La ‘via dolorosa’ del fiscal general

La Sala Segona del Tribunal Suprem vol mossegar fins a l’os: arribar a determinar si va ser el mateix fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, el que la nit del 13 de març del 2004, a les 23.51 hores, va filtrar a un mitjà de comunicació –repercutit després a altres mitjans– citacions textuals d’un correu electrònic que l’advocat d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va dirigir el 2 de febrer del 2024 a la secció de delictes econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid. Aquest fet suposaria cometre un delicte de revelació de secrets que consagra l’article 417 del Codi Penal.

L’objecte de la investigació oberta per la Sala Segona no és la nota de premsa de la Fiscalia de Madrid del 14 de març passat, sinó la cadena de correus que van tenir lloc la nit anterior, a través de la qual la Fiscalia de Madrid va traslladar al fiscal general aquella nit del 13 de març, a efectes de confeccionar l’esmentada nota de premsa, una cadena de la qual es va filtrar, aquella nit, el contingut de l’esmentat correu a un mitjà de comunicació.

García Ortiz va convocar per avui una junta de fiscals de sala i el consell fiscal, els dos òrgans assessors de la Fiscalia General de l’Estat. Fonts judicials assenyalen que la junta de fiscals de sala –els 34 fiscals de més alt rang de la carrera– no té, estrictament, competència sobre l’assumpte. S’ocupa, en efecte, de formació dels criteris unitaris d’interpretació i actuació legal, resolució de consultes, elaboració de les memòries i circulars, preparació de projectes i informes que hagin de ser elevats al Govern, qualssevol altres de naturalesa anàloga que el fiscal general de l’Estat estimi procedent sotmetre al seu coneixement i estudi.

Petició de dimissió

Però cap d’aquestes matèries està relacionada amb la situació oberta per l’obertura de diligències dictada ahir per la Sala Segona del Tribunal Suprem. Álvaro García Ortiz, així mateix, ha citat el Consell Fiscal, òrgan consultiu del Ministeri Fiscal, integrat pel fiscal general, la tinenta fiscal, el fiscal inspector cap i nou fiscals de diferents associacions. La majoria sol·licitarà, segons s’ha comentat, la dimissió immediata de García Ortiz, però l’esmentada exigència no és vinculant.

L’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal no preveu una situació –que és inèdita en la història judicial almenys de la transició– semblant a la produïda. I, per tant, no hi ha cap previsió sobre quin pas hauria de fer el FGE en cas de ser imputat.

La filtració que investiga el magistrat Ángel Hurtado, instructor designat per la Sala Segona, va resultar del foc creuat d’informacions que va girar en relació amb el frau fiscal comès per González Amador en un contracte de venda de mascaretes (dos delictes per valor de 350.000 euros). Un mitjà de comunicació va informar sobre els fets. A continuació, el cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel Rodríguez, va filtrar a mitjans el contingut d’un correu reservat de la defensa de González Amador amb l’argument que la Fiscalia de Madrid li havia proposat un pacte i que altes instàncies havien obligat el fiscal –Julián Salto, de delictes econòmics de Madrid– a retirar aquesta oferta. La realitat va ser que la defensa jurídica de González Amador li havia ofert el febrer del 2024 aquest pacte, amb el reconeixement de dos delictes i la disposició a pagar fins a 500.000 euros per evitar dues penes de presó de quatre mesos cada una mitjançant l’habitual transacció una vegada que es presentés la denúncia de la fiscalia davant els jutjats. El fiscal s’havia limitat a prendre nota de la proposta.

Notícies relacionades

Declarada nul·la la sentència contra Puig Antich

Illa aposta per quadruplicar els recursos de l’Agència Tributària

En paral·lel, la presidenta de la Comunitat de Madrid i el seu cap de gabinet van acusar el Govern de Pedro Sánchez de perseguir González Amador per ser parella de Díaz Ayuso i proclamar la seva innocència, una campanya que contradeia la iniciativa de pactar amb la fiscalia. Va ser en aquest context que, en lloc de limitar-se a desmentir la informació manipulada "venuda" per la Comunitat de Madrid a diversos mitjans, el fiscal general de l’Estat, segons va admetre públicament, va considerar que era necessari explicar la situació amb més amplitud. Va sol·licitar el 13 de març del 2024 a la cap de la Fiscalia de Madrid, Pilar Rodríguez, i al fiscal Salt, els correus intercanviats amb l’advocat de González Amador a fi d’elaborar, segons s’ha apuntat, una nota de premsa. Però aquella nit, el contingut textual d’un dels correus que es van enviar a Álvaro García Ortiz va aparèixer en un mitjà de comunicació.

Els advocats de González Amador van presentar una querella per revelació de secret contra García Ortiz davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Mentre el tribunal examinava els fets, el fiscal general de l’Estat es va posar de facto en mans del Suprem a l’enviar un escrit al TSJM l’11 de juny en el qual deia que la competència no era del TSJM sinó del mateix Suprem. El 15 de juliol del 2024, el TSJM va considerar que era necessari conèixer la versió sobre els indicis del fiscal general i va demanar a la Sala Segona la seva imputació, resolta finalment ahir. García Ortiz ha decidit seguir al seu lloc. El Govern, en principi, ha decidit no demanar-li la dimissió. ¿Però per quant temps.