La contestació interna a Sánchez en el PSOE s’estén a barons afins

Pedro Sánchez volia un congrés del PSOE tranquil. Convocat entre el 29 de novembre i l’1 de desembre a Sevilla, la cita pretén impulsar els socialistes d’Andalusia, que ara funciona com un dels principals bastions del PP, i sobretot crear un nou projecte, deixant de banda les batalles orgàniques. "Ara s’obre un temps sense convocatòries electorals. No hi ha excusa per al soroll", va dir Sánchez durant el comitè federal celebrat el 7 de setembre a Ferraz. Però així que avança el calendari i s’acosta la data del conclave, el desig del president del Govern, que ha vist minvada la seva autoritat dins del partit en els últims mesos, sembla cada vegada més llunyà.

Més que mai des que Sánchez va recuperar el lideratge davant Susana Díaz i Patxi López i després va arribar a la Moncloa a través de la moció de censura a Mariano Rajoy, el PSOE ha tornat a entrar en ebullició, encara més arran de les revelacions de la Guàrdia Civil sobre la implicació de José Luis Ábalos, exministre de Transports i exsecretari d’Organització socialistes, en la trama Koldo.

Castella i Lleó

El principal exemple d’aquest nou clima se situa a Castella i Lleó, on el seu secretari general, Luis Tudanca, un dirigent molt pròxim al president del Govern, va intentar celebrar primàries en la seva federació abans del congrés de Sevilla, al·legant que el PP podia avançar eleccions en la seva comunitat en qualsevol moment. La iniciativa xocava amb la pretensió de Sánchez que el conclave estigués només centrat en el nou projecte (amb el finançament en primer pla després del pacte entre el PSC i ERC perquè Catalunya tingui una espècie de concert econòmic), així que la direcció del partit va ordenar parar i Tudanca va acabar acatant la decisió.

Però el secretari general dels socialistes a Castella i Lleó no està sol entre els barons. El madrileny Juan Lobato, que també veu perillar el seu lloc davant els moviments de la direcció del PSOE per activar un relleu, va defensar que aclarir els lideratges autonòmics abans del congrés era un "bon esquema" i va assenyalar que ell havia pensat a fer el mateix que Tudanca.

El malestar ja no només se cenyeix a barons gairebé sempre crítics amb Sánchez, com el castellanomanxec Emiliano García-Page i l’aragonès Javier Lambán, sinó que s’estén també a altres dirigents que fins i tot fa res sempre havien estat al costat de Sánchez. Ningú discuteix el lideratge del president del Govern al capdavant del PSOE (al cap i a la fi, serà reelegit com a secretari general sense cap rival), i la contestació no és ni de bon tros unànime. Però la seva autoritat interna no passa pel seu millor moment.

Segons diversos líders territorials i càrrecs socialistes consultats, aquest canvi (alguns fins i tot parlen de sensació de "final de cicle") obeeix fonamentalment a tres factors. D’una banda, la fragilitat de la legislatura. El president del Govern i els seus col·laboradors més pròxims asseguren que portaran aquest mandat fins al 2027, fins i tot si no aconsegueixen tirar endavant els Pressupostos de l’any que ve i es manté l’actual sequera legislativa davant la complexitat d’aconseguir suports, en especial per part de Junts. Molts altres dirigents del PSOE, en canvi, admeten que serà "molt difícil" evitar l’avanç electoral si no s’aproven els comptes públics.

El futur del concert

De l’altra, el conat de dimissió que va portar a terme Sánchez l’abril passat, quan es va saber que la seva dona, Begoña Gómez, estava sent investigada per tràfic d’influències i corrupció entre particulars. En un moviment sense precedents, es va enclaustrar durant cinc dies sense gairebé contacte amb les seves vicepresidentes i ministres. Va sortir de la seva tancada disposada a no llançar la tovallola, però des d’aleshores nombrosos dirigents socialistes, que van assistir a tot aquest estrany procés amb una barreja de vertigen i perplexitat, ja comencen a pensar en el dia després de Sánchez.

I finalment, la minva d’autoritat del líder socialista té a veure amb l’acordat aquest estiu entre el PSC i ERC: la futura capacitat de la Generalitat per recaptar i gestionar tots els impostos del seu territori a canvi del suport dels republicans a la investidura de Salvador Illa. La nova fórmula, que implicaria la sortida de Catalunya del sistema comú de finançament, ha provocat un enorme malestar als territoris, i des d’aleshores els barons, expliquen alguns d’ells, parlen més entre si i estan més coordinats.

En federacions com l’extremenya, asturiana, castellanomanxega, aragonesa i madrilenya, entre d’altres, la impressió és que el nou règim català suposaria acabar de perdre el poc poder autonòmic que li queda al PSOE després de la patacada electoral soferta el maig de l’any passat. La majoria de líders territorials creuen que no acabarà entrant en vigor per falta de suports al Congrés, i fins i tot algun insinua que des de la direcció del partit li van fer arribar en el seu moment que el pacte amb ERC acabaria en res, però tot i així consideren "molt greu" que el PSOE passi ara a abraçar un model que titllen d’"insolidari" i "contrari a la igualtat".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Les crítiques a Santos Cerdán

Fins a cert punt, i sempre deixant clar que ningú pensa a discutir el seu lideratge, diverses federacions assenyalen que han "perdut la por" a Sánchez. També als seus principals col·laboradors. En vigílies del congrés de Sevilla, del qual no només sortirà un nou projecte sinó també una nova executiva, gairebé totes les mirades es dirigeixen al secretari d’Organització, Santos Cerdán, encarregat de portar les regnes orgàniques del partit. Alguns barons consideren que la seva continuïtat resulta "insostenible", a causa de les seves formes poc conciliadores, fins i tot "abusadores", per desestabilitzar els lideratges territorials i mirar d’imposar la línia de Ferraz. Sobretot, arran de les múltiples crítiques internes cap al finançament català.