Les dones, universitàries i de mitjana edat són majoria al Parlament

No obstant, la composició del Parlament encara dista de ser un reflex fidel de tota la societat catalana. Un exemple clar és l’alt percentatge de diputats amb estudis universitaris: el 94%, una xifra significativament més alta en comparació amb el 56,9% de la població catalana d’entre 25 i 64 anys que té estudis superiors, segons dades de l’Idescat.

Però, ¿fins a quin punt es pot dir que el Parlament és un mirall de la Catalunya actual? EL PERIÓDICO analitza els perfils dels 135 diputats de la 15a legislatura.

Les diputades són ara majoria al Parlament, malgrat que fa tan sols quatre mesos, a l’inici de la legislatura, ells eren més. L’hemicicle es va constituir al juny amb 70 homes i 65 dones (ara elles són 68 i ells, 67), però les altes i les baixes en aquest inici de curs polític han propiciat el canvi de majories. Malgrat que la paritat ja no es qüestiona a la Cambra –la llei electoral obliga a complir les quotes de gènere-, que les parlamentàries superin el llindar del 50% continua sent atípic. La primera vegada que va passar va ser en l’últim tram del mandat passat amb Pere Aragonès a la presidència del Govern i amb un total de 70 diputades, el màxim històric.

L’edat mitjana és de 48 anys

Malgrat els canvis des de l’arrencada de la legislatura, la mitjana d’edat continua mantenint-se en els 48 anys. En els homes la mitjana puja lleugerament fins als 50 anys, mentre que, en les dones, es manté en 48 anys.

Vox es manté com el partit més jove (43 anys de mitjana) i Junts com el que té l’edat mitjana més alta (51 anys). Una lògica que es repeteix en els extrems: la diputada més jove és Júlia Calvet (Vox) i el més veterà és Agustí Colomines (Junts) amb 66 anys. Malgrat portar-se més de quaranta anys entre ells, els dos diputats comparteixen el fet que debuten al Parlament en aquesta legislatura.

La província de Barcelona és, amb diferència, la procedència més comuna entre els parlamentaris: 74 hi han nascut. De tota manera, malgrat que suposa un percentatge del 55% de l’hemicicle, es tracta d’una xifra inferior al nombre d’escons que corresponen al Parlament per la circumscripció de Barcelona, que en són 86. La segueixen en el top 3 Tarragona i Girona.

Lleida, en canvi, és la província més infrarepresentada de totes, si tenim en compte l’origen dels parlamentaris. Només 13 diputats hi han nascut, pràcticament els mateixos que han nascut fora de Catalunya (12).

Etiòpia, Xile, el Perú i el Marroc són els països d’origen de quatre diputats, cosa que marca la internacionalitat de la Cambra, que compta també amb diputats procedents de Madrid, València, Burgos, Sevilla i Cadis.

Pràcticament la totalitat dels diputats (94%) han estudiat una carrera universitària i un 42% també un màster. Les ciències socials, com passa entre els consellers del Govern, tornen a ser les grans protagonistes, amb un predomini del títol en Dret, seguit de Ciències Polítiques i Econòmiques. A la part baixa del llistat, les menys freqüents són Química (Sílvia Paneque, PSC), Farmàcia (Juli Fernández, ERC) i Medicina (María Elisa García, Vox).

Amb experiència política prèvia

La majoria dels parlamentaris catalans es podria dir que són veterans de la política, ja sigui perquè repeteixen com a diputats o perquè provenen d’ajuntaments: 110 dels 135 (un 80%) tenen experiència prèvia en política.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La meitat dels representants de l’actual Parlament (49%) ja ho han sigut en una altra legislatura, i la majoria d’ells (42%) repeteixen respecte al mandat passat. Són només 25 les persones que no compten amb una trajectòria anterior en política (18%), mentre que només n’hi ha dos l’experiència dels quals no ha sigut com a parlamentari, ni com a regidor, sinó només com a conseller: Tània Verge (exconsellera d’Igualtat i Feminismes) i Jaume Giró (exconseller d’Economia).

Els 135 diputats que s’asseuen al Parlament són instats a firmar un document de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament, d’acord amb el que recull el pla d’igualtat de l’hemicicle català –pendent de renovació–. No és obligatori per accedir a la plena condició de parlamentari, però sí que és una declaració d’intencions. Aquest document està firmat per 122 parlamentaris: tots els de la Cambra menys els 11 diputats de Vox i els dos d’Aliança Catalana.