La campanya b de Junqueras i Rovira

Falten sis setmanes perquè els militants d’ERC decideixin qui serà el seu nou líder i no s’entreveu una rebaixa de la tensió interna. L’estructura b del partit s’ha convertit en el pilar de la campanya b, dissenyada sense micròfons i que s’amaga entre els missatges públics dels dos principals sectors enfrontats, ‘junqueristes’ i ‘roviristes’.

La campanya b de Junqueras i Rovira

Delegaciones

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Queden sis setmanes perquè la militància d’Esquerra decideixi qui serà el seu nou líder. 42 dies per a unes primàries embolicades pels cartells dels germans Maragall i sense que hi hagi aparences d’acord per calmar la tensió en les files. Més aviat al contrari. L’estructura b és ja una arma llancívola per guanyar i es converteix en el pilar de la campanya b, sense micròfons, i que s’amaga entre els missatges públics, per als dos principals sectors del partit, els junqueristes i els roviristes.

L’adeu de Marta Rovira

Rovira ja s’ha acomiadat del seu càrrec de secretària general, encara que l’hagi de mantenir fins que la votació la reemplaci. Va voler fer-ho acompanyada per la plana major de l’aparell, afavorint la reaparició pública al carrer de Calàbria de dos dels assenyalats per les campanyes que estan sota lupa, l’exviceconseller Sergi Sabrià i l’exvicesecretari de Comunicació, Marc Colomer.

Un comiat en el qual va voler repassar la seva trajectòria política i destapar les tensions acumulades amb Junqueras des del 2017, i fins i tot va mostrar una foto que va prendre la nit de l’1-O al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, completament buit, per demostrar veladament l’absència de qui era president del partit, a més de vicepresident d’aquell Govern, durant el recompte de vots.

Aquella conferència va ser, per a l’entorn de Junqueras, la demostració que Rovira representa el "poder" en el partit, referint-se al control que té sobre l’aparell, en contraposició amb el lideratge de Junqueras, que reuneix més suports entre la militància que entre la cúpula. Per endinsar-se en aquest relat, els junqueristes se serveixen d’una provocació del dirigent en l’acte en què va presentar la seva candidatura, el 21 de setembre: "No ens deixarem alliçonar per aquells que mai han penjat ni despenjat cartells electorals", va asseverar en al·lusió als consellers del Govern de Pere Aragonès. I els que van formar part de l’equip de Govern, entre ells l’exvicepresidenta, Laura Vilagrà, han difós fotografies empaperant els carrers amb la presentació de la candidatura rovirista Nova Esquerra Nacional, la que encapçala Xavier Godàs. "El vestit versus la camisa de màniga curta", fan broma fonts de Militància Decidim.

La moto de Xavier Godàs

Junqueras es mou en un Dacia blau i Godàs en una Honda vermella. El trajecte és llarg, per tot Catalunya i contra rellotge. Les sensacions entre les candidatures, en part, són compartides: hi ha temor que el cas dels cartells dels Maragall (i les acusacions creuades sobre qui sabia i què i qui va fer què) desmobilitzin els militants. La tirallonga de retrets polaritza els indecisos, sí, però s’haurà de veure si convenç els abstencionistes.

Les quatre llistes volen mesurar-se en el recompte i descarten pactes abans de l’1 de desembre. Després ja es veurà, perquè hi ha hagut converses entre Nova Esquerra Nacional i Foc Nou (candidatura liderada per Helena Solà) per sumar els seus vots si Junqueras no depassa el 50% i cal sotmetre’s a una segona votació.

A Nova Esquerra Nacional creuen que el temps juga al seu favor, perquè tenir quatre cares visibles els permet arribar a més part del territori en un dia. L’obsessió és recuperar el temps perdut, aquells mesos en què ningú sabia qui encapçalaria l’alternativa de Junqueras i aguantaria la curiositat per la pretesa renovació en els mitjans i militants, desmarcant-se de l’estructura b dels cartells, fins i tot negant-la.

Ara bé, Junqueras fa temps que va iniciar el seu tournée particular i tant és així que la creació del seu compte d’X data del maig, quan es va convocar el congrés. Només pot córrer un risc: que la campanya se li faci llarga i cometi algun error. Per això el convenciment del seu equip és evitar que el seu líder entri al fang. I aquí és on les candidatures xoquen entre qui ataca i qui es defensa pels cartells.

Les armes de Tolo Moya

Notícies relacionades

Qui sí que ha saltat als mitjans per defensar-se és l’exdirector de comunicació d’ERC, Tolo Moya, a qui la investigació del partit li endossa la responsabilitat dels cartells dels Maragall. Ataca el partit, però assenyala Sabrià, per tant, Rovira, mentre exonera Junqueras de l’esdevingut perquè no hi ha proves sobre la seva implicació.

Moya busca reparació: que no sigui l’únic que cau i que surti a la llum la construcció de l’estructura b. Es confessa abandonat per tots, però celebra que ERC obri una nova investigació després de l’informe del 12 de juliol. A ningú se li escapa que per a Junqueras és una manera d’esmenar el primer document i, per a Rovira, una ampliació del cas. Res quedarà resolt abans de finals de novembre, així que ningú serà responsable de com es resolgui fins que els militants votin. Mentrestant, la campanya b se serveix de l’estructura b, i només els seus promotors saben si ja està desarticulada.