L’esquerra s’imposa a la ‘sociovergència’

La suma de forces que va fer possible posar el líder del PSC al capdavant de la Generalitat es manté intacta en els seus posicionaments respecte als temes del pacte de la investidura, tot i que es distancien en d’altres. Junts es va abstenir o va votar en contra de la majoria de propostes socialistes.

L’esquerra s’imposa a la ‘sociovergència’
2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern de Salvador Illa va aconseguit mantenir compacta la majoria de la investidura en les votacions clau del debat de política general. La suma de les esquerres, que en alguns punts també va poder reunir la CUP, va aconseguir un posicionament conjunt en els punts relatius als pactes d’investidura –finançament, vivenda i Hard Rock–, mentre que van evidenciar les seves diferències en altres qüestions com l’ampliació de l’aeroport del Prat. Per contra, l’aliança entre PSC i Junts, que havia funcionat en la legislatura anterior en alguns temes sectorials, va quedar més diluïda. El ple també va constatar la pèrdua de majoria independentista.

PSC, ERC, cOMUNS i CUP.

Els llums verds de la part esquerra de l’hemicicle, on s’asseuen PSC, ERC, Comuns i CUP, es van il·luminar de manera unànime en diverses votacions. Els quatre partits van votar a favor d’eliminar la reducció dels impostos a projectes com el Hard Rock, de regular els lloguers de temporada, que la Via Laietana sigui un espai de memòria i de trencar les relacions institucionals amb el govern d’Israel fins que no hi hagi un alt al foc definitiu a Gaza. La reforma del model de finançament i el traspàs de Rodalies en els termes pactats per la investidura de Pedro Sánchez també es van aprovar amb la suma de PSC, ERC i els Comuns. Per contra, els socialistes es van desmarcar d’aquesta majoria al votar una proposta del PP –que també va sumar Vox– a favor de l’ampliació de l’aeroport del Prat.

JUNTS I SOCIALISTES.

Junts va volgut diferenciar-se del PSC i va optar per votar en contra o abstenir-se en la majoria de les seves propostes de resolució. Es tracta d’una estratègia conscient dels postconvergents per marcar perfil com a líders de l’oposició i construir el relat que són l’alternativa a l’actual Govern. No obstant, això no va impedir que recolzessin propostes d’ampli consens com posar en marxa un pacte català contra la violència masclista o el Memorial LGTBI+ de Catalunya, ni tampoc que pactessin transaccionar dues propostes més, una sobre la llei d’educació de Catalunya i la gratuïtat de l’I2 i una altra sobre la desburocratització. El PSC, en canvi, sí que va recolzar diverses propostes de Junts, que van acabar prosperant. Així, els socialistes van votar a favor de revisar impostos propis, de crear un salari mínim de referència català o de tramitar amb "urgència" la iniciativa per combatre la multireincidència.

Notícies relacionades

INDEPENDENTISME.

El debat de política general va evidenciar no només la insuficiència de la majoria independentista per aprovar resolucions, sinó la falta d’acord a l’hora de portar propostes conjuntes. Així, cada partit va fer la guerra pel seu compte i el Parlament va rebutjar sistemàticament totes les iniciatives: el referèndum "pactat" d’ERC, la "ruptura democràtica" de la CUP, el "rebuig" del Rei de Junts i la declaració unilateral d’independència que portava Aliança Catalana.