El Parlament deixa d’interrompre els discursos d’odi dels ultres

Han passat nou mesos entre el primer episodi i el segon, un canvi de Govern i una altra novetat: l’entrada d’un segon partit d’extrema dreta a la Cambra: Aliança Catalana. Malgrat les diferències en la manera d’actuar dels dos presidents, el compromís de combatre els discursos d’odi de la ultradreta és el mateix, asseguren fonts de la presidència del Parlament. Rull, però, ha decidit fer un gir en l’estratègia que s’havia utilitzat a l’hemicicle i que ell mateix havia seguit en els primers plens del seu mandat, i ara ha optat per no interrompre els discursos, analitzar-los a posteriori i valorar possibles sancions, sempre que no sigui una al·lusió directa i discriminatòria a un diputat.

Una "fórmula pròpia"

A l’inici de la legislatura, la Mesa va sol·licitar als serveis jurídics de la Cambra una revisió de la jurisprudència europea, i la conclusió va ser que la tendència dels parlaments europeus ara és mirar de fugir de la confrontació directa amb l’extrema dreta mitjançant la interrupció. La idea és que el Parlament tingui "una fórmula pròpia" en aquesta direcció, tot i que, per ara, la Mesa encara està en una "fase d’exploració", segons fonts de l’òrgan rector.

Rull ja ha manifestat en diversos plens la seva predisposició a adoptar un plantejament semblant al de la Cambra alemanya de Baden Wüttemberg, que fa anys que trampeja amb els ultres i que passa per prioritzar la llibertat d’expressió i sotmetre els discursos d’odi a un comitè específic perquè els valori i després s’actuï.

"Aquest és el model que impera ara a Europa", explica l’exmagistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) Josep Casadevall a EL PERIÓDICO, un expert que es va reunir amb Rull a principis d’aquest mes per abordar la qüestió. Casadevall remarca la importància d’analitzar els discursos "amb el cap fred" per veure si vulneren cap dret perquè creu que "interrompre intervencions [parlamentàries] és negatiu".

Després de diversos anys d’assaig i error en diferents seus legislatives, la conclusió predominant entre els experts és que tallar una intervenció és perillós perquè obliga la màxima autoritat de la cambra a actuar de "forma precipitada", cosa que limita "la capacitat de raonament" que pugui fer dels arguments que doni el diputat en la seva compareixença, afirma l’exmagistrat.

La llibertat d’expressió

Els que exerceixen un càrrec públic en representació dels ciutadans tenen una protecció més gran pel que fa al dret a la llibertat d’expressió que qualsevol altre ciutadà, sobretot quan s’expressen en una seu parlamentària, com estipula tant el Tribunal Constitucional com el TEDH. Per això els partits d’extrema dreta aprofiten els hemicicles per acusar la institució de "censurar" els seus discursos, com sostenen els experts.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

"Confrontar directament amb els discursos d’odi reforça el victimisme d’aquests partits", considera Lluís Orriols, doctor en Política per la Universitat d’Oxford. Si aquesta estratègia de confrontació està consensuada amb la resta de formacions. Per a l’expert, els ultres poden treure rèdit electoral del xoc públic al faristol, cosa que provocaria un efecte oposat al que es persegueix, ja que facilita la propagació dels missatges d’odi: "Quan hi ha bronca, hi ha més atenció mediàtica i la gent es queda més amb els missatges que s’emeten", remarca.

D’altra banda, optar per la confrontació té l’avantatge de "no deixar que es normalitzin els discursos d’odi" i serveix com a "forma de denúncia" sobre aquesta mena de pronunciaments. "El dilema és aquest i cal buscar l’equilibri", remarquen tant Orriols com Casadevall.