt probable, segons fonts jurídiques, que la defensa de Gómez que exerceix el penalista Antonio Camacho hagi de passar de la negativa a prestar declaració a demanar fer-ho a fi d’aclarir, com apunta la interlocutòria, perquè "és un dret [que] li permet explicar i donar la seva versió sobre els fets denunciats, per tant, és una oportunitat per poder aclarir totes aquelles qüestions que hagin quedat en entredit en la denúncia. Sense perjudici de poder acollir-se al seu dret a no declarar si així ho considera".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Quin impacte polític pot tenir la situació jurídica de Begoña Gómez? El d’una espasa de Dàmocles. La pròxima desestimació de les querelles de Sánchez i de Gómez contra Peinado –els jutges del Tribunal Superior de Justícia de Madrid esperaven aquesta resolució abans de desestimar les querelles–. D’altra banda, la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, ha d’informar sobre la querella de Gómez, cosa que en vista de la interlocutòria citada, li serà molt difícil recolzar, com sí que va fer amb la de Pedro Sánchez.

El procediment judicial col·loca, doncs, el jutge Peinado al centre de l’escena política amb una ingent quantitat de diligències amb el terrabastall mediàtic garantit. L’aparició d’elements indiciaris sobre un aparent tràfic d’influències posaria fi a la XV legislatura.