Llarena nega que el TS s’extralimiti amb l’amnistia

L’instructor del procés en el Tribunal Suprem, el magistrat Pablo Llarena, no ha hagut de citar el Govern perquè tots els assistents a la conferència sobre l’amnistia que va pronunciar ahir en la Reial Acadèmia de Doctors, a Madrid, pensessin en ell a l’afirmar: "Dir que el Tribunal Suprem s’extralimita quan decideix si s’aplica la llei d’amnistia o no, només es pot dir des de la ignorància o la tosca formació jurídica".

En un to molt pedagògic, el magistrat, que es va remuntar a l’origen de la justícia des de les primeres civilitzacions, va dir que la Comissió de Venècia admet que les amnisties són presents en ordenaments de països del nostre entorn, però aquesta afirmació genèrica anava acompanyada d’una sèrie de límits a la seva aplicació, com que no es decreti "a greus crims internacionals o amb vulneracions greus de drets humans".

Ha de respectar el principi de seguretat jurídica, que no es compleix si la llei no estableix amb claredat el seu abast, i no pot dissenyar-se per ser aplicada a individus concrets, malgrat que a Espanya "els beneficiats presumeixen d’haver-la redactat". Segons la seva opinió, la justificació utilitzada per promulgar la llei, que consisteix a acabar "amb la desafecció de certs ciutadans a Catalunya amb les institucions de l’Estat", no es compleix, perquè això exigiria que els beneficiats renunciessin a tornar a saltar-se l’ordre establert.

En aquest sentit, va recordar que "el mateix partit que va presentar la proposició de llei d’amnistia proclamava el novembre del 2023 que era inconstitucional", després la va proposar "a partir de l’acord firmat a Brussel·les amb el partit d’alguns dels beneficiaris d’aquesta llei d’amnistia", que va incloure l’anunci de la investidura del seu candidat, amb referència a Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Posició del Suprem

En el to acadèmic al qual convidava l’entorn, a continuació va explicar les diferents resolucions dictades per l’alt tribunal en relació amb l’amnistia. Un d’ells ja l’ha elevat al Constitucional. Es tracta de la condemna per desordres públics agreujats d’una persona que va llançar llambordes contra els tribunals de Girona en protesta per la sentència del procés que havia de revisar en cassació. Va assenyalar que la Sala Segona considera que la llei d’amnistia pot xocar amb el principi d’igualtat i amb el d’exclusivitat jurisdiccional, ja que, perquè la capacitat de jutjar i fer executar el jutjat es pugui veure alterada, "hi ha d’haver una previsió constitucional".