Sánchez impulsa els Pressupostos per esquivar la tempesta judicial

L’aprovació dels comptes públics per a l’any que ve, coincideixen tots els partits, inclòs el PP, serviria per tancar el continu debat sobre la solidesa del mandat de Sánchez. La tempesta judicial encara no s’haurà dissipat, ni de bon tros. Els socialistes es mostren segurs que les investigacions al fiscal general de l’Estat i a la dona del president (exemples clars que la justícia "només mira per un ull, el dret", assegura un ministre) acabaran sent arxivades, però per a això encara falten uns quants mesos. La situació d’Ábalos és una altra, perquè ningú al Govern discuteix el contingut de l’informe de la Guàrdia Civil, però creuen que es tracta d’un cas delimitat, que només afecta l’exministre, que va ser expulsat del grup parlamentari socialista i la militància del partit quan es van saber les primeres informacions sobre la trama corrupta en què està presumptament implicat.

En tot cas, la Moncloa creu que els Pressupostos, l’aprovació dels quals preveu amb optimisme encara que no hi hagi res tancat, alteraran per complet l’escenari i desplaçaran el focus cap a l’horitzó que s’obre fins a finals del 2027, quan es tornaran a celebrar eleccions generals si no hi ha un avançament. Aquest suposat canvi al tauler, continuen les mateixes fonts, quedaria reforçat pel congrés del PSOE, que tindrà lloc a Sevilla del 29 de novembre a l’1 de desembre, i pels canvis al Govern, que probablement aniran més enllà de l’obligat relleu de Teresa Ribera, actual vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, que passarà a convertir-se en la nova vicepresidenta i comissària de Competència de la Comissió Europea.

El calendari

Sánchez necessita agafar impuls, esvair els dubtes sobre la legislatura i mitigar el "soroll" de l’oposició, segons l’expressió del cap de l’Executiu, els col·laboradors del qual no acaben d’entendre per què "només es parla" dels seus problemes i no de la bona marxa de l’economia, amb la inflació controlada i el creixement d’Espanya situant-se quatre vegades per sobre de la mitjana de la zona euro.

Aquesta nova etapa, però, si es produeix, cosa que no és gens segur que passi, s’haurà d’esperar. Al calendari de la Moncloa hi ha marcats en vermell els dies 25, 26 i 27 d’octubre, en els quals Junts celebrarà el seu congrés per renovar el projecte i elegir previsiblement com a líder Carles Puigdemont, que ara mateix no ocupa cap càrrec en la formació independentista. Fins aleshores, el Govern veu molt complicat arribar a un acord amb els postconvergents sobre la política de dèficit (la votació de la qual al Congrés Sánchez va endarrerir a finals de setembre, per evitar una derrota parlamentària) i sobre els Pressupostos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per ara, les converses entre el PSOE i Junts es mantenen, alienes al mal moment pel qual passa el Govern. Les reunions a Suïssa s’han fet cada mes, segons confirmen fonts de les dues organitzacions, i el partit de Puigdemont continua mostrant disposició a negociar. Les recents declaracions, després matisades, de Laura Borràs, encara presidenta de Junts, en les quals semblava obrir la porta a una moció de censura liderada pel PP i avalada per Vox ("no descartem absolutament res", va dir) no van provocar cap sobresalt al Govern. Bona part de la tranquil·litat que transmeten els col·laboradors de Sánchez té a veure amb la "seguretat" que els postconvergents no formaran part d’una iniciativa d’aquesta mena, amb la dreta i la ultradreta espanyoles.

A la Moncloa, amb moltes reserves, es comença a escampar la idea que és molt probable que hi acabi havent Pressupostos. També al PP. Dimarts passat, durant una trobada a porta tancada al Senat que es va emetre en obert per error, el vicesecretari de coordinació autonòmica i local dels conservadors, Elías Bendodo, va transmetre exactament la mateixa tesi que desplega el Govern. "És molt possible", va dir, que Sánchez aconsegueixi aprovar els comptes de l’any que ve. I, en aquest cas, va acabar dient, podrà "salvar la legislatura".