Junts fa equilibris en la seva estrena en l’oposició

El partit de Puigdemont es vol presentar com l’alternativa al Govern d’Illa, però tampoc no descarten els pactes

El president de Junts al  Parlament, Albert Batet,  i la portaveu, Mònica Sales. | JOAN MATEU

El president de Junts al Parlament, Albert Batet, i la portaveu, Mònica Sales. | JOAN MATEU

2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"Si té la temptació de governar d’esquena al poder legislatiu, s’equivocarà. Des de la nostra funció de líders de l’alternativa, l’ajudarem a no equivocar-se". Així va arrencar la rèplica del president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, al discurs del president Salvador Illa en el debat de política general celebrat la setmana passada al Parlament. Un al·legat que, no obstant, va prosseguir amb un afegitó: "Quan persisteixi en l’error, quan s’entossudeixi a seguir les directrius de Madrid, quan calli davant les injustícies que patim, ens tindrà de cara". No va ser tan sols una frase més del discurs dels postconvergents, sinó més aviat una declaració d’intencions de l’actitud que volen adoptar a la Cambra catalana.

El partit liderat per l’expresident Carles Puigdemont es vol presentar com l’alternativa al Govern d’Illa, malgrat haver renunciat al càrrec formal de cap de l’oposició. La seva intenció és marcar perfil polític al llarg de la legislatura, mirar de desgastar el PSC i ERC –presentant-lo com a soci de l’executiu– i fer calar la idea que són l’única opció que pot substituir els socialistes en unes noves eleccions catalanes, ja que el PP mai ha comptat amb prou vots a Catalunya per poder optar a aquesta plaça.

No obstant això, els postconvergents són conscients que negar-se a pactar és sinònim d’aïllar-se i perdre influència política. És una cosa que ja van experimentar en l’anterior legislatura al Congrés dels Diputats, quan els seus vots no eren necessaris per al Govern de Pedro Sánchez. Conscients d’això, miraran de buscar un equilibri entre no donar oxigen a Illa i evitar quedar-se al córner.

La primera prova d’aquesta actitud es va plasmar en les votacions del debat de la setmana passada. Junts va votar a favor en 18 propostes dels socialistes, dues d’elles després d’arribar a un acord per transaccionar el text. Es van abstenir en 10 més i van votar en contra de 12 més. No obstant, moltes de les que van votar afirmativament van tirar endavant amb una àmplia majoria, com el pla contra l’antigitanisme, el pacte contra la violència masclista, la creació del Memorial LGTBI+ de Catalunya, la reducció de les llistes d’espera o ampliar les places de Mossos.

Vots en contra

Notícies relacionades

En canvi, es van posicionar en contra de propostes de més calat com el traspàs de Rodalies en els termes pactats entre ERC i el PSOE o del model de finançament singular. A més, van rebutjar el text del PSC que apostava per continuar negociant a nivell europeu per a l’"oficialitat" del català a Europa i per "estendre" l’ús d’aquesta llengua, així com una proposta per negociar amb el Govern central que la comissaria de la Policia Nacional a Via Laietana sigui reconvertida en un espai de memòria. En els dos casos, van considerar que es quedaven curtes i que eren un retrocés respecte als postulats inicials.

El PSC va recolzar menys propostes de Junts en termes quantitatius, però no qualitatius. El seu vot a favor va permetre que prosperés una iniciativa per revisar els impostos que depenen de la Generalitat o a favor de crear un salari mínim de referència català.