Els jutges van denegar a la fiscal demanar les actuacions de Peinado

El cas Begoña Gómez o el cas del jardí de senders que es bifurquen. La fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, va informar el 10 d’octubre al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que s’ha d’inadmetre la querella per presumptes delictes de revelació de secret i prevaricació presentada per la defensa de Begoña Gómez contra el jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid.

L’escrit suposa una bifurcació respecte el seu informe favorable de fa un mes, en què Lastra sí que va recolzar la querella de prevaricació de l’Advocacia de l’Estat, en nom de Pedro Sánchez, contra Peinado per un presumpte delicte de prevaricació.

La fiscal desestima ara el presumpte delicte perquè assenyala que no s’ha aportat per part de la defensa "cap indici que el magistrat denunciat hagi realitzat els fets que constitueixen l’acció nuclear dels tipus penals pels quals es querella [articles 416 i 417 del Codi Penal]".

El problema és la prevaricació. La fiscal recorda que va sol·licitar el 18 de setembre passat testimoni íntegre i que la sala civil i penal va entendre que la petició era excessiva respecte dels fets citats en la querella. "En les molt comptades ocasions en les quals aquesta Fiscalia ha sol·licitat a aquest Tribunal acudir al precepte esmentat, mai abans s’havia denegat. Fins i tot la mateixa sala d’ofici ha ordenat obtenir testimonis íntegres de les actuacions quan ho ha considerat oportú per adoptar la decisió d’admissió", adverteix Lastra.

La fiscal superior desitjava, doncs, que els magistrats, abans de prendre la decisió sobre les querelles de Sánchez i de la seva dona, tinguessin accés a totes les actuacions. Però ells van decidir que no necessitaven l’expedient íntegre. Ella sí que tenia accés a totes les actuacions per estar-hi personada. I es va estudiar els vuit volums del sumari en cinc dies.

"La inusual manera de portar la instrucció pel magistrat, cosa en què coincidim amb la querellant, i, sobretot, la baralla en la data del nostre anterior escrit de gran nombre de recursos interposats per totes les parts personades en les diligències, referits alguns a les resolucions qualificades per la representació de la senyora Gómez Fernández d’arbitràries, ens va portar a efectuar la petició per la conveniència d’analitzar en el seu conjunt la denunciada manera de procedir d’aquell contra qui s’adreça la querella. Però sent discrepant el criteri de la sala i vist l’estat del procediment en la data d’aquest escrit, no podem sinó acatar la seva decisió i procedir a emetre l’informe que se’ns sol·licita".

Precisament, en vista de l’"estat del procediment" –en el qual s’han resolt alguns recursos acumulats, l’Audiència de Madrid, ja s’ha pronunciat sobre la delimitació del que ha de ser objecte d’investigació, i altres resolucions del mateix jutge s’han modificat, i altres d’encara pendents–, la fiscal estima que la dinàmica del joc de recursos s’està complint. "Aquesta via és la que contempla el nostre model processal per garantir el correcte exercici de la funció judicial pròpia de l’Estat de dret", puntualitza.

Perquè, segons raona, no és atendible que l’investigat en un procediment judicial acudeixi per saltum al Tribunal Superior de Justícia per la via de la presentació d’una querella per apartar qui l’està investigant, quan no ha esgotat les eines processals per manifestar la seva discrepància amb el que s’ha resolt". En aquest punt, explica Lastra, està la raó per la qual ella mateixa ha recolzat la querella de Pedro Sánchez presentada per l’Advocacia de l’Estat.

Absència de motivació

"Aquesta és la raó fonamental per la qual la Fiscalia sí que ha informat procedent donar curs a la querella interposada contra el mateix magistrat per l’Advocacia de l’Estat en representació de la Presidència del Govern, ja que en aquest altre cas el perjudicat per l’hipotètic delicte, en cas d’acreditar-se, no és part en el procediment i, en conseqüència, no pot acudir a l’òrgan superior perquè supleixi l’absència de motivació de les resolucions dictades. A més que en aquesta querella sí que s’aporten indicis que aquesta actuació del magistrat pogués obeir a finalitats alienes al correcte exercici de la funció judicial".

Segons Lastra, el que té pes de la querella de Begoña Gómez "és la denúncia que, amb el seu procedir, s’hauria eliminat de facto del sistema de recursos que preveu la llei d’enjudiciament criminal, al no proveir-se, tramitar-se o resoldre’s els interposats per les parts". Per això considera que es tracta de l’"únic argument dels al·legats que justificaria la incoació del procediment contra el magistrat en aquest moment per delicte continuat de prevaricació (o de retard maliciós en l’administració de justícia en el seu cas), abans que conclogui la fase d’instrucció".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Amb tot, assenyala la fiscal, "tot i que no amb la immediatesa que seria desitjable, els recursos s’han unit a les actuacions, es han proveït i alguns s’han resolt o es troben en tràmit, pel que les actuacions que aquí es denuncien ja han obtingut o obtindran resposta a través dels recursos establerts en la llei".

Els ponents del TSJM en les querelles de Sánchez i la seva dona –els magistrats José Goyena i José Manuel Suárez Robledano, respectivament– decidiran ara si les admeten o no a tràmit. Fonts judicials asseguren a aquest diari que totes dues seran desestimades.