Borràs passa el testimoni a Puigdemont entre crítiques al món de la política

Borràs va marxar assegurant que ho fa per "lleialtat" a si mateixa i per "coherència personal i política", i llançant crítiques al "fosc món de la política". En el seu últim discurs com a cap de files, va reconèixer que era una "anomalia" que l’expresident Carles Puigdemont fos "el president de Junts sense ser-ho" i va dir que la seva intenció no va ser mai substituir-lo.

Nova cúpula

Malgrat que en les últimes setmanes s’havia intentat fer calar la idea que Borràs no feia cap pas al costat i que seguiria dins la cúpula del partit, la bretxa entre ella i la nova cúpula confeccionada a dit per Puigdemont es va fer evident abans fins i tot que comencés el conclave.

Turull, que seguirà al capdavant de l’organització com a secretari general, entrava a la Fàbrica Llobet-Guri acompanyat dels principals dirigents de la nova cúpula de Junts: Antoni Castellà, Míriam Nogueras, Josep Rius, Mònica Sales, Judith Toronjo i Pilar Calvo. També els acompanyava, tot i que no formarà part de l’executiva pel seu paper institucional, el president del Parlament, Josep Rull. No hi era, en canvi, Borràs. L’encara presidenta del partit va arribar abans, envoltada pel seu nucli de confiança –Francesc de Dalmases i David Torrents– i esbossant un somriure, malgrat que la trobada en aquesta localitat del Maresme es recordarà com la del seu adeu. Dos anys després del congrés d’Argelers, ni ella ni els seus afins tindran llocs destacats en l’organització. Turull ha guanyat el pols i Puigdemont l’ha apartat.

A partir de demà, amb la ratificació de l’expresident com a líder orgànic de Junts, Borràs serà proposada per liderar FunDem, el think tank de Demòcrates que passarà a ser l’òrgan de pensament de Junts després de la confluència entre les dues formacions. "Tinc ganes de sentir-me més lliure", va remarcar, mentre es va declarar amb "força" i "ganes" de fer "aportacions per a la independència de Catalunya". "Després de tot el que l’Estat s’ha esforçat a apartar-me, podria ser llegit com que em rendeixo", va declarar el mateix dia en què va demanar que s’apliqui l’amnistia a la seva condemna per prevaricació i falsedat documental.

Malgrat les crítiques velades als que considera que li han entorpit el camí, també va reconèixer "errors" i va demanar "disculpes" per aquests, i va insinuar que la seva voluntat va ser sempre "fer política d’una altra manera".

El final de l’etapa de Borràs al capdavant de Junts certifica també el canvi estratègic del partit, centrat ara a organitzar-se internament i no en la voluntat de ser un moviment, com va intentar després del 2017. És també un final de cicle simbòlic, perquè suposa la caiguda de la que va ser batejada com la "filla de l’1-O" i que les prioritats de Puigdemont són d’altres: confrontar amb Illa i negociar amb el PSOE, de tu a tu.

Precisament, Turull va voler aprofitar la posada en marxa del congrés per reivindicar un partit "més fort i organitzat" i per demanar que el conclave suposi un "punt d’inflexió". "Avui comença l’ofensiva, el duel ha acabat", va exclamar. Així, va apostar per "mantenir la determinació" per aconseguir la independència. Durant el resum del seu informe de gestió, que es va aprovar per unanimitat, Turull va defensar les virtuts de la decisió de sortir del Govern de Pere Aragonès l’octubre del 2022 i va posar en valor la negociació amb els socialistes.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Aquest congrés no pretén només renovar els lideratges, sinó que també aspira a actualitzar el full de ruta del partit. Junts buscarà definir una nova posició en qüestions com el fenomen migratori o la seguretat.

La reunió es va iniciar amb 354 esmenes vives sobre la taula, la major part vinculades a la ponència organitzativa, que estipula la normativa interna del partit i fixa les normes per a l’elecció de càrrecs. A la nit van ser tombades per una majoria molt àmplia les més significatives, com la que demanava que l’elecció dels càrrecs de la direcció fos amb llistes obertes, per poder emetre vots de càstig. També la que reclamava tornar a introduir l’obligació de portar sis mesos com a militant per aspirar a algun càrrec i la que volia vetar la possible doble militància. Aquests dos últims punts eren claus per a l’elecció d’alguns dels membres de la nova direcció com Castellà.