El Congrés dona per aprovada la llei que beneficia presos d’ETA

La llei que beneficia presos d’ETA es publicarà en els pròxims dies en el Butlletí Oficial de l’Estat. La Mesa del Congrés no va reconèixer el veto imposat pel president del Senat, Pedro Rollán (PP), a aquesta norma sota una interpretació del reglament de la Cambra alta. L’òrgan de govern del Congrés, amb majoria progressista, va rebutjar ahir la decisió de Rollán al·legant que es van incomplir els procediments marcats a la Constitució que exigeixen que les propostes de veto es presentin per escrit, una cosa que no va fer cap partit, així com els terminis taxats a la carta magna. El mateix PP compartia aquesta visió a principis de la setmana passada. Per això, el vicepresident primer del Congrés, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (PSOE), va denunciar que Rollán va executar una "estratagema" per "anteposar els interessos del PP" al de les Corts Generals.

Els girs de guió no deixen de succeir-se en una tramitació parlamentària d’allò més inusual. Dilluns va sortir a la llum que la llei sobre intercanvi d’informació d’antecedents penals i consideració de resolucions judicials penals a la Unió Europea beneficiaria els presos d’ETA, ja que podrien restar-se les condemnes complertes a França. El PP i Vox van assegurar no haver tingut coneixement de les implicacions de la norma fins aquell moment. En un punt tan avançat de la tramitació parlamentària, fonts de la direcció del PP van admetre que el seu marge de maniobra era escàs, ja que no havien registrat proposta de veto al Senat, una cosa imprescindible segons el reglament de la Cambra alta i la Constitució. Tot i així, van retardar la votació, prevista per a dimarts de la setmana passada, fins dilluns, amb la intenció de pressionar el Govern perquè retirés el projecte de llei.

El xoc final

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els populars van assumir la setmana passada que la norma es publicaria en el BOE, malgrat el rebuig de la majoria del Senat. Però dilluns, després de la votació, Rollán va sorprendre amb un informe dels lletrats que avalaven considerar el no de la majoria de la Cambra alta com un veto, tot i que no hi hagués iniciatives d’aquesta naturalesa registrades. La Mesa del Congrés, emparada amb l’opinió del secretari general de la Cambra, no va compartir aquesta decisió i va enviar la llei al BOE per publicar-la.

Rodríguez Gómez de Celis va explicar que van adoptar aquesta decisió partint de tres arguments. El primer és que el Senat va debatre la norma dilluns, un dia després que acabés el termini de "20 dies naturals" que, segons la Constitució, té la Cambra alta per pronunciar-se. Després, que no es va registrar cap proposta de veto "per escrit", com exigeix el reglament del Senat, i, finalment, que Rollán no va avisar els senadors que s’estava votant un veto, sinó que va ser a l’observar el resultat de la votació quan ho va dir.