Causa sobre Begoña Gómez

El Tribunal Superior de Madrid rebutja la querella de Sánchez contra Peinado

La Moncloa critica les «manifestacions inusuals» en la decisió judicial 

Un jutge proposa en un vot particular investigar el president

Un magistrat demana indagar si la querella de Sánchez va comportar «abús o mala fe processal»

El Tribunal Superior de Madrid rebutja la querella de Sánchez contra Peinado
3
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Govern va reaccionar de manera ràpida després de conèixer la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid d’inadmetre a tràmit la querella presentada pel president Pedro Sánchez contra el jutge Juan Carlos Peinado, que acusava d’haver prevaricat al desplaçar-se a la Moncloa per prendre-li declaració en la causa en què manté imputada la seva dona, Begoña Gómez.

Fonts de l’Executiu han assenyalat que "sorprenen algunes manifestacions inusuals i innecessàries" per la motivació jurídica de la interlocutòria en què s’inadmet de ple la querella, "sobretot quan la Presidència del Govern i l’Advocacia de l’Estat únicament pretenen preservar la garantia de l’exercici d’un dret que correspon a la institució i veure si la seva vulneració podria constituir un il·lícit penal".

La decisió dels magistrats del Tribunal Superior és contrària a la postura de la Fiscalia, que va instar l’obertura del procediment per entendre que la decisió de Peinado d’acudir a la Moncloa a interrogar el cap de l’Executiu podria entendre’s a priori com a "arbitrària i injusta". Els magistrats, no obstant, entenen que l’acció penal instada per l’Advocacia de l’Estat és especulativa i "va obviar" dades fonamentals de la instrucció del jutge Peinado moguts per un "fi espuri".

Un dels magistrats, Jesús María Santos Vijande, firma a més un vot particular en què va més enllà dels seus companys. En aquest sentit, considera que la Sala es va haver de plantejar "si la querella inadmesa patentitza, fins i tot amb clamorosa evidència, un reiterat exercici abusiu de l’acció penal" i contravé "la bona fe processal", per la qual cosa esmenta que s’hauria d’haver incoat una peça separada per determinar si la querella de Sánchez va comportar "abús o mala fe processal", una conducta que preveu multes de fins a 6.000 euros.

Es tracta de la segona acció penal contra el jutge que l’alt tribunal madrileny rebutja després d’inadmetre també de ple la presentada pel periodista Max Pradera per un delicte de revelació de secrets. En queda pendent una tercera, instada per la defensa de la mateixa Gómez, respecte de la qual la Fiscalia va informar a favor que tampoc s’arribi a tramitar.

Sánchez també trobava prevaricadora la interlocutòria en què el titular del Jutjat d’Instrucció número 41 va rebutjar una petició de la Fiscalia perquè no fossin entregades a les parts còpies de la seva declaració a la Moncloa del passat 30 de juliol, en la qual va guardar silenci respecte de la seva dona. En aquesta interlocutòria, Peinado assenyalava que es podien treure "conclusions" d’aquesta negativa a declarar.

Intent "extravagant"

Notícies relacionades

La resposta del Tribunal Superior, d’extrema duresa, rebutja tots aquests arguments i recorden que Sánchez no és part del procediment que dirigeix Peinado perquè figura com a testimoni en el cas. Incideixen, no obstant, que "el president del Govern té a la seva disposició dues institucions que poden vetllar pels interessos legítims que té la institució de la qual és titular: l’Advocacia de l’Estat i el Ministeri Fiscal (...), per la qual cosa la utilització de l’Advocacia de l’Estat per a la formulació d’una querella com aquesta resulta extravagant".

"A tall de conclusió, la Sala no pot deixar de pensar, donat el caràcter especulatiu en què es basa la querella i el prejudici que destil·la, que no obeeix sinó a l’intent de tergiversar el fi lícit", remarca la interlocutòria, que representa el delicte de prevaricació que el president del Govern pretenia atribuir al jutge del cas contra la seva dona. "No va voler interrogar el president del Govern pels seus actes com a institució, sinó el marit de la querellada, pel que hagués pogut conèixer en aquest pla personal", afegeixen.

Temes:

Govern