Helena Solà: "Junqueras i Godàs estan barallats, però són el mateix"

Vostè ha dit que ERC està en risc d’escissió. Tan malament veu la cosa?

Veiem un enfrontament pràcticament cada dia entre dues forces [Oriol Junqueras i Marta Rovira]. Per tant, jo crec que el risc hi és, però espero que sigui reconduïble i no acabi passant.

¿Què és el que li demanen els afiliats que faci si és presidenta?

Que recuperem l’orgull de pertinença. Són militants que estan molt decebuts i no reconeixen el partit. Part de la militància sent vergonya, ràbia i indignació i volem recuperar esperança i il·lusió.

¿El gran problema és aquest enfrontament tan evident entre Junqueras i Rovira?

No, tant de bo fos l’únic. N’hi ha uns quants més, per exemple l’afer dels cartells [que es mofaven dels germans Maragall]. Sembla que darrere hi havia una certa estructura i s’han pagat factures. Si volíem fer net, hauríem d’haver fet una investigació a fons.

¿Què faria vostè per resoldre aquesta situació?

S’ha de fer una investigació rigorosa, si cal amb una auditoria externa. Hem de saber exactament què va passar: les persones ideòlogues, les executores, les que van fer els pagaments... Hi haurien d’haver hagut explicacions i dimissions.

¿Qui faria l’auditoria?

Ja ho veuríem, hi ha empreses que s’hi dediquen.

¿Això significa que els òrgans interns han fallat?

És evident perquè, si no, no hauria passat. Quan parles amb la militància veus que estem fallant com a partit perquè la comunicació no arriba. Hi ha militants que et diuen que no saben per què no volem el Hard Rock o el Quart Cinturó. Hem estat governant la Generalitat i molts militants no saben exactament què és el que s’ha fet. Hem de sacsejar el partit a tots els nivells.

Vostè és la primera dona que aspira a presidir ERC. ¿Això diu poc d’un partit que té 93 anys d’història?

És una anomalia i per a mi és una responsabilitat i un acte de valentia. Tampoc m’ha estat fàcil prendre la decisió i espero amb això poder trencar sostres de vidre i demostrar que les dones poden fer la mateixa feina que fan els homes i, moltes vegades, fins i tot millor.

El seu número dos, l’exconseller Alfred Bosch, va dimitir el 2020 per la gestió que va fer d’un cas d’assetjament sexual al Departament d’Exteriors. ¿Això no és un llast?

No, al contrari. Ell acaba dimitint no pels actes propis, sinó pels del seu assessor. Per tant, assumeix una responsabilitat política, que jo crec que és el que s’ha de fer.

¿Considera que ja ha pagat per aquella gestió?

Sí, totalment.

Si vostè és presidenta d’ERC, ¿què prioritzarà el dia que arribi al despatx?

Hem de replantejar-nos tots els òrgans que tenim, estatuts i normatives. Un exemple: soc consellera nacional i en el meu últim consell nacional em van dir que portava dos minuts intervenint i que no podia ser. Ha de ser un òrgan realment de debat i de presa de decisió.

¿Ha faltat debat intern?

Sí. Hem anat acatant, acatant i acatant i no hi ha hagut aquest debat. Foc Nou vam ser els que vam votar en contra d’investir Illa, perquè això ens allunya de la independència. I com que ens n’allunya el que hem de fer és intentar revertir-ho. I això vol dir parlar amb totes les forces independentistes. No vull dir únicament partits polítics, sinó entitats civils, ciutadania... Hem de tornar a caminar plegats, amb totes les diferències que puguem tenir amb Junts, la CUP, l’ANC; trobar punts d’unió, que no vol dir anar junts en una candidatura.

Defensa que ERC ha de recuperar el pols independentista. ¿Va fallar l’octubre del 2017?

No estàvem preparats i hem de fer autocrítica. Qui no va fallar va ser la ciutadania, que va ser on havia de ser.

¿Amb vostè Esquerra recuperarà el discurs de la unilateralitat?

No ho descarto. A mi m’agradaria fer la independència com ho han fet al Quebec, amb una urna, però si no és possible, s’hauran d’explorar altres vies i aquesta n’és una.

Vostè representa la tercera via entre Junqueras i la candidatura que lidera Godàs...

No, jo crec que som la segona via perquè, al final, les candidatures de Junqueras i de Godàs pensem que venen a ser la mateixa, venen del mateix lloc, només que estan barallats i s’han dividit, però són la mateixa candidatura. 17 membres de l’executiva actual estan partits en les dues candidatures, nou en una i vuit en l’altra.

¿Quina és la gran diferència de la seva candidatura respecte a la d’ells?

N’hi ha moltes. La primera és que nosaltres vam fer un posicionament clar pel no [a Illa], mentre que d’altres candidatures, de forma més velada o menys, es van posicionar pel sí. L’altra és que nosaltres no tenim membres de l’actual executiva, zero. En les altres dues candidatures no és així i, per tant, no hi ha una regeneració, hi ha una continuïtat. Després, nosaltres som nítidament independentistes.

¿Considera que els altres no ho són, llavors?

Hi ha qui parla d’autonomisme i les dues candidatures han acabat donant suport a la investidura d’Illa. Home, jo en tinc els meus dubtes.

Vostè critica la investidura d’Illa, però alhora diu que no trencaria l’acord d’investidura. ¿Com s’entén això?

Molt fàcil: ¿per què hem de trencar un pacte que ja hem complert? Ara a l’únic actor que li toca complir és al Partit Socialista.

Si vostè mana, ¿ERC entrarà al govern de Barcelona?

La militància d’ERC de Barcelona és qui haurà de prendre aquesta decisió. Ara, el que garanteixo és que hi haurà debat i jo defensaré el no.

Si és presidenta, una de les primeres coses que haurà de fer és negociar els pressupostos amb Illa. ¿Hi està disposada?

S’ha de negociar, però no serà a canvi d’engrunes, que és el que s’ha negociat fins ara. No podem pactar de forma sistemàtica amb el Partit Socialista. Hem de veure quina és la contrapartida.

¿La idea és prioritzar els pactes amb Junts i la CUP?

Notícies relacionades

Más Madrid cessa Arenillas per encobrir l’exdiputat per un altre cas d’assetjament

El cas Errejón arriba al jutge amb la denúncia d’Elisa Mouliaá per agressió sexual

Nosaltres volem seguir fent polítiques d’esquerres, però no som únicament un partit d’esquerres, també som independentistes. Hem de fer una política de pactes que ens acostin a aquest objectiu.

Si lidera ERC, ¿voldrà ser també la candidata a la presidència de la Generalitat?

En absolut. No tinc aquesta ambició personal.