L’Exèrcit espanyol prova a Eslovàquia armament nou per dissuadir Rússia

Pugen als seus llocs els tiradors de la metralladora pesada que corona els seus Vamtac. Darrere, pilots de cinc infants esperen que es posi en moviment l’esquadró, callats, amb el casc calat i l’armilla antifragments envoltant-los el tòrax. Hi ha un ambient elèctric de ràdios sonant quan arriba l’ordre, i, amb un terrabastall de rugits de motor, surten a la batalla costa avall, a escampar-se per la foscor d’un enorme bosc entre roures, rierols, herbassars i fang.

Plantejament de la maniobra: una força enemiga (els toca als txecs fer aquest paper) ha penetrat a la zona i ha pres localitats pel nord, amb blindats i infanteria a bord de BMPs –els mateixos vehicles de combat d’infanteria que portaven els soldats russos a Ucraïna–, i correspon a espanyols, eslovacs, eslovens i portuguesos d’aquesta brigada OTAN sortir, contraatacar "empènyer-los al nord fins a restablir l’statu quo", explica el tinent coronel Juan José Pereda, originari del nord de Burgos, "la zona més fresqueta", veterà de l’evacuació del Sudan el 2023 i ara, passat un any, cap del grup tàctic multinacional que entra en batalla.

L’Exèrcit espanyol té encarregada per l’OTAN la direcció de la brigada amb la qual l’Aliança Atlàntica, en aquest punt d’Europa, mira de dissuadir Rússia de qualsevol temptació agressiva més enllà d’Ucraïna. La frontera amb el país envaït per Putin queda a dues hores i escaig de cotxe, i a menys de 300 quilòmetres, a la rereguarda, hi ha les ciutats de Bratislava i Viena.

Mirant a Rússia

Ningú entre els militars espanyols a peu de camp esmenta Rússia mentre es perden els Vamtac en la foscor. L’OTAN sí que ho fa sense embuts en els seus papers. I hi ha detalls en aquest exercici que recorden la batalla d’Irpín i la guerra ucraïnesa, no només en el plantejament de l’agressió, sinó també en les humides planes i els boscos tancats, casa d’ossos i cérvols, que són el teatre d’operacions. Per no faltar, no falta el repte del fang, la raspútitsa que, a partir de la tardor, comença a clavar els vehicles pesats al front del Donbàs.

Pereda explica per què han batejat amb el nom d’una espasa ibera aquesta operació militar: "Bé, venim d’allà, i d’ibers a almogàvers... Som almogàvers". Una bandera paracaigudista de la Brigada Almogàvers, la Roger de Flor, és el gruix dels 1.100 militars d’Eslovàquia, Eslovènia, la República Txeca, Portugal i Espanya integrats en aquest contingent, al qual aviat s’afegiran soldats nord-americans i romanesos. És una força que passaria a 60.000 efectius en només deu dies si les coses es posessin malament. Espanya aporta la majoria de moment, 800 homes i dones dels regiments Nàpols i Lusitània, arribats de Paracuellos (Madrid) i Marines (València) i posats al comandament del coronel Francisco Calvo. És la missió internacional més nombrosa de l’Exèrcit, i no només pel seu personal, sinó també pels mitjans que desplaça a quatre àrees del camp de maniobres, Kosovo, Slava I, Slava II i Riecky, que serveixen de base a la Brigada.

En una prada els artillers han situat una bateria sota el comandament del capità José Antonio Mochón, de 31 anys, que es va estrenar de tinent el 2020 cobrint-se el cap amb la boina blava de l’ONU al Líban. Mochón parla de les seva peces, tres canons L-118 del calibre 105, que assoleixen objectius de fins a 21 quilòmetres. Per darrere s’agiten els servidors d’una d’aquestes armes, apuntant la seva boca negra a l’horitzó.

Amb el desplegament de paracaigudistes, vehicles Vamtac de combat i de reconeixement i Centaure amb els seu enormes canons, han arribat a Lest a més tres armes de les més noves de què disposa la infanteria espanyola. Els míssils Spike, de disseny israelià, estan en ús en l’Exèrcit des del 2009, però hi ha ara una partida de 1.680, amb 168 llançadors, que pertanyen a l’última generació, l’LR2.

Creació espanyola

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Els paracaigudistes proven també el Cervus, un sistema pensat per neutralitzar una de les armes que s’han tornat més letals i determinants en la guerra d’Ucraïna: el dron. El software i les antenes del Cervus tornen boig el vehicle aeri no tripulat, l’obliguen a parar, a entregar-se... o a anar contra qui el va enviar. Aquesta arma de defensa antiaèria, de creació espanyola, és capaç d’autoprotegir-se generant una bombolla electromagnètica al seu voltant.

Quilòmetres enrere, un grup de militars arribats de Saragossa parlen apassionadament de la seva última màquina, la que està fent que no sigui necessari demanar i esperar l’arribada de femelles o altres peces per substituir les avariades, ja que les fabrica sola. És una impressora 3D que el que fa és matèria d’alt secret. La fabrica Meltio, una empresa de Linares (Jaén) per la qual s’han interessat al Pentàgon, però de moment només la manegen els almogàvers d’Eslovàquia.