Entrenamenten la guerra urbana

Entre els ruïnosos edificis del poblat exsoviètic d’Oremland, situat en el camp de maniobres eslovac de Lešt, els paracaigudistes de la brigada "Almogàvers" han disposat una bateria d’artilleria i estan apuntant els seus canons de 105 mil·límetres per exercitar-se en l’infreqüent tret des de zona urbana quan sonen de sobte trets des d’un veïnat invisible enmig de la foscor de la nit.

Els ataquen. El tiroteig augmenta, creix, pren l’aparença d’un eixam que arriba de tot arreu... i es veu que el cap de la brigada ha disposat que els seus paracaigudistes s’entrenin en una nova dificultat: un dels soldats s’esfondra, cridant, tocat per una de les bales de l’enemic en una cama. Corren dos companys a socórrer-lo i se l’emporten del lloc arrossegant-lo.

És un exercici de guerra urbana. Els soldats que el practiquen són els membres del contingent més gran de la Brigada Multinacional a Eslovàquia, un dels battlegroup reforçats que l’OTAN ha desplegat a Europa central i de l’Est per dissuadir Rússia.

Barriada soviètica

L’acció transcorria durant la nit de dimecres passat a dijous. Oremland és un nom que es repeteix entre els 800 paracaigudistes mobilitzats en la penombra. Van sortir un dia abans amb els seus vehicles de combat Vamtac, quan durant les maniobres Falcata es va donar la veu d’alarma perquè un batalló enemic havia entrat en el camp de joc, 17 quilòmetres més al nord, i avançava després de conquerir Oremland.

Passades 24 hores, la resposta dels paracaigudistes espanyols, els carristes de Leopard portuguesos i una companyia motoritzada eslovena ha aconseguit aturar els atacants, que es podria dir que són russos, però en aquest exercici són aliats txecs a qui els ha tocat fer d’enemic. Els atacants han retrocedit i s’han fet forts a Oremland. "La nova ordre és netejar Oremland", explica quilòmetres més enllà un capità del grup tàctic espanyol a la tenda que, en plena muntanya, serveix de lloc de comandament.

Oremland objectiu, Oremland escenari... Es desenvolupa en aquestes maniobres una paradoxa: la força desplegada ha sigut enviada allà per encàrrec de l’OTAN per dissuadir Rússia, i rus va ser el poblat on entrenen els soldats, una barriada de l’Exèrcit soviètic, els seus militars i famílies, que va ser zona residencial en una vella base del Pacte de Varsòvia. El 2017, el Govern d’Eslovàquia va condicionar els edificis de pisos abandonats, les balconades, la plaça i els barracons com a polígon d’entrenament per al combat més dur: la guerra urbana.

Quan encara hi havia llum del dia, els VRCC Centauro espanyols van irrompre a Oremland. Se’ls va veure pujar per un pendent, escortats per una petita cort de soldats a peu que corrien cap a les cantonades, sortien amb el fusell per davant i cridaven que el terreny estava net perquè la resta de l’esquadró pogués avançar.

Els Centauro són mig tanc mig vehicle d’infanteria blindat amb rodes. Es podria dir que són el canó que més corre de l’Exèrcit, i la seva presència és aclaparadora quan, com en aquest cas, es combinen en binomi.

Trets del 5,56

Després d’aquesta conquesta d’Oremland, els soldats descansen al costat dels vehicles. Un d’ells repassa els carregadors del seu fusell HK. La seva munició és 5,56, el calibre OTAN, que fereix més que mata. "En una guerra és més important causar ferits que morts", comenta el soldat. Al·ludeix a la veterana teoria que causar baixes no letals a l’enemic destrossa la seva logística i la seva economia de guerra a causa d’un aclaparador treball mèdic. És més barat enterrar que hospitalitzar.

Notícies relacionades

Sumar regala una victòria al PP a canvi d’una abstenció innecessària

Anticorrupció demana l’ingrés a presó de Zaplana pel risc de fuga

Diversos quilòmetres al sud, de nit, les trepitjades dels soldats en l’herba humida sonen felines. Els paracaigudistes, que fa hores que estan a l’aguait, ja hi veuen com els gats, acostumats a la penombra. Un grup es cuida del seu morter de 81 mil·límetres. Més enllà, un altre pilot porta uns morters Cardom, pujats als Vamtac. La màquina rep instruccions, coordenades, i mou la boca mirant cap a la lluna i les estrelles. Dispara amb una terrible precisió.

Les dades les proporciona un dron Raven, lleuger com el paper ploma, amb una càmera que veu en la foscor la calor que desprenen dels cossos. Qualsevol que aparegui allà estarà sentenciat. Els seus passatgers manegen un llançador de míssils Spike que apunta entre el fang i l’herba. "Aquest coet és invencible", diu el seu operador, tan convençut del seu poder com del seu perill: en una batalla real, ell i la seva màquina serien "un objectiu d’alt valor".