Illa es posa al capdavant d’un pla contra abusos i multireincidència

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fixat com una de les prioritats del seu Govern millorar les dades en matèria de seguretat, tant les que fan referència als fets delictius registrats com també a les imponderables que influeixen en la percepció ciutadana. Per aconseguir-ho, l’Executiu ha encunyat el comitè nacional de seguretat, un organisme que es va reunir ahir per primera vegada i que liderarà el mateix cap de la Generalitat. Sobre la taula, tres plans a què es dona prioritat: un contra la multireincidència, un altre d’atenció a les víctimes de violència masclista i un tercer per a la descongestió de la justícia.

Gairebé tres mesos després de la investidura, el Govern està plenament arremangat per fixar la seva agenda prioritària de legislatura. Illa vol que s’atengui aquelles qüestions que preocupen, especialment als municipis, i la seguretat ha escalat posicions en els últims anys, en paral·lel a un creixement del suport a opcions d’extrema dreta. És per això que vol que l’abordatge d’aquesta carpeta es faci de manera "transversal" i amb la seva implicació directa, mateixa fórmula que s’aplica a les polítiques en habitatge i el combat contra la sequera, la comissió interdepartamental dels quals es reuneix cada dimarts sota la tutela d’Illa.

Recursos policials i judicials

El comitè de seguretat, que ja s’ha posat a caminar, serà paritari i es reunirà, com a mínim, una vegada al mes amb Illa al capdavant i quinzenalment a nivell d’equip tècnic. A més d’estar presidit pel president, estarà integrat pels consellers d’Interior i Justícia, Núria Parlon i Ramon Espadaler, així com pel conseller de Presidència, Albert Dalmau.

També hi participaran el director general de la policia, Josep Lluís Trapero; el cap dels Mossos, Miquel Esquius; la directora general de Coordinació Interdepartamental, Mònica Lafuente; el secretari general del Departament d’Interior, Tomás Carrión; la secretària general de Justícia, Maite Casado, i la secretària per a l’administració d’aquest departament, Iolanda Aguilar. Tot, asseguren des del Govern, per garantir més recursos policials, però també judicials, als ajuntaments per fer front als principals reptes en matèria de seguretat, qüestió que estarà estretament vinculada al projecte de la llei de barris, que haurà de definir les zones d’intervenció prioritàries. "És de molta importància per als ajuntaments garantir-los els recursos policials i judicials per millorar la seguretat als seus municipis", va defensar la portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La setmana passada, el president es va reunir amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i amb l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC), les dues grans entitats municipalistes, per ratificar el seu compromís de governar "de la mà" dels consistoris per fer front a les seves principals demandes. El Govern dona per fet que per abordar de forma integral la seguretat caldrà impulsar reformes legislatives, més enllà del creixement en agents de la policia catalana –l’objectiu és arribar als 22.000 el 2030– ja previst. L’octubre passat, el Govern va donar llum verda a crear 400 noves places, que se sumen a les 900 que es van posar en marxa al setembre. Però el gran tap, diuen, està en la capacitat dels jutjats.

En una entrevista a EL PERIÓDICO, la consellera Parlon diagnosticava el cap de setmana passat que Catalunya "no té prou mitjans" per fer judicis ràpids per aturar la multireincidència, ja que la plantilla judicial està "sota mínims".