El PP es val dels lletrats del Senat per vetar la llei que beneficia etarres

El president del Senat, Pedro Rollán (PP), considera que el rebuig de la majoria absoluta de la Cambra Alta a la llei que beneficia presos d’ETA es pot entendre com un veto, malgrat que cap partit va registrar esmenes o propostes de veto. El president va fer aquest pas després de brandir un informe sol·licitat als lletrats del Senat. Aquesta decisió de Rollán va en contra del que els mateixos populars deien la setmana passada, quan van assegurar que no tenien cap marge d’actuació i que la norma es publicaria al BOE malgrat que la Cambra Alta s’hi oposés.

"No hi ha precedents comparables al que ara es planteja", assenyala l’informe de la secretaria general del Senat en el qual s’argumenta que tot i que cap partit presentés una proposta de veto, com exigeix la Constitució per oposar-se a una norma, s’ha d’entendre que "un rebuig per majoria absoluta del ple del Senat és un acte que ha de tenir l’efecte jurídic d’un veto, per haver-se acordat amb caràcter final i global, amb la consegüent devolució del text al Congrés". Així, la norma haurà de tornar ara a la Cambra Baixa, on el Govern i els seus socis haurà d’aixecar el veto.

El sorprenent anunci de Rollán es va produir després de la votació en la qual PP, Vox i UPN –148 senadors en total– es van oposar a la norma. La resta de partits, 111 parlamentaris, hi van votar a favor i només dos es van abstenir. "Seria excessivament formalista ignorar la voluntat real del Ple del Senat de rebuig", continua l’informe en el qual s’admet que no s’ha registrat una "esmena de totalitat de devolució" però que, alhora, "ni a la Constitució ni al Reglament de la Cambra es prohibeix l’existència del veto no presentat com a tal formalment". Fonts pròximes a Rollán ho redueixen a un "buit legal".

No hi ha res d’això per al PSOE. "El que s’ha produït avui [per ahir] no és més que un rebuig, però que ha de ser exclusivament comunicat al Congrés i en cap cas ha d’assimilar-se a la consideració d’un veto", va apuntar el portaveu del PSOE al Senat, Juan Espadas. A més, fonts socialistes recorden que la Constitució, al seu article 90.2, és clara i estableix que el Senat "pot, mitjançant missatge motivat, oposar-hi el seu veto", cosa que el PP no ha fet, i que el reglament de la Cambra Alta al seu article 107.2 estableix que les "propostes de veto hauran de formalitzar-se per escrit i amb justificació explicativa".

En les pròximes setmanes haurà de ser la Mesa del Congrés la que estudiï la situació, també amb els informes dels seus lletrats, i decideixi si acceptar el veto enviat pel Senat i, per tant, plantejar una votació al Congrés per aixecar aquest rebuig o, per contra, no reconèixer la decisió de Rollán i donar per aprovada la llei.

Ajornar la votació

Notícies relacionades

La fiscal demana indultar per malversació l’exlíder d’ERC si no se l’amnistia

Rovira passa comptes amb Junqueras i li retreu el seu paper a l’1-O

Dilluns de la setmana passada, quan es va saber de les implicacions de la norma que beneficiaria els presos d’ETA, fonts de la direcció del PP compartien la visió dels socialistes i van admetre que no tenien marge d’actuació, ja que no havien presentat esmenes ni propostes de veto. Tant és així que els populars van decidir retardar la votació una setmana per pressionar el Govern que retirés el projecte de llei.

"Avui estan a temps de retirar aquesta llei o d’abraçar l’aplaudiment dels presos d’ETA", va sentenciar ahir la senadora Marimar Blanco durant un agre debat en el qual va demanar "perdó" als espanyols per l’error comès i va carregar contra l’Executiu per haver colat "de manera covarda i miserable una esmena per alliberar terroristes sanguinaris".