Ábalos va intentar fer negocis a Guinea al deixar el Govern

L’exministre de Transports José Luis Ábalos, després d’abandonar el juliol del 2021 el Govern de Pedro Sánchez, va acompanyar a Guinea Equatorial el seu exassessor Koldo García Izaguirre, que pretenia fer negocis en aquest país africà, segons es desprèn del sumari del cas Koldo i ha pogut confirmar aquesta redacció de fonts dels propis investigats.

Aquestes fonts relaten que l’exministre va acudir a Malabo, la capital guineana, l’agost del 2021 i a principis del 2022, tot i que no concreten la data. En aquests dos viatges, Koldo García Izaguirre hauria realitzat gestions en representació de l’empresa Instalibero District SL, administrada per l’empresari Manel Sallés Carceller, que li va transferir des de març del 2022 un total de 20.416 euros "en concepte d’empleat per compte d’altri". En concret, hauria treballat per a aquesta firma, amb la qual tenia una nòmina, a nivell comercial, per fer relacions internacionals. Amb aquests fons, el que fos assessor d’Ábalos hauria sufragat els viatges a Guinea Equatorial del seu excap, expliquen aquestes fonts, que tot i que reconeixen que l’exministre va mantenir trobades amb autoritats del país, afirmen que aquestes van tenir un caràcter protocol·lari o informal.

En aquest sentit, fonts de les defenses dels investigats defensen que Ábalos, que continuava sent diputat del PSOE, no va participar en les negociacions que Koldo García Izaguirre va portar a terme en benefici de l’empresa Instalibero District SL.

Pagament dels àpats

Segons aquesta versió, l’exministre únicament hauria acompanyat el seu exassessor, a qui l’unia una profunda amistat, sense involucrar-se en les gestions del seu antic assessor. En aquest sentit, resten importància a les despeses del viatge amb avió, sobretot perquè Ábalos s’hauria encarregat d’abonar els àpats que van realitzar, sempre segons les defenses consultades.

Precisament, el nom de l’empresari que va realitzar els quatre pagaments a Koldo, Manel Sallés Carceller, que no està investigat en el cas, s’inclou en l’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha elevat al Tribunal Suprem per demanar la imputació d’Ábalos. En aquesta, l’instructor al·ludeix a un missatge de WhatsApp de 19 de gener del 2022 entre Israel Pilar Ortiz, que va ser detingut en relació amb el pelotazo de les mascaretes, i l’esmentat Sallés Carceller, "en el context de l’organització d’un viatge de negocis a Guinea Equatorial amb la suposada assistència de diversos empresaris".

En un altre paràgraf aquest consultor adverteix Israel Pilar Ortiz, que segons la Guàrdia Civil va ingressar 730.000 euros del pelotazo de les mascaretes, que s’havia adonat que la seva aportació era "un vernís que encobreix un munt de projectes pels quals no tenia cap interès particular".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Preguntes sense respostes

La sessió de la comissió Koldo del Senat d’ahir es va quedar en un cúmul de negatives. D’una banda, la del comandant del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil Rubén Villalba, que no va contestar cap pregunta. D’altra banda, les taxatives negacions de l’exdirector general de l’institut armat, Leonardo Marcos, davant les imputacions –tantes o més que les preguntes– del PP i de Vox. A través del seu advocat, Villalba, investigat clau de la trama de les mascaretes com a presumpte col·laborador de la xarxa criminal de Víctor de Aldama, va demanar que no es difongués la seva imatge en la sessió i no va respondre.