Turull recorre al TC després de negar-li el Suprem l’amnistia

El secretario general de Junts, Jordi Turull, atendiendo los medios de comunicación a la Feria de San Miquel de Lleida

El secretario general de Junts, Jordi Turull, atendiendo los medios de comunicación a la Feria de San Miquel de Lleida / ACN

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional davant la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li la llei d’amnistia i demana que s’apliquin mesures cautelars per suspendre la seva inhabilitació, segons informa Europa Press.

En el recurs, la defensa de Turull argumenta que el Suprem s’ha basat en una "interpretació imprevisible, extravagant i analògica" per excloure’l de l’aplicació de la llei d’amnistia, al·legant que el delicte de malversació pel qual va ser condemnat es va cometre per tal d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial.

A més, la defensa del polític critica que el Suprem, per prendre aquesta decisió, s’hagi apartat dels fets declarats provats en la sentència condemnatòria i que analitzi nous fets que no van ser objecte d’acusació i que no es van debatre en el judici.

Notícies relacionades

La defensa afirma que el delicte de malversació pel qual va ser condemnat Turull encaixa en el supòsit de la llei d’amnistia, ja que s’emmarca dins de la consulta celebrada l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya, de la seva preparació i de les seves conseqüències i que va tenir com a intenció "reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya i dirigit a finançar, sufragar o facilitar la realització de l’esmentada consulta".

Sobre el fet que el Suprem al·legui que el propòsit va ser obtenir un benefici personal, el recurs afirma que es tracta d’una interpretació "absolutament extravagant" perquè els fons no van arribar a ingressar-se, que en cap cas en el patrimoni de Turull ni aquest va obtenir una contrapartida per comprometre’s a sufragar el referèndum, i nega que aquests compromisos de despeses –alguns no es van fer efectius– afectessin els interessos de la UE, el segon suposat que el Suprem al·lega per negar-li l’amnistia.