Núria Parlon: "La fractura en els Mossos d’Esquadra era artificial"

Molt correcte. Hem de trobar-nos habitualment amb totes les forces polítiques, també amb ERC, més enllà del debat de política general, per abordar les qüestions incloses en l’acord d’investidura.

Vostè arriba a la conselleria just després del retorn i posterior fugida de l’expresident Carles Puigdemont, que alguns van utilitzar per qüestionar els Mossos. ¿Com està el cos policial?

Va ser un escenari complicat de gestionar per part dels agents que estaven en el dispositiu i que ha tingut unes derivades judicials que s’han de respectar. En l’informe que es va elevar al jutge es reconeixien errors en el dispositiu, coses que es podrien haver fet millor, però hem de saber diferenciar el que és una situació puntual del que és la feina del cos en les seves múltiples competències. Nosaltres hem de donar suport total al cos, a la seva professionalització i a la seva independència. Hem de fer política de seguretat i emergències, no fer política amb els Mossos d'Esquadra. Aquest és el nostre compromís.

¿Com ho faria si la situació es tornés a produir?

Esperem que no es torni a produir. Era un dispositiu realment complicat, difícil, ningú s’esperava les situacions que es van donar. Hi ha recorregut de millora en qualsevol dispositiu i, en aquest en concret, s’han de tenir en compte les derivades polítiques i judicials de cara a situacions futures que esperem que no es repeteixin. La meva tasca és, a banda de col·laborar amb la justícia, reduir la corba delinqüencial, tenir una política de seguretat integral que ens permeti fer front a les diferents problemàtiques que s’expressen en delictes i en percepcions d’inseguretat. Aquesta és la nostra missió. És a dir, l’episodi de la no detenció de l’expresident ha tingut evidentment unes derivades dolentes per al cos. No s’ha de girar full, però sí mirar endavant. La resposta que es va donar per part del cos i del comandament va ser correcta. En cap moment hi va haver cap complicitat per part del cos en relació amb el que va succeir.

¿El nomenament de Josep Lluís Trapero com a director general ha tingut els efectes esperats en la pacificació del cos?

La veritat és que estem treballant molt bé. Fer el canvi a una direcció política requereix capacitat de lideratge i, per a ell, és un avantatge el grau de coneixement que té del funcionament del cos. Això ajuda a definir les línies estratègiques: més mitjans, més mossos i millor coordinació amb la resta de cossos i el món local.

Es va arribar a crear la sensació que el cos estava dividit entre les dues figures que havien sigut comissaris. ¿Ho ha revertit?

Vam fer el canvi just a l’inici per, precisament, no alimentar aquesta fractura que crec que era artificial. Tenim la sort de comptar amb excel·lents professionals, és una de les fortaleses que té el cos i l’hem de preservar. Els canvis s’han de donar perquè s’havia de començar una nova etapa. Miquel Esquius és una persona de consens que agrada al conjunt de la plantilla i hi ha expectatives en els agents de seguretat ciutadana. S’ha de reforçar l’autoritat pública de servidors públics, és molt important per fer front als delictes i per poder fer la seva feina i preservar i garantir els drets i els deures.

Vostè va ser durant molts anys alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i posa molt d’èmfasi en la coordinació amb les policies locals. ¿Què hem d’esperar?

És importantíssima. El termòmetre de la realitat el té el món local. Per exemple, part del que més preocupa i que de vegades s’interpreta com a inseguretat té a veure amb conductes incíviques –l’ús de l’espai públic, els horaris i el soroll– o amb el fet que un carrer estigui a les fosques. Per això s’ha de treballar des d’una dimensió integral, per generar intel·ligència policial i actuar de manera preventiva. Les policies locals són fonamentals treballant estretament amb els Mossos d’Esquadra en tota la funció comunitària i s’ha de reforçar perquè permet anticipar-se. Per exemple, com en la qüestió de les navalles als centres educatius o als grans esdeveniments; quan es detecten allà, pensem que hem de treure les armes blanques del carrer. Això es tradueix, a efectes del departament, en la redimensió de la Direcció General de Coordinació de Policies Locals i en el plantejament d’una reforma de la llei de policies locals.

¿Com valora la coordinació amb altres policies del món, amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat i, en el cas de Barcelona, amb la Guàrdia Urbana?

El repte és millorar la coordinació en tots els àmbits. A Barcelona hem pogut recuperar les investigacions conjuntes per a tota la problemàtica dels narcopisos, compartir bases de dades i treballar amb aquesta intel·ligència policial que et permet fer acció preventiva. Amb la resta de cossos de seguretat, s’ha normalitzat molt la cooperació. S’està treballant amb la Delegació del Govern i, si te’n vas a l’aeroport, es veu de manera clara la bona col·laboració que hi ha. En l’àmbit internacional, els Mossos són un cos reconegut en totes les xarxes de suport internacional contra el crim organitzat. Hem de continuar treballant i avançant.

La consellera d’Economia ja dibuixa els pressupostos. ¿Quines prioritats li va posar sobre la taula per al seu departament?

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Vam dir que seríem exigents amb les demandes, però també realistes. Hem de garantir l’ampliació de la plantilla, disposar de mitjans per poder dimensionar els Mossos, els Bombers i els Agents rurals, a més de la feminització, i hem de disposar dels mitjans de treball necessaris per poder fer bé la feina.

¿Quina expectativa té pel que fa a la desclassificació dels documents del CNI sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils?

És un fet de transparència perquè hi ha hagut moltes hipòtesis, moltes informacions que han generat molts dubtes i sospites. També per respecte a les víctimes dels atemptats. Trobo que és adequat que es faci i no crec que tinguem cap sorpresa més enllà de poder conèixer tota la informació.