L’oasi català de Salvador Illa

Expliquen al Palau de la Generalitat que Salvador Illa ha ordenat obrir les portes de la seu abans del que és habitual per posar en marxa l’aparell governamental a les 7.30 hores, però que, sovint, truca a la porta per accedir abans al seu despatx. En una setmana celebrarà els primers 100 dies al càrrec i revelarà el seu pla de govern, però al seu gabinet celebren haver complert ja el principal repte: la normalització institucional. El seu equip detecta que Illa viu el seu particular oasi català, perquè la seva minoria es veu compensada per una oposició descoordinada i en convulsió interna, mentre la política espanyola s’enfonsa en el fang.

Els errors de la dana de València

El Govern d’Illa no amaga que va rebre la dana a Catalunya prenent nota dels errors de la Comunitat Valenciana: es va afanyar a configurar el comitè de crisi, a designar un únic portaveu –la consellera d’Interior, Núria Parlon- i a activar les alertes en 17 comarques. Armat amb els seus airpods, el president va trucar a tots els alcaldes afectats pel temporal a les Terres de l’Ebre per comunicar-los els acords que prendria per prevenir incidències i es va repartir les trucades a tots els grups parlamentaris amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i després amb Parlon. Tots els partits li van agrair a la Cambra que els hagués mantingut al corrent, fins i tot l’extrema dreta de Vox –que va intervenir en català a l’hemicicle per a sorpresa de diversos diputats– i Aliança Catalana.

La negociació dels pressupostos

La comunicació va desarticular crítiques i Illa va abandonar l’hemicicle amb la sensació que l’oposició rema a favor i no a la contra. Potser aquesta és una altra lliçó de la tragèdia valenciana, però també té a veure amb el procés pel qual transcorre el grup.

Junts acaba de reordenar-se per ocupar la centralitat i per construir una alternativa al seu Govern, mentre creixen les veus que opinen que cal poder arribar a acords puntuals amb Illa sense deixar de confrontar. Els postconvergents van assajar l’aposta allargant la mà a Illa, demanant-li una cimera i un ple monogràfic, cosa que va sorprendre els socialistes. Però Illa, per ara, està centrat a mimar els seus socis d’investidura per amarrar els pressupostos del 2025.

Amb Esquerra es recepta paciència i espera el desenllaç de la guerra interna. Parla amb afins a Oriol Junqueras i a Marta Rovira. No apressarà a aprovar al més aviat possible els comptes catalans, la pròrroga temporal està assumida i tocarà negociar amb el guanyador de les primàries; es fixarà el gener o el febrer com a límit per a la sanció al Consell Executiu.

La negociació amb els Comuns està encallada perquè els morats exigeixen ser més ambiciosos en la carpeta d’habitatge. L’únic escull es preveu en la insistència del Govern a ampliar l’aeroport de Barcelona-el Prat, però no es descarta que quedi al marge d’aquesta negociació perquè la comissió continua els seus treballs discretament i va per llarg.

El PP català no vol entrar en cap mena de polèmica tenint en compte l’erràtica gestió de Mazón i després de reclamar Feijóo a Sánchez que declarés l’emergència nacional per treure-li el comandament a un baró del seu partit. Un 155 en tota regla.

El finançament català

Davant aquest panorama, Illa prepara la seva estrena internacional. El seu gabinet ha rebut fins a 1.000 peticions d’audiència, i des de l’agost s’ha vist amb el Rei fora i dins del palau de la Zarzuela, parla assíduament amb Pedro Sánchez, s’ha reunit amb María Chivite (Navarra) i Adrián Barbón (Astúries) –i ha parlat per telèfon amb la majoria dels seus homòlegs-, ha acabat les trobades amb els expresidents i amb els grups parlamentaris, ja ha rebut diversos alcaldes i poleix la seva primera visita a Brussel·les com a president per assistir al Comitè Europeu de les Regions quan compleix tres dècades.

Notícies relacionades

Arxiu provisional de la causa d’Errejón per baixa d’una advocada

Els Comuns prescindeixen de Díaz al seu congrés

Després, el 22 de novembre, anirà a la Moncloa per veure’s amb Sánchez, i tancarà així la ronda del president del Govern per calmar les tensions pel nou model de finançament català. Illa preveu prendre la iniciativa amb la seva particular ronda per les autonomies, per tal de defensar que el pla per a Catalunya no és en perjudici de la resta de comunitats i oferint la seva capacitat de gestió –inspirant-se en com va gestionar la pandèmia quan era ministre– com a mostra de fiabilitat i responsabilitat.

Cal veure si n’hi haurà prou, i si aconsegueix que l’oasi català serveixi també com a mostra de poder davant els barons del PSOE.