El cas de la parella d’Ayuso

Aquell dimarts 8 se celebrava l’acte en el qual el magistrat del Tribunal Suprem Dimitry Berberoff, fins ara exvicepresident de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) assumia la vicepresidència del Tribunal Suprem i Consell General del Poder Judicial. I no semblava el dia més oportú per deliberar i votar sobre el fiscal general de l’Estat. Es diu aviat, però seria la primera vegada almenys en la història judicial de la transició que la Sala Segona investiga un fiscal general de l’Estat.

Malestar profund

Fonts del Suprem consultades per aquest diari van manifestar en privat el seu malestar per la irrupció de MAR en termes molt durs. Així mateix, van assenyalar que "no hi havia encara una decisió que permetés elaborar la interlocutòria", amb referència a la resolució sobre admissió o inadmissió de la petició del TSJM. També van matisar que "no hi ha hagut una deliberació formal" i van suggerir que existien possibilitats de "retardar" l’assumpte.

La sortida de MAR a l’arena, ves per on, ve a evocar que va ser ell, precisament ell, qui va ser a la punta del cabdell que va portar a la intervenció de la Fiscalia General de l’Estat sobre el procediment de frau fiscal seguit contra Alberto González Amador, parella de Díaz Ayuso, per dos delictes fiscals comesos contra Hisenda (350.000 euros) en la liquidació d’un contracte de venda de mascaretes durant la pandèmia –el llamp que no cessa– del qual va ser intermediari i que li va produir beneficis de 2 milions d’euros.

Frau fiscal

Al difondre’s la informació del frau fiscal, MAR va tergiversar les comunicacions entre l’advocat del defraudador confés González Amador i la Fiscalia de Madrid i va filtrar un correu del fiscal Julián Salto en què es feia ressò de la possibilitat d’un pacte que, com és habitual, sol segellar-se entre el defraudador i l’Agència Tributària davant un jutjat per delicte fiscal. Problema: el fiscal responia a l’oferta de l’advocat del defraudador, no era el fiscal el que oferia el pacte, sinó al revés, González Amador.

Per tant, la manipulació posada en marxa per MAR a través dels seus amics en els mitjans venia gat per llebre. A tot això, la parella de González Amador –la presidenta de la Comunitat de Madrid– insistia que Pedro Sánchez estava perseguint-lo per ser el seu nòvio i que no havia comès cap delicte. Aquesta situació va motivar la intervenció de la Fiscalia de Madrid i de la fiscalia General de l’Estat.

Aquestes escaramusses van ser "preprocessals", és a dir, que el cas no estava residenciat encara en seu judicial. Per tant, i malgrat que el correu difós per MAR era reservat, no vulnerava per així dir-ho un inexistent secret sumarial.

El fiscal general de l’Estat, segons ha assumit (ell mateix ha sol·licitat que sigui la Sala Segona la que estudiï l’assumpte abans que el TSJM enviés la petició d’imputar-lo), va considerar que s’havia de respondre amb tota claredat sense limitar el comunicat a un simple desmentiment. La fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, va considerar que era redundant perquè, en rigor, un mitjà de comunicació ja havia posat les peces del puzle al seu lloc.

El fet és que després que l’esmentat mitjà de comunicació va ser bústia del correu manipulat de MAR (a les 9.42 del 14 de març), la Fiscalia de Madrid, impulsada per la fiscalia general de l’Estat, va publicar (a les 10.20 hores) un comunicat amb la seqüència dels fets.

El protagonisme de MAR va ser, la setmana passada, molt oportú. ¿Per què? Per la senzilla raó que, en el seu relat de fets, l’exposició raonada del TSJM al Suprem del 15 de juliol passat, demana la imputació d’Álvaro García Ortiz. El comunicat de la Fiscalia apareix caigut del cel.

En romà paladí: la relació de l’esmentat comunicat amb el correu utilitzat per MAR per tergiversar i deteriorar la imatge dels fiscals brilla per la seva absència. Es furta així als magistrats del Suprem la causa i efecte de la situació creada en aquells dies del març del 2024.

Error material

Els magistrats del TSJM imputen a García Ortiz un delicte que encaixaria en la tipicitat de l’article 419 del Codi Penal. Sens dubte, es tracta d’un error material, atès que es tracta del delicte de suborn; s’han d’estar referint al 419, de revelació de secret. I, com s’ha apuntat, l’assumpte no estava encara judicialitzat. Ergo: no hi havia secret sumarial.

Encara en el cas que s’hagués excedit en la seqüència de fets relatada el 14 de març, el fiscal general de l’Estat va respondre a un correu que sí que era reservat i que el cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid va tergiversar amb l’objectiu de defensar la seva parella.

La Sala Segona del Suprem ha hagut de lidiar en els últims mesos amb una fiscalia del Tribunal Suprem que no s’ha doblegat a les seves posicions extremes en la inaplicabilitat de l’amnistia a casos com el del Tsunami Democràtic o el delicte de malversació. Anirà ara tan lluny la Sala Segona com per dir el que pot o no dir en una nota de premsa la fiscalia General de l’Estat perquè, vaja, en el fons de l’assumpte, es tracta d’això. Perquè de delicte com a tal no n’hi ha ni n’hi haurà.

Però és que, a més, MAR ha demostrat amb la Sala Segona, d’acord amb impressions recollides per aquest diari, un afany de manipulació equivalent a l que va exhibir amb el correu que va donar lloc a aquest incident. Perquè "voler condicionar el contingut i calendari d’unes deliberacions és infame", segons va dir un magistrat a aquest diari.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Doncs això, precisament, és el que va fer MAR quan va posar en mans d’un mitjà de comunicació el correu, que el va reproduir en una captura de pantalla a les 09.14 del 14 de març del 2024. Toca aManuel Marchena, president, Susana Polo, ponent, a Juan Ramón Berdugo, a Antonio del Moral i a Carmen Lamela resoldre.

Moral de tot això: s’acostuma a escarmentar en carn pròpia.