Junqueras insta al «dret a decidir» de la militància d’ERC

«Aquesta és una candidatura inclusiva i integradora que no vol excloure ni vetar a ningú. Ni sostreure a la militància el dret a decidir el futur del partit». Així va respondre Oriol Junqueras, expresident d’ERC i aspirant a tornar a ser-ho, als històrics del partit que en l’última setmana han pressionat perquè renunciï a presentar-se sota l’argument que la seva figura «divideix» i tancat files amb la candidatura de Xavier Godàs. La rèplica ve carregada d’ironia per la utilització de l’expressió dret a decidir, que tant ha encapçalat l’independentisme a l’hora de reivindicar el referèndum i dona fe de la batalla sense caserna que tenen oberta els republicans. Queda encara un mes i mig perquè el pols es resolgui.

Malgrat que va mirar de suavitzar les seves paraules en l’acte de presentació de la seva proposta d’executiva al parc de Trinitat Vella, el dard era evident. «Respecte i consideració pel Xavi, hem sigut amics molts anys i per mi no quedarà», va assegurar referint-se a l’exconseller Xavier Vendrell, que dimarts passat va llançar nombrosos retrets públics contra Junqueras: des d’acusar-lo de pactar amb el PSC que càrrecs d’ERC afins es quedin al Govern de Salvador Illa fins a acusar-lo d’haver-se desentès de l’1-O. La resposta de l’expresident republicà va ser que ho denunciaria davant el partit per «calúmnies i falses acusacions».

Dos dies després, des de Joan Puigcercós fins a Joan Manuel Tresserras o Joan Huguet van reaparèixer per recolzar els roviristes i demanar la retirada de Junqueras. «Les crítiques són oportunitats per millorar. Tinc una oportunitat enorme per millorar cada dia», va respondre ell deixant clar que no farà un pas enrere. «El futur d’ERC no es resoldrà ni en un despatx ni entre bambolines», va rematar la regidora de Barcelona i aspirant a secretària general del partit, Elisenda Alamany, queva senyalar les «resistències» i «actitud enfadada» dels que demanen a Junqueras que renunciï a la carrera. «El més normal és que els nervis vinguin dels partits rivals, però aquests nervis venen de dins», va criticar, acusant-los de «no voler donar veu» a la militància.

El també exvicepresident del Govern va esquivar entrar al cos a cos amb Marta Rovira, que avui presenta el balanç dels seus 13 anys de mandat –els mateixos que Junqueras– i va defensar que la seva aposta pretén «salvar el futur» del partit. «Estem decidits a vetllar per la democràcia i els valors republicans, que mai s’haurien d’haver perdut», va assegurar amb referència a la situació d’ERC.

«Autèntica renovació»

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Que les bases decideixin és, precisament, el leitmotiv de la candidatura de Junqueras, que es reivindica com l’aposta de «renovació» davant la de Godàs, que assenyalen que està plena de persones i suports que han tingut càrrecs al Govern. Dels 30 components de la proposta d’executiva que van fer pública ahir, només cinc havien tingut responsabilitats a la cúpula abans, entre els quals el mateix Junqueras, 20 d’aquests no han estat vinculats a una responsabilitat governamental ni han sigut mai diputats i 27 han sigut o són regidors o alcaldes dels seus pobles. De fet, dos estan ara al capdavant d’ajuntaments: Jordi Fàbrega, de Sant Pere de Torelló; i Adam Tomàs, d’Amposta. «Aquesta és una autèntica renovació», no van dubtar a treure pit.

A nivell organitzatiu, van anunciar canvis. No proposaran a ningú per presidir el consell nacional perquè volen que aquest mateix òrgan esculli qui porta la batuta, i crearan una vicesecretaria general de municipalisme, una de món rural i una d’estratègia política.