La pinça sobre el fiscal general

Nou dies després que la Sala Segona (Sala Penal) del Tribunal Suprem decidís, el 16 d’octubre, obrir diligències per investigar el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secret, la secció quarta de la Sala Tercera (del Contenciós Administratiu) va dictar, el 25 d’octubre, una providència en la demanda d’impugnació de nomenament del fiscal general de l’Estat, segons la qual les parts (demandant, demandat i advocacia de l’Estat) tenen fins a l’11 de novembre per presentar les seves conclusions. La demanda, que demana anular el nomenament de García Ortiz, va ser presentada per l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF) al mes de febrer.

La secció quarta, tot i que no amb idèntica composició que l’actual, ja ha anul·lat una sèrie de nomenaments de la Fiscalia General de l’Estat. L’abril del 2022 va anul·lar el nomenament del fiscal Eduardo Esteban com a fiscal de Sala de Menors a proposta de la llavors fiscal general Dolores Delgado, en resposta a la demanda de l’Associació de Fiscals (conservadora) i un fiscal. Delgado va insistir en la seva decisió i el va reposar al seu lloc a penes unes setmanes més tard. La secció quarta també va deixar sense efecte l’ascens de Dolores Delgado (després de dimitir com a fiscal general) a fiscal de sala (màxima categoria de la carrera) al ser designada com a fiscal de la Sala Cinquena (militar). I, més tard, el maig del 2024, va deixar sense efecte el de la mateixa Delgado com a fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica. I, novament, la secció quarta va anul·lar, el juliol del 2024, l’execució de la sentència de la sala que el novembre del 2023 havia deixat, segons s’ha apuntat, sense efecte el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal togada militar.

Els magistrats de la Sala Quarta ja han assenyalat, sobretot en la seva decisió d’anul·lar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de sala del Suprem, com veuen Álvaro García Ortiz. "És precisament en aquest últim punt [la decisió del fiscal general de l’Estat de no abstenir-se en la votació sobre Dolores Delgado] on adquireixen sentit els retrets d’arbitrarietat i de desviació de poder... Doncs bé, aquesta sala considera, sobre la base de l’apreciació dels fets exposada més amunt, que la desviació de poder és visible i innegable en aquest cas". El fiscal general de l’Estat va recusar els magistrats que van firmar aquesta sentència el maig del 2024 (Lucas, Fonseca, Requero i Luis Díez Picazo), una recusació que la Sala 61 del Suprem (els cinc presidents de Sala del Suprem i els magistrats més antic i més nou de cada una) va desestimar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La decisió d’investigar García Ortiz a la Sala Penal del Suprem ha obert un altre flanc en aquesta batalla. L’instructor del Suprem, Ángel Hurtado, va decidir enviar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, en qualitat de policia judicial, a la Fiscalia General de l’Estat per clonar els dispositius de García Ortiz (ordinador, tauleta i telèfons mòbils), sabent que dimecres, 30 d’octubre, era el dia en què García Ortiz hi seria present, informació que es desprenia de l’agenda sobre l’activitat del fiscal general que difon la FGE. La clonació va començar a les 12.20 i es va acabar a les 23.00, tant a la Fiscalia General de l’Estat com a la Fiscalia de Madrid, al despatx de Pilar Rodríguez, fiscal en cap de la Fiscalia de Madrid, imputada també pel Suprem en la presumpta filtració d’un correu (cas d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid).

Tot i que es tracta de dos procediments diferents –penal i contenciós, respectivament–, els demandants aportaran en les seves conclusions tant la decisió d’investigar el fiscal general de l’Estat del 25 d’octubre com la gravíssima mesura de registre a les fiscalies general de l’Estat i de Madrid en suport de la seva posició sobre la idoneïtat de García Ortiz per sol·licitar l’anul·lació del seu nomenament. Teòricament, determinar si del que s’ha clonat –la veritable caixa negra de la Fiscalia General de l’Estat i personal de García Ortiz– en sorgeixen els indicis que busca la Sala Segona no hauria de ser una tasca àrdua. Es tracta d’estudiar, segons ha establert el jutge Hurtado en la interlocutòria corresponent, la cadena de correus i missatges telefònics entre el 8 de març i abans d’ahir, 30 d’octubre (se suposa que per saber el que ha passat després d’anunciar-se la decisió d’investigar el fiscal general de l’Estat el 25 d’octubre). I en paral·lel, el termini de l’11 de novembre per presentar conclusions en el procediment de la Sala Tercera perfila el més semblant a una pinça sobre la continuïtat d’Álvaro García Ortiz a la Fiscalia General de l’Estat.