Illa supera el test del Parlament i aplana els pressupostos amb ERC i Comuns

El primer round de Salvador Illa al Parlament se salda sense esgarrinxades significatives per al Govern, que surt sense haver perdut ni una votació en la revàlida de la suma de la investidura. Amb un redactat polit al mil·límetre, el PSC s’ha garantit una mica el mateix pa, però diferents llesques, amb ERC i els Comuns per aprovar les principals carpetes de la legislatura: no hi ha hagut propostes conjuntes amb els socis prioritaris, que afronten processos congressuals per redefinir els seus projectes, però sí una coreografia coordinada i la retirada a temps de dos punts menors per evitar revessos.

Era un imperatiu per al president projectar en el debat de política general que, malgrat la seva minoria, és capaç de garantir una estabilitat que té com a prova de foc els pressupostos del 2025. Això sí, ha constatat que implica fer concessions que comportaran incomoditats admeses pel mateix president i un calendari que es dilatarà més del que voldria. Amb uns en matèria de finançament singular; amb els altres en polítiques d’accés a l’habitatge.

No hi ha hagut ni tan sols un intent entre els tres partits d’esquerres de consensuar textos sobre les dues principals carpetes que marcaran els comptes perquè, especialment els republicans, no volen que sigui dit que a Catalunya opera un nou "tripartit". Els socialistes sabien que aquesta pretensió seria en va, que en plena batalla campal pel poder a la seu del carrer de Calàbria no s’ho poden permetre i que el paper d’oposició "exigent" que ERC vol exercir és el que "han de fer" ateses les seves circumstàncies. Ho resumeixen així des del PSC: "Als amics, no se’ls molesta i se’ls cuida".

El perímetre de la legislatura

Perquè la realitat és que, amb la majoria independentista feta miques no hi ha alternativa a Illa ni suma que no passi pel PSC; però que amb 42 diputats necessita lligar curt aquests amics; encara més amb Junts disposat a exercir de flagell tant del Govern com dels seus exsocis ara que han fet barrina. Amb aquesta filosofia de fer de la necessitat virtut –Pedro Sánchez ha sobreviscut amb el PSC com a principal valedor–, el president ha radiografiat el perímetre en el qual s’haurà de moure per tirar la legislatura endavant.

En l’estira-i-arronsa al Parlament amb ERC, el president ha hagut de comprometre’s explícitament que els pressupostos que la consellera Alícia Romero està negociant incloguin ja un increment de recursos per a l’Agència Tributària de Catalunya. A Presidència assumeixen que serà un maldecap de caràcter més tècnic que polític, perquè asseguren tenir el suport incondicional de Sánchez perquè el finançament singular tiri endavant per moltes resistències que tingui dins i fora del PSOE. Però és evident que aquesta qüestió és per a Illa, que coincidirà amb els presidents autonòmics del PP demà en les celebracions del dia de la Hispanitat a Madrid, tot un repte.

El favor dels Comuns ve, en canvi, pel flanc de l’habitatge, matèria en la qual al PSC també li ha tocat transigir. Més enllà dels 50.000 pisos en sis anys i 4.400 milions en una legislatura per augmentar el parc públic que el president ha venut a so de bombo i platerets per escenificar que l’agenda material s’obre pas després d’una dècada de procés, el grup de Jéssica Albiach ha demanat més gosadia per posar límit als que fan negoci amb la vivenda. Així, els socialistes s’han apuntat al carro de demanar que el Govern reguli els lloguers de temporada abans de finals d’any, cosa que no va ser possible al Congrés pel no de Junts ni tampoc al maig al Parlament perquè el PSC es va abstenir, a més del rebuig dels postconvergents. I Illa també s’ha compromès a activar el règim sancionador per als que incompleixin els límits de preus que fixa la llei d’habitatge.

Significatiu és el marc conjunt que han dibuixat els tres partits en matèria de fiscalitat. La pista d’aterratge amb el Hard Rock que no va ser possible al març i que va desembocar en l’avançament de les eleccions del 12 de maig, sí que ha sigut possible ara: s’eliminarà la reducció de la fiscalitat del joc per "no facilitar" el projecte, tot amb el vistiplau del PSC. També s’ha rubricat l’increment en un 50% de la taxa turística per destinar-la a polítiques d’habitatge i la reducció de creuers a Barcelona ja el 2025 –les dues demandes estrella dels Comuns– i es manté l’acord segellat amb el Govern d’Aragonès per reduir l’IRPF de les rendes inferiors a 35.000 euros.

Retirades a temps

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Conscient que no hi havia marge amb l’ampliació de l’aeroport, autèntic anatema per al partit d’Ada Colau, el PSC ha optat per esquivar el tema i secundar la proposta de Junts. No obstant, per al president es tracta d’un projecte estratègic a què no pensa renunciar i per al qual ha premut l’accelerador. De la mateixa manera que ha retirat dos punts, un de genèric sobre el diàleg per consensuar entre els partits catalans la resolució del conflicte polític que ha canviat pel suport a reclamar als jutges l’aplicació de l’amnistia i un sobre el projecte de llei de l’Estatut dels Municipis Rurals per una discrepància en la inversió amb la resta de grups.

Passat el debat de política general, ara sí, comença el compte enrere dels pressupostos amb una constatació: si en la passada legislatura va ser el PSC que va marcar el pas de l’agenda d’Aragonès, ara són ERC i els Comuns, amb força desigual, els que intentaran fer el mateix; a l’espera de si Junts decideix jugar la partida o Puigdemont manté l’ordre de no donar oxigen.