La manifestació del 12-O punxa a Barcelona

Els assistents a l’acte denuncien l’"antiespanyolisme" de la Generalitat

Manifestación del día de la Hispanidad en Barcelona / Marc Asensio Clupés

Amb poca concurrència i passada, en part, per aigua. La primera manifestació del 12 d’octubre que se celebra a Catalunya amb Salvador Illa com a president de la Generalitat i l’independentisme havent perdut la majoria, va punxar en assistència més enllà de la batalla de xifres: 500 persones segons la Guàrdia Urbana, concurrència que els organitzadors multipliquen per 20. L’entitat convocant, Catalunya Suma, va lamentar que no hi ha "normalitat" per als catalans per més que ho digui el Govern perquè les institucions públiques, és a dir, la Generalitat avui governada per un president socialista, són "antiespanyoles" en una Espanya en la qual consideren que la democràcia està "greument amenaçada" sota el Govern de Pedro Sánchez.

El PP, Vox i Ciutadans

Només dirigents del PP i Vox, i alguns dels que queden de Ciutadans, van participar en la convocatòria, a la qual no va assistir cap membre del PSC. Prova que la mobilització està més diluïda que mai en l’última dècada, marcada pel procés, és que la ultradreta va renunciar a manifestar-se a Montjuïc i davant el monument a Cristóbal Colón per la falta d’adeptes i les divisions internes. Això no va evitar que, de nou, es colessin símbols i consignes franquistes en la principal manifestació que es va celebrar a Catalunya amb motiu del 12-O.

Notícies relacionades

De fet, el discurs des de la plaça Catalunya pronunciat pel president de Catalunya Suma, Ángel Escolano, va ser pujat de to. Sense esmentar-lo directament, es va referir a l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, per no penjar la bandera espanyola a l’ajuntament. "No pot ser que un alcalde pagès no posi la bandera d’Espanya. Cal treure’l de l’orella", va etzibar. I també va carregar contra la norma segons la qual els comerços han de retolar en català: "A la boja de la Generalitat que ve a dir com retolar cal portar-la emmanillada".

Per tot això, va demanar al Govern que "no consenteixi" aquesta situació i que se li doni a l’independentisme "el delicat tracte que mereix". A banda de carregar també contra el català com a llengua vehicular a l’escola, va reclamar una llei orgànica que "reguli els drets dels hispanoparlants". n

Inicia sessió 0 Comentaris

Illa busca pis per a 4 anys i sense banderes

El cas de la parella d’Ayuso