Comissió d’experts de la Generalitat

Gibert i Marcet, entre els assessors del Govern per reformar l’Administració

La catedràtica de la UPC i experta en IA i el consultor formen part del fòrum d’especialistes, constituït per set homes i cinc dones

Illa s’ha proposat treure part de la funció pública del segle passat i acostar-la al ciutadà

Els elegits, que són voluntaris i no tenen remuneració assignada, elaboraran propostes de millora

Gibert i Marcet, entre els assessors del Govern per reformar l’Administració
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La catedràtica de la UPC i experta en intel·ligència artificial Karina Gibert, el consultor Xavier Marcet, l’exsecretari del Departament de Justícia Joan Turró i la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, són alguns dels 12 experts elegits per assessorar el Govern en l’ambiciosa missió de modernitzar l’Administració catalana, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO.

Gibert i Marcet, entre els assessors del Govern per reformar l’Administració /

El president Salvador Illa s’ha proposat emprendre la fita de treure part de la funció pública del segle passat i acostar-la al ciutadà amb tràmits més ràpids, simples i fàcils d’entendre. Per a això ha encarregat al catedràtic de Ciències Socials i Polítiques de la UPF, Carles Ramió, elaborar en un termini de 10 mesos una bateria de recomanacions i propostes concretes de millora. El nom formal de la comissió és la Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (CETRA). Des de canviar els mètodes de selecció dels empleats públics –per fer-los més àgils i no trigar els dos anys que habitualment transcorren avui dia entre que una administració treu una oferta pública d’ocupació, l’opositor guanya la plaça i finalment l’assumeix com a funcionari– fins a actualitzar normes que són vigents des de fa dècades, com la llei urbanisme, ja que la major part del seu cos jurídic ve del 2002. Però també es proposen treure de la lògica electoral el nomenament de directius públics i que, quan hi hagi futurs canvis de Govern, els subdirectors generals dels departaments i part dels directors generals no els nomeni a dit el guanyador dels comicis, sinó que siguin seleccionats pels seus mèrits i capacitats.

Per fer-ho, Ramió –que en el seu últim llibre va aventurar el "col·lapse" de l’Administració en un lustre si no s’introduïen reformes de pes com les que pretén proposar al Govern– ha elegit 12 gerents, consultors, economistes i investigadors de l’acadèmia per liderar 12 àrees des de les quals elaborar propostes de canvi. En matèries tan diverses com la simplificació normativa, la digitalització de l’Administració, la transparència i l’impacte demogràfic i ecològic dels serveis públics, entre d’altres. A més dels assessors citats, figuren Joan de la Paz, Esther Pano, Cristina Gelpi, Marc Esteve, Juliana Vilert, Agustí Abelaira, Juli Ponce i Quim Brugué.

Cada vocal estarà al comandament d’una d’aquestes subcomissions i en total hi participaran, comptant els vocals, 67 experts. Tots ells voluntaris i sense remuneració assignada, segons confirmen des de Funció Pública. La seva missió serà tenir a punt per al setembre del 2025 un paquet de recomanacions per a la Generalitat perquè, en un termini de quatre mesos, és a dir, el gener del 2026, comuniqui a la ciutadania què i com pretén modernitzar l’Administració, tant per prestigiar-la a ulls dels ciutadans com per fer-la més eficaç.

Notícies relacionades

Final de la cita prèvia obligatòria

Algunes mesures concretes ja les va anunciar el conseller de Presidència, Albert Dalmau, com el final de la cita prèvia obligatòria per ser atès en tot el sector públic català i la creació d’un fons de beques per ajudar els opositors a treure’s una plaça. D’altres les anirà citant en els pròxims mesos, en col·laboració i coordinació constant amb una altra comissió creada per alts càrrecs de la Generalitat, que seran els que després hauran d’implementar aquestes mesures. En lloc d’un informe final ple de recomanacions teòriques, des del Govern d’Illa fien el seu èxit a aquest diàleg constant, en el qual altres executius abans van fracassar.