Núria Parlon: "No hi ha mitjans per a judicis ràpids contra la multireincidència"

Catalunya i Espanya no tenen dades de delinqüència greu per estar preocupats si es compara amb Europa. No som un país extremadament insegur. Les dades recents indiquen que a Catalunya tenim una baixada mitjana dels delictes més greus d’un 7,8, però estafes virtuals i furts generen una sensació i una percepció d’inseguretat molt gran i no estem donant la resposta adequada en tots els àmbits. La coordinació entre policies i els Mossos demostra que es treballa bé i surten més denúncies per furts. Hi ha més eficàcia policial, però després et trobes que no tens prou mitjans per fer judicis ràpids. I això a Catalunya és molt greu, s’ha d’abordar que la planta judicial està sota mínims.

No és només un tema de reforma legislativa.

Està molt bé tota reforma en el Codi Penal sobre la multireincidència, però, si no tenim mitjans perquè els judicis es produeixin de manera ràpida i que, per tant, hi hagi un factor proporcional en relació amb la dissuasió de la comissió del delicte, és a dir, que el delinqüent interpreti que pot anar a la presó, no serveix de gaire la feina que fem. La policia treballa molt bé, però tenim un coll d’ampolla als tribunals, és una situació que estem abordant amb Justícia per demanar i contribuir al fet que els jutjats disposin d’aquests mitjans.

Cal acabar amb els lladres que han convertit el furt en la seva forma de vida, deia una resolució judicial recent. ¿És un camí per acabar amb el cercle viciós de la multireincidència?

Si això passa és que hem arribat a un punt en què el sistema no està funcionant. Els factors de correcció que té el sistema no funcionen i s’han d’afinar des del punt de vista legal.

Però, tenint en compte que les competències per designar jutges són de l’Estat, ¿què es pot fer des de Catalunya?

Podem fer actuacions en prevenció i saturació amb més presència policial al carrer per dissuadir. Si tenim més agents coordinats amb policies locals, podem actuar. Ho estem fent prou bé, ja que s’està detenint els que estan cometent els delictes. Amb més presència policial el que es dedica a robar de manera quasi professionalitzada no cometrà el delicte. El problema és que passa un any i mig entre que es comet el delicte i el judici, i que, en aquest temps, en comet 40 més.

Aquest problema genera sensació d’impunitat entre la població, però també en el policia.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Fa un temps no podíem fer dispositius policials perquè no teníem prou policia local, hi va haver jubilacions anticipades o segones activitats, i això va crear molta tensió. Tenim clar que el 2030 hi haurà 22.006 mossos i ho volem ampliar.

Una de les seves primeres propostes va ser actualitzar el pla Daga. ¿Com valora el dispositiu?

El dispositiu informa la gent que no coneix el potencial risc de portar navalla en segons quines circumstàncies.També donem un missatge de dissuasió que ha de portar implícita la sanció administrativa. La feina del Pla Daga es feia, però no repercutia en un factor dissuasiu, perquè, si te’n treien una, n’agafaves una altra. Hem fet els dispositius en festes majors durant el setembre i l’octubre i els ajuntaments estan contents. Ara intensificarem els controls al transport públic.