Sánchez tancarà traspassos a Euskadi per atraure el PNB als Pressupostos

Amb aquest propòsit, el president del Govern, Pedro Sánchez, es reunirà amb el lehendakari, Imanol Pradales, dimecres vinent a Madrid, en el marc de la Comissió Bilateral de la Cooperació Permanent.

L’objectiu de la trobada no és cap altre que impulsar almenys un nou paquet de transferència de competències per materialitzar-les abans que acabi l’any. Entre les quals salvament marítim, meteorologia, el centre de verificació de maquinària, la gestió del litoral, autorització del treball d’estrangers i el fons de protecció de la cinematografia. Es tracta d’un dels assumptes clau inclosos en l’acord d’investidura i els nacionalistes bascos volen culminar les transferències pendents a l’Estatut de Gernika.

El suport del PNB és ben crucial per al Govern, no només per una qüestió d’aritmètica, sinó també simbòlica i per la renovada interlocució de Sabin Etxea amb Carles Puigdemont. La seva coordinació al negociar les reformes fiscals, com l’impost a les energètiques i la banca, és patent.

Primer paquet

El Govern central ja ha fet efectius tres traspassos a Euskadi des del principi de la legislatura. En aquest primer paquet es van incloure l’homologació de títols estrangers, el sistema d’acollida per a immigrants i Rodalies. Ara se’n pretenen concretar i planificar per al seu traspàs immediat una altra mitjana dotzena.

El polèmic traspàs del règim econòmic de la Seguretat Social segueixen refredant-lo des del Govern a l’argumentar que necessitarà de més temps a conseqüència de la seva complexitat. Per al PNB, no obstant, és una reivindicació històrica, per la qual cosa s’acullen al fet que l’acord d’investidura estableix un termini "improrrogable" de dos anys per activar totes les competències que es recullen a l’Estatut de Gernika.

El mateix Pradales va assenyalar, quan va anar el mes de setembre passat a reunir-se amb Sánchez a la Moncloa, obrint la ronda de contactes amb els presidents autonòmics, que aquest traspàs s’haurà d’abordar a principis de l’any vinent, una vegada tancat el segon paquet al qual s’ha compromès personalment el cap de l’Executiu.

El "reconeixement nacional" d’Euskadi és una altra de les qüestions que estan compromeses en l’acord d’investidura que es preveu una vegada que es tanqui la carpeta de les transferències. El PSOE considera estratègica la seva relació amb el PNB, al qual qualifica de soci prioritari al Congrés de Diputats. Així mateix, el PSE-EE manté acords de governabilitat a les institucions basques amb els jeltzales.

Arribar a un "ampli" acord

El pacte de coalició entre el PNB i el PSE-EE ja inclou la reforma de l’Estatut de Gernika. En aquest punt és necessari el compromís d’"arribar a un acord el més ampli possible, tant en el si de les institucions basques com a les Corts Generals, perquè sigui posteriorment ratificat pel poble basc". En les legislatures passades tots els intents de reforma no van fructificar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

És l’única comunitat que no ha actualitzat el seu Estatut, malgrat ser la primera a aprovar-lo. El programa dels socialistes bascos ja recollia aquesta pretensió per reforçar l’autogovern "a través d’un articulat viable, que conciti més suports que l’Estatut vigent i sigui respectuós amb l’ordenament jurídic".

Segons va explicar Pradales després de la trobada que va tenir a la Moncloa amb Sánchez, la seva pretensió és obrir les negociacions sobre el reconeixement nacional una vegada tancada la carpeta de l’Estatut de Gernika. Per actualitzar-lo, "eixamplar-lo i millorar-lo", va assenyalar amb referència a un nou estatus basat en "reconeixement nacional", "bilateralitat" i "sistema de garanties".