El PSC i ERC endarrereixen la taula de partits catalans sobre el conflicte polític

La prioritat

Això no vol dir que el compromís salti pels aires. De fet, està previst que en la sessió al Parlament es verbalitzi la necessitat d’impulsar aquesta convenció. Però si una cosa no volen els seus promotors és que sigui una taula on només s’asseguin el PSC, ERC i els Comuns; és a dir, les tres formacions que van sumar per a la investidura d’Illa. "La prioritat és que sigui un instrument útil, més que el calendari", afirmen fonts dels republicans. I a les files socialistes subscriuen aquest posicionament i certifiquen que ells compliran "en els temps i termes que convingui".

En l’acord d’investidura firmat a l’agost per ERC i el PSC s’establia que aquesta convenció nacional ha de ser el fòrum on es promogui un "debat polític, social i ciutadà" sobre "com abordar la resolució del conflicte polític". Aquest treball ha de derivar en unes conclusions que es presentaran al Parlament. La convenció, que segons el pacte hauria de presidir un representant d’ERC, també tindrà la funció de "fer un seguiment i monitoratge de l’aplicació de la llei d’amnistia". Tot això és el que haurà de fer aquest fòrum que, de manera temporal, quedarà aparcat aquesta setmana.

No serà fàcil aconseguir que Junts acabi participant en la taula, en la qual ERC vol defensar la seva aposta pel referèndum d’autodeterminació –malgrat que ja no compta amb una majoria que el defensi al Parlament– i desafia el partit de Salvador Illa a exposar quina és la seva proposta. Però l’aspiració és que, una vegada passat el congrés dels postconvergents el 27 d’octubre, el partit de Carles Puigdemont participi també del debat. La història recent del conflicte diu que a ERC sempre li ha costat convèncer Junts de sumar-se a les seves iniciatives sobre el conflicte polític. Els postconvergents van anar a la primera taula de diàleg Generalitat-Estat –febrer del 2020– arrossegant els peus i, després, es van donar de baixa. Tampoc els va agradar l’"acord de claredat" per celebrar un referèndum que va plantejar el 2022 el llavors president Pere Aragonès.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Es pot dir que hi ha un altre motiu, més enllà de Junts, que també ha contribuït a demorar la posada en funcionament de la convenció, i és la situació de crisi interna que viu ERC. Als republicans, abans de tancar decisions de pes com la de crear aquest instrument de diàleg, els convé resoldre la seva pugna pel lideratge del partit. Les primàries estan agendades per al 30 de novembre i, fins que no es formi una direcció nova, la que hi ha ara –que lidera Marta Rovira– prefereix no entrar en aquests temes en una situació d’interinitat. A més, en funció de qui guanyi el pols, es podria veure alterada la composició del grup d’ERC al Parlament, que ara lideren dos roviristes, Marta Vilalta i Josep Maria Jové. A ERC li passa el mateix amb la negociació dels pressupostos del 2025: no podrà entrar a fons en les converses amb el Govern d’Illa fins que el partit tingui un nou president i una nova secretària general.

Des del Govern donen per fet que la convenció no es reunirà per primera vegada abans de final d’any, a l’espera que els grups de l’oposició, i en particular ERC, hagin pogut culminar la seva reordenació interna.