Les candidatures d’ERC es donen una treva per assegurar-se els avals

Des que el 13 de maig, un dia després de les eleccions catalanes, va esclatar la lluita pel control d’ERC, la batalla interna en aquest partit ha sigut dura i caïnita. Especialment intenses van ser les hostilitats entre finals de setembre i principis d’octubre, quan Oriol Junqueras i Marta Rovira es van dedicar retrets sonors en públic. No obstant, des de fa uns dies, les precandidatures que es disputen el lideratge del partit s’han donat una treva que ha apaivagat els ànims. S’han concentrat a buscar els avals necessaris per poder presentar-se a les primàries en què s’elegirà la nova direcció del partit. El dubte és si aquesta pau relativa serà duradora. La batalla final està programada per al 30 de novembre, dia de la votació.

Aquesta rebaixa en el to es deu a diversos factors. El més evident, que l’actualitat política ha seguit altres camins. El cas Errejón o el congrés de Junts s’han emportat tota l’atenció i han tret pressió a ERC. També ha contribuït a calmar l’ambient el fet que el partit hagi comunicat formalment que la investigació sobre l’autoria dels polèmics cartells contra els germans Maragall no es dirimirà fins després que els militants del partit triïn el seu nou líder. Aquesta decisió, tot i que agreuja la crisi reputacional de l’organització, almenys contribueix que les candidatures no tinguin tants incentius per utilitzar aquest assumpte per atacar-se les unes a les altres.

Però si alguna cosa ha sigut decisiva per abaixar la temperatura ha sigut que Junqueras i Rovira han aparcat els seus retrets en públic, i la majoria dels partidaris d’un i altra, també. La tensió es va disparar perquè cada una de les dues faccions acusava l’altra d’haver disparat primer i, per tant, d’haver respost en defensa pròpia, així que havien entrat en un espiral de confrontació que semblava no tenir final. Des de fa gairebé dues setmanes ha deixat de ser així.

Hi ha qui interpreta que la treva només és tàctica i temporal: com que Junqueras lidera una candidatura a les primàries –Militància Decidim– i Rovira en recolza una altra –Nova Esquerra Nacional–, ara estan centrats en la recerca discreta d’avals entre els militants. "No crec que estiguem gaires dies més així de tranquils", pronostica un veterà del partit. En canvi, hi ha qui pensa que l’expresident i la secretària general ja s’han dit tot el que s’havien de dir i que les hostilitats no tornaran, almenys a aquest nivell: "La militància necessitava que s’acabessin els retrets, no beneficien a ningú", explica una altra veu. La ruptura entre Junqueras i Rovira, un matrimoni polític que va durar tretze anys (2011-2024) i que va portar ERC als millors resultats des de la Segona República, ha impactat més d’un afiliat. "Hi ha militants que et diuen: ‘Sembla que hàgim de triar entre el pare i la mare’", explica un membre d’una de les candidatures.

15 de novembre, dia clau

El pròxim dia marcat en vermell al calendari del congrés republicà és el 15 de novembre. Aquell dia s’acaba el termini per presentar els avals. Cal presentar un cinc per cent de firmes del cens d’afiliats, és a dir, unes 400 d’un partit que ronda els 8.000 militants –ERC no n’ha comunicat la xifra oficial–. La qüestió, aquí, és que no n’hi ha prou només amb passar el tall: quedar en una bona posició en nombre d’avals transmet una fortalesa que pot donar unes paperetes extres el dia de la votació final.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Es dona per descomptat que la candidatura de Junqueras i la candidatura rovirista ho aconseguiran sense problemes. Cadascuna compta amb suports públics destacats i han controlat l’aparell del partit en l’última dècada. Serà interessant veure la distància a què quedin l’un de l’altra quant a firmes presentades. Les altres dues candidatures, Foc Nou i Recuperem ERC, més outsiders, és sobre les quals podrien existir dubtes de si ho aconseguiran. Foc Nou, liderada per Helena Solà, ha aconseguit en els últims dies alguns suports públics notables, com el de l’exconsellera Dolors Bassa i l’exalcalde de Lleida Miquel Pueyo. "Arribarem bé al nombre requerit", asseguren.

El quart aspirant és Recuperem ERC, que aglutina l’únic corrent crític que ha tingut el partit en l’última dècada, el Col·lectiu Primer d’Octubre. També està lluitant els avals agrupació per agrupació, i això que fonts de la candidatura critiquen que se’ls ha intentat excloure de la carrera. La qüestió és que, la setmana passada, diverses desenes de militants van mirar d’impugnar aquesta llista per falta de paritat en els membres. No obstant, la Comissió de Garanties d’ERC no els va donar la raó i va decidir a favor de Recuperem ERC. Va considerar que tot era correcte. Des d’aquesta candidatura consideren que això els ha suposat un greuge comparatiu en la lluita pels avals i no descarten emprendre mesures judicials. Després que es presentin les firmes el dia 15, s’obriran dues setmanes de campanya electoral fins al dia de la votació. Allà es podrà mesurar la solidesa de la treva actual.