La ‘incompatibilitat’ de Joan Carles I
El decret que va concedir l’ús vitalici amb caràcter honorífic del títol de Rei amb el seu aforament davant la Sala Segona del Tribunal Suprem queda desfasat amb la realitat de la situació de l’exmonarca des de l’agost del 2020.
A ningú li sembla contradictori. Es pot viure en un altre país i ser aforat davant la Sala Primera (Civil) i la Segona (Penal) del Tribunal Suprem a Espanya. Fins i tot et pots convertir, com en el cas de l’anomenat rei emèrit Joan Carles I d’Espanya (Roma, 1938), en resident fiscal als Emirats Àrabs Units (EAU) i mantenir la protecció jurídica davant les dues esmentades sales del Suprem. És a dir, les sales encarregades per enjudiciar els eventuals delictes civils i penals que pugui cometre.
El Govern de Mariano Rajoy va aprovar un decret el juny del 2014, arran de l’abdicació de Joan Carles I, mitjançant el qual se li va concedir l’ús vitalici del títol honorífic de rei. I també va aconseguir el Govern del PP aprovar a correcuita, (article 55.bis, 11 de juliol del 2014) amb l’abstenció del PSOE, l’aforament dels membres que formen part de la família del rei Felip VI, que continua sent inviolable segons l’article 56 de la Constitució espanyola.
És evident que ha corregut molta aigua sota el pont des d’aquells dies de juny del 2014. La fortuna de Joan Carles I –o la dels seus presumptes amics– ha hagut de fer front a dues regularitzacions fiscals el 2021 i el 2022 per un valor total de 5.074.295,68 euros, fruit del reconeixement, des dels EAU, que havia deixat d’ingressar fons a l’Agència Tributària.
Un dels conceptes va ser haver rebut en negre gairebé 800.000 euros enviats al seu testaferro, el coronel de l’Aire Nicolás Murga, per part del milionari Allen Sanginés-Krause. Aquest ciutadà mexicà, resident a Londres, que treballava per al banc Goldman Sachs, va ser presentat a Joan Carles I per la que aleshores, a mitjans dels anys 2000, era la seva amant, Corinna zu Sayn Wittgenstein.
L’altra rúbrica: viatges després de l’abdicació (gairebé set milions d’euros amb avió privat de la companyia britànica Air Partner) de Joan Carles I dels quals es va fer càrrec la fundació Zagatka (misteri, en rus), creada a Liechtenstein el 2003, i de la qual el Rei –llavors en exercici– era un dels beneficiaris (el primer era el seu cosí remot Álvaro de Orleans). El total ingressat per Joan Carles I a Hisenda –després de les investigacions a Suïssa–, segons s’ha assenyalat, va ascendir a una mica més de cinc milions d’euros.
Joan Carles I va elegir mudar-se als Emirats Àrabs Units, a la dinastia del qual, la família de Zayed bin Sultan Al Nahyan i als seus fills Khalifa i Mohammed va festejar acuradament durant el seu regnat, a qui va concedir diverses distincions el maig del 2008, i els que al seu torn van regalar al llavors Rei d’Espanya, el 2011, dos automòbils marca Ferrari per un valor superior a 300.000 euros cada un.
Mohammed bin Sayed Al Nahyan, precisament, des del maig del 2022, l’any en què Joan Carles I és resident fiscal als EAU, va passar de ser el príncep hereu d’Abu Dhabi, a ser el president del país. Unes setmanes abans d’abdicar el juny del 2014, el llavors Rei d’Espanya va fer el seu últim viatge oficial en el qual va visitar els EAU, Oman, Kuwait, Bahrain i Aràbia Saudita, països que, segons la investigació aprofundida a Suïssa pel fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, van entregar en algun moment diners al llavors Rei.
Conveni fiscal Espanya-EAU
La residència fiscal, les gestions per a la seva obtenció, són encara un secret. Perquè el conveni entre els Emirats Àrabs Units i Espanya va ser renovat el 2021, és a dir, després que l’agost del 2020 Joan Carles I decidís establir-se com a hoste del que llavors era encara el príncep hereu d’Abu Dhabi. Segons aquest acord, l’article 4.1 sobre els que en són residents, estableix que "als efectes d’aquest conveni l’expressió ‘resident d’una part contractant’ significa en el cas dels Emirats Àrabs Units, les persones físiques domiciliades als EAU i que siguin nacionals dels EAU, així com les societats constituïdes als EAU que hi tinguin la seva seu de direcció efectiva". És a dir: s’exigeix la nacionalitat emiratiana.
Una font que va consultar amb l’anterior equip de la Casa de Sa Majestat el Rei, el 2022, en referència a la tramitació de la residència fiscal de Joan Carles I, va ser informat que la nacionalitat emiratiana, que assenyala l’article citat, no s’aplicava a la situació del rei emèrit.
En algunes consultes dirigides a l’Agència Tributària, es considera el cas d’un espanyol resident fiscal als Emirats Àrabs Units que no es considera d’aplicació l’esmentat conveni entre els dos països.
Notícies relacionadesNo obstant, el sindicat de tècnics d’Hacienda Gestha considera molt difícil no tenir en compte l’exigència de nacionalitat de l’article citat: "Hem estudiat el conveni i la nacionalitat emiratiana és taxativa. Sabem que se n’ha fet una interpretació més laxa, però no la compartim. En qualsevol cas, l’Agència Tributària ha d’haver rebut una comunicació oficial de Joan Carles I sobre la seva situació". En altres termes, el rei emèrit ha d’haver informat que "ja no radica a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, tal com estableix la normativa espanyola per atorgar la residència fiscal a un ciutadà". I, així mateix, que el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, està fora d’Espanya, concretament als Emirats Àrabs Units.
I després d’una llarga trajectòria que inclou una donació saudita de 100 milions d’euros i la posterior transferència dels diners a Corina, l’aforament de Joan Carles I, resident fiscal als Emirats Àrabs Units, segueix vigent com si aquí, i als Emirats, no hagués passat res.
