130.000 persones clamen a València contra Mazón per la gestió de la dana

Mazón va ser el blanc indiscutible de la ràbia dels assistents, una part dels quals van arribar des de la zona zero de la catàstrofe, a l’Horta Sud i la Ribera, les comarques més afectades, a més d’Utiel. Els càntics massivament corejats anaven dirigits al president i al seu Govern, així com les milers de pancartes que esquitxaven la marea humana. La marxa es va desenvolupar de manera tranquil·la, però va acabar entelada per uns incidents protagonitzats per un reduït grup de persones quan la protesta ja s’havia dissolt.

Moments de tensió

Van ser més de 60 les entitats socials que es van sumar a l’acte reivindicatiu, que va acabar a les portes del Palau de la Generalitat passades les 20 hores. Gairebé una hora després del final oficial de la marxa es van viure uns moments de tensió quan un grup aïllat de manifestants va llançar fang i pintura vermella, que sinulava sang, a la porta de l’edifici. Es va saldar amb almenys un detingut després d’alguns enfrontaments amb la policia, que va carregar contra els violents, que es van dispersar pels carrers adjacents, on van continuar els disturbis. Mazón no era dins de l’edifici, que va ser blindat per un gran dispositiu de seguretat.

Abans també s’havien viscut escenes de tensió puntual quan un altre grup va llançar una bengala contra l’ajuntament. El consistori va condemnar l’"intent d’incendiar la porta principal", així com la ruptura dels vidres.

La multitud que es va anar concentrant des de molt abans de l’hora oficial d’inici, les 18 hores, va complicar-ne la logística. La capçalera, organitzada als peus del consistori municipal, era incapaç d’avançar davant les milers de persones que s’amuntegaven a la plaça. Altres columnes de manifestants s’hi continuaven sumant, algunes en direcció oposada al recorregut, un factor que va complicar més l’arrencada.

El malestar estava a flor de pell. Els primers crits d’"assassins, assassins" no van trigar a sorgir. "Mazón, dimissió", "el president, a Picassent" i "Mazón, dimiteix, surt del teu amagatall" van ser dels càntics més repetits. L’agenda del mandatari el dia de la tragèdia va ser qüestionada en algunes proclames, com la corejada "Mazón dinant i la gent morint".

Pancartes contra el president

Notícies relacionades

Arxiu provisional de la causa d’Errejón per baixa d’una advocada

Els Comuns prescindeixen de Díaz al seu congrés

La gran majoria de les pancartes també apuntaven directament cap a Mazón. En cap d’elles es va veure cap element de partit. Algunes retreien la falta de prevenció del president: "El que avisa no és Mazón", "l’aigua puja, la riuada creix i Mazón no apareix" i "on eres llavors, quan tant et vaig necessitar". D’altres denunciaven que el "negacionisme climàtic mata", lamentaven el desmantellament de la Unitat Valenciana d’emergències i reclamaven "més bombers i menys toreros".

Ja a les portes del Palau, on es van posar botes plenes del fang contra el qual encara es continua lluitant, tres afectades van llegir el manifest després de guardar un emotiu minut de silenci en record dels més de 200 morts i milers de damnificats. A més de reclamar les dimissions, la multitud va clamar per l’inici d’un procediment judicial contra Mazón per "les conseqüències evitables de la catàstrofe". Les portaveus de l’organització van denunciar que la Generalitat s’ha "limitat a intentar tapar la negligència", van condemnar la tardança del Govern central a l’actuar, en especial que no assumís el comandament davant la "inacció" del Govern valencià després de la dana, i van retreure la "falta de coordinació" entre les dues administracions.